Resultats de la cerca
Es mostren 6159 resultats
El teatre de Francesc Fontanella
Francesc Fontanella i Garraver 1622-1701 fou el representant més genuí del teatre barroc a Catalunya La seva obra dramàtica i la lírica, transmesa per mitjà de manuscrits dels segles XVII, XVIII i inici del XIX, ha estat pràcticament desconeguda fins als nostres dies El seu teatre significa un intent prou reeixit, encara que malauradament estroncat, d’incorporar l’escena catalana als corrents imperants a Europa tant respecte a la recreació del llenguatge i a l’adscripció a les noves formes dramàtiques propugnades per Félix Lope de Vega en el Arte Nuevo de Hacer Comedias 1609 com al concepte…
L’aristocràcia catalana i l’Àndalus
La catedral de Girona encara conserva diversos objectes que són testimoniatge de l’atracció suscitada per la civilització islàmica sobre l’alta aristocràcia catalana del segle XI Una primera mostra d’això és la pedra de l’anell sigillar que restà encastat durant molt de temps dins l’altar que la comtessa Ermessenda de Carcassona havia ofert a la catedral de Girona L’atribució d’aquesta pedra ha estat objecte de controvèrsia Per a certs historiadors, com I Frank, l’anell sigillar era propietat d’Arsenda, muller de Reverter —el vescomte de Barcelona que esdevingué mercenari dels almoràvits al…
La moneda prefeudal
El sistema monetari de l’àmbit català estigué basat, fins al segle XIX, en el sistema carolingi de la lliura, el sou i el diner una lliura equivalia a vint sous i un sou a dotze diners, compartit, pel que fa a la denominació, amb la major part dels països de l’Europa occidental De fet, l’única moneda existent era el diner, moneda de plata, i la seva fracció, l’òbol La lliura era el pes patró, del qual es tallaven s’encunyaven 240 diners i per això s’utilitzava a la vegada com a múltiple L’altre múltiple, el sou, representava el valor en or del pes del diner de plata com que la relació de…
Sant Miquel de Cardona
Art gòtic
Portalada que s’obre al Carrer Major, al costat del campanar romànic reaprofitat de l’església que va precedir l’actual ECSA - FBoixadera L’església parroquial de Sant Miquel de Cardona ocupa un indret central dins el que fou la vila emmurallada del segle XIV Té una portalada inacabada que dona a la plaça de la Fira i una altra, al Carrer Major, que presenta arquivoltes en gradació i que, fins al 1936, tingué una escultura de sant Miquel al timpà Es tracta d’una església gòtica d’una única nau amb tres ogives, capçada per un absis de set costats, de la mateixa amplada que la nau i que n’és…
Les leptosporangiades aquàtiques o hidroptèrides
Es tracta d’un curiós grup de falgueres que viuen surant a les aigües dolces, o parcialment submergides en elles Els seus esporangis tenen paret prima, de tipus leptosporangiat, però no presenten anell El caràcter més notable és la seva heterospòria i, per tant, la presència de megasporangis i microsporangis, que queden aplegats a la base de les fulles, a l’interior de receptacles especials arrodonits, anomenats esporocarps En coneixem poc l’evolució Hi ha fòssils d’ Azolla des del Cretaci inferior i de Salvinia des del Cretaci superior És possible que les marsileàcies hagin derivat de les…
Els sincàrides
Els sincàrides constitueixen un petit grup de crustacis que, en molts aspectes, han estat considerats com a "fòssils vivents" Pel que sembla, es desenvoluparen a final del Paleozoic i arribaren a assolir una gran diversificació, de la qual són prova les nombroses restes fòssils que se’n troben en dipòsits sedimentaris del Carbonífer i el Permià De fet, se’n conegueren representants fòssils 50 anys abans de descobrir la primera espècie vivent, Anaspides tasmanie Actualment hi ha descrites al voltant de 115 espècies, que hom agrupa en uns 30 gèneres La majoria viuen a les aigües intersticials…
No perdre mai el Nord
Navegar és l’art de seguir uns camins que no existeixen La mar és una carretera amplíssima, practicable en totes direccions, i per això mateix tan útil com perdedora Un camí es defineix per les seves vores, i és per això que sabem cap on duu Però la mar va cap a tot arreu, de manera que no porta enlloc Els camins de la mar, tots virtuals, cap de marcat, es fan tot navegant i es desfan darrere l’estela que els ha obert Què hi ha darrere l’horitzó On som quan som al mig d’enlloc que dugui nom, que tingui forma, que pugui saber-se Per això fondre la costa darrere l’horitzó fou durant segles…
Peixos migradors
Els pescadors de tonyines i de bacallà saben que aquests peixos efectuen migracions Els lluços i les sardines també fan desplaçaments importants al llarg de la seva vida L’estratègia pesquera té en compte aquests fenòmens, tant a l’hora de dissenyar i de parar els arts almadraves, arts de deriva, etc, com a l’hora de saber en quin moment aquestes espècies estan més grasses o són més apetitoses Aquestes migracions en cerca de zones convenients d’alimentació són tanmateix sorprenents, però empallideixen al costat de l’aventura migratòria fabulosa dels peixos de riu que neixen a la mar o dels…
D’Abissínia al cor d’Europa
L’enlluernadora Viena de l’ocàs imperial, el creatiu centre intellectual que a cavall dels segles XIX i XX fou bressol del marginalisme econòmic de Karl Menger, del positivisme lògic d’Otto Neurath, del dodecatonisme harmònic d’Arnold Schönberg o de la psicoanàlisi de Sigmund Freud, la capital artística que, amb la Wiener Sezession, capgirà tants cànons musicals, arquitectònics i pictòrics de la mà de Gustav Mahler, d’Adolf Loos o de Gustav Klimt, era una ciutat que bevia cafè Hi havia pertot locals espaiosos i artísticament decorats, espais de relació i fogars de conversa com mai abans no s’…
La irradiació de la medicina il·lustrada catalana. 1743-1810
Alguns dels avenços de la cirurgia i la medicina catalanes del segle de la Illustració van tenir una certa irradiació a Europa, a l’Amèrica Hispànica i a les illes del Pacífic i la costa de la Xina I això a desgrat de la supressió, a partir del 1714, de vuit universitats de la corona catalanoaragonesa, que havia decidit la monarquia borbònica guanyadora de la guerra de Successió L’expedició filantròpica de la vacuna 1803-1810 Pere Virgili Vilallonga del Camp, 1699 – Barcelona, 1776, va aprendre l’art de la cirurgia a Tarragona, amb Gabriel Riera i, després, estudià medicina a les universitats…