Resultats de la cerca
Es mostren 9629 resultats
Tribunal Penal Internacional
Dret
Organisme de l’ONU constituït el 2002, segons el tractat de la Conferència de Roma (1998), amb la finalitat de jutjar els crims contra la humanitat, els crims de guerra i els genocidis.
La seu és a la Haia És format per 18 jutges escollits pels estats membres de l’ONU amb criteris d’equitat quant a representació de sistemes legals, continents, sexes, etc, per un període de nou anys Es diferencia del Tribunal Internacional de Justícia , amb seu també a la Haia, en el fet que no dirimeix contenciosos entre governs o estats, sinó que jutja conductes i atribueix responsabilitats d’individus El president i els dos vicepresidents són elegits pels jutges Té els precedents en el procés de Nuremberg 1945 i en la resolució 260 de l’Assemblea General de les Nacions Unides 1948, per la…
Partit Laborista d’Israel
Partit socialdemòcrata israelià fundat el 1968.
Té l’origen en el Mapai abreviació a partir del nom en hebreu del Partit dels Treballadors de la Terra d’Israel, creat el 1930, el qual, des del 1948, ocupà el govern ininterrompudament fins a esdevenir Partit Laborista després de reabsorbir dues escissions, la Unitat dels Treballadors Laboristes de Sió 1944 i el Rafi 1965, i posteriorment fins el 1977 Han estat primers ministres laboristes David Ben Gurion 1948-53 i 1955-63, Levi Eshkol 1963-69, Golda Meir 1969-74, Yitzhak Rabin 1974-77 i 1992-95 i Ehud Barak 1999-2001 El lideratge del partit fins el 2001 ha estat ocupat per aquests…
Parlament de les Illes Balears
Política
Òrgan legislatiu del règim autonòmic de les Illes Balears establert el 1983 per l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears.
Altres funcions són les del control polític del Govern Balear i l’elecció del seu president Té la seu a l’antic edifici del Cercle Mallorquí , a Palma Amb un total de 59 escons 54 fins el 1987, 33 dels quals per a Mallorca, 13 per a Menorca, 12 per a Eivissa i 1 per a Formentera, es renova cada quatre anys i ha estat dominat des de la seva creació per Alianza Popular des del 1989 Partido Popular , partit en el govern del 1987 al 1999 i del 2003 al 2007 en coalició amb Unió Mallorquina i, en solitari, del 2011 al 2015 El 1995, amb els vots del PP fou aprovada una reforma de la llei electoral…
literatura bizantina
Literatura
Nom donat al període medieval de la literatura grega, que hom sol circumscriure entre el regnat de Justinià (527) i la caiguda de Constantinoble (1453).
Hom pot incloure-hi també el període anterior, dominat per la literatura patrística patrologia, especialmente el seu segle d’or segles IV-V Hi destaquen els alexandrins Atanasi 295-373 i Ciril d’Alexandria 380-444 els capadocis Basili el Gran ~ 329-379, Gregori de Nazianz 330-390 i Gregori de Nissa ~ 334-394 els antioquens i palestinencs Ciril de Jerusalem ~ 315-387, Diodor de Tars ~ 330-392, Epifani de Salamina ~ 315-403, Joan Crisòstom ~ 344-407, Teodor de Mopsuèstia ~ 350-428, Procle de Constantinoble mort el 444, Teodoret de Cir ~ 393- ~466 Hom sol dividir la literatura pròpiament…
al·lòfon

Al·lòfons en el sistema fonemàtic català oriental, segons l’Institut d’Estudis Catalans
©
Fonètica i fonologia
Variant o modalidat fonèticament regular en què es manifesta un fonema específic, a causa de la distribució relativa dels seus trets constitutius, el conjunt particular dels quals marca el camp de dispersió fonològica i, per tant, la capacitat distintiva de cada fonema dintre el seu sistema.
Com que és normal que cada fonema es manifesti mitjançant més d’un allòfon, les seves realitzacions fonètiques solen fluctuar entre una distinció màxima, anomenada allòfon fonamental , i d’altres de secundàries, que són anomenades allòfons accessoris i que poden determinar fins i tot una distinció nulla o neutralització amb un altre fonema del sistema Per exemple, el fonema |g| del català presenta un allòfon fonamental oclusiu, velar, sonor g en angle , un allòfon accessori fricatiu, velar, sonor g en pegar i un altre de neutralitzat oclusiu, velar, sord k, i, per tant, comú a l’allòfon…
fets de Maig
fets de Maig Barricades a la plaça del Teatre de Barcelona
© Fototeca.cat
Història
Enfrontaments armats que tingueren lloc el maig del 1937 sobretot a Barcelona, entre forces d’ordre públic de la Generalitat i militants del PSUC, la UGT i Estat Català, d’una banda, i militants de la CNT i la FAI, altres grups anarquistes i el POUM, de l’altra.
Significà la culminació de les tensions entre comunistes i anarcosindicalistes, tant pel que fa al poder militar i polític fins aleshores compartit a l’interior de les forces republicanes com de les diferències ideològiques i estratègiques de la pràctica revolucionària en el context de la Guerra Civil Espanyola els primers prioritzaven guanyar la guerra per tal de dur a terme posteriorment el programa revolucionari, mentre que els segons propugnaven la simultaneïtat d’ambdós objectius Aquesta divergència, reflectida en els eslògans respectius “primer guanyar la guerra, després fer la…
catequesi
Cristianisme
Acció de catequitzar, és a dir, d’ensenyar metòdicament la doctrina cristiana d’una manera apropiada a les diverses categories de persones (infants, adults, batejats o no).
Antigament era, sobretot, la predicació feta als canditats a rebre el baptisme, durant el catecumenat Consistia a explicar les veritats de la fe, durant el temps de quaresma, i també el sentit i contingut dels sagraments i ritus litúrgics catequesi mistagògica , o d’iniciació, cosa que es feia sovint durant la vuitada de Pasqua amb els neòfits, o acabats de batejar Algunes d’aquestes predicacions, recollides per escrit, són molt famoses les de Ciril de Jerusalem, d’Ambròs de Milà, de Joan Crisòstom, de Teodor de Mopsuèstia, etc En generalitzar-se el baptisme d’infants i desaparèixer el…
batalla d’Almansa

Quadre de Ventura Ligli del 1709 que representa la batalla d’Almansa
© Corts Valencianes
Història
Militar
Acció de guerra lliurada entre les forces de Felip V d’Espanya, comandades pel duc de Berwick, i les forces de l’arxiduc d’Àustria, Carles VI, comandades pel marquès Das Minas i per lord Galway, el 1707, durant la guerra de Successió a la corona d’Espanya.
Considerada per Frederic II de Prússia com la més científica del segle XVIII, fou la topada entre dos exèrcits d’uns 25000 homes cadascun castellans i francesos pel bàndol filipista, amb una nombrosa cavalleria més d’un terç dels efectius, i portuguesos la majoria, britànics i holandesos pel bàndol aliat, amb cavalleria més escassa L’exèrcit del duc de Berwick , que esperava el duc d’Orleans, cap suprem dels exèrcits borbònics a la península Ibèrica, es trobava al cap d’Almansa, prop del port que separa la Manxa del País Valencià, on fou atacat a primera hora de la tarda del dia 25 d’abril de…
Pla d’En Seniqueda (Roses)
Art romànic
Situació Conjunt de ruïnes que es troben uns 300 m a migdia de les restes de l’edifici del puig Alt o Rocaplana descrit anteriorment El pla d’En Seniqueda és un planell situat a la carena que divideix les valls de Montjoi, a ponent, i de Jóncols, a llevant És travessat pel camí que davalla vers el cap de Norfeu i la costa de Montjoi des del coll de les Forques, resseguint el contrafort del massís del puig Alt Mapa 259M781 Situació 31TEG191790 El camí esmentat és una pista de terra, no sempre en un estat que permeti el pas de tota mena de vehicles Hom la pot agafar des del camí de Roses a…
Paratge de la Farella (Roses)
Art romànic
Situació Hom troba els vestigis molt destruïts d’una edificació al paratge de la Farella, que és un ampli replà elevat i dominant, sobretot vers llevant i migdia, que és a llevant del coll de l’Alzeda o del Fitor, més amunt del pla de les Gates, als contraforts orientals del puig Alt que davallen vers el litoral de la badia de Monjoi Mapa 259M781 Situació 31TEG172791 Per arribar-hi, la ruta más fàcil es pot fer agafant la carretera de Roses a Montjoi, de la qual, prop del mas Marès, surt, vers tramuntana, una pista de terra que puja cap a la base militar del Pení Cal seguir-la fins al coll de…