Resultats de la cerca
Es mostren 5766 resultats
Pariatge
Història
Organització de defensa marítima de les ciutats i viles del litoral dels Països Catalans durant la baixa edat mitjana, encarregada, amb el concurs d’alguns vaixells armats, de netejar de corsaris sarraïns o cristians les mars catalanes.
Les despeses de manutenció d’aquests vaixells foren sufragades mitjançant un impost especial, anomenat dret del pariatge, que des de la seva configuració definitiva, a la darreria del s XIV, gravava les mercaderies, tant d’autòctons com d’estrangers, que entraven i sortien per mar, els vaixells i llur personal amb taxes que oscillaven entre l’1,6% i el 2% El Pariatge no era una organització permanent, es convocava quan hi havia un augment de les activitats corsàries a les mars catalanes i aleshores solia durar tres anys La corona no hi representava altre paper que el de promoure…
Miquel Joseph i Mayol
Disseny i arts gràfiques
Literatura
Edició
Cinematografia
Periodisme
Director de cinema, impressor i escriptor.
Fill de l’impressor Jaume Joseph i Vilardebó, que creà l’empresa Gràfiques Joseph, treballà com a impressor A vint-i-tres anys publicà el seu primer llibre, L’adolescent fet home , i començà a collaborar en la premsa catalana La Veu de Catalunya D’Ací i d’Allà 1930-31 Imatges Setmanari gràfic d’actualitat 1930 Butlletí dels Mestres 1935, aquí sobre cinema educatiu i Revista Ràdio Barcelona 1934-36 Fundà el primer Diari de Granollers i després la Revista de la Llar a Barcelona Entrà al món del cinema com a secretari del Comitè de Cinema de la Generalitat Republicana, que inicià una…
, ,
Pica-soques blau
Àrea de nidificació del pica-soques blau Sitta europaea als Països Catalans Carto-tec, original dels autors Aquesta petita espècie arborícola és sedentària en els boscos més humits del N del Principat, Andorra i la Catalunya Nord, llevat del Rosselló més cap alS es troben petites poblacions arraconades en els boscos més frescos, mixtos o caducifolis, de la serra de Prades i els Ports, penetren a la regió de Castelló a través d’una estreta franja que travessa el Maestrat fins a la serra de l’Espadà, i abasten possiblement els voltants de Penyagolosa Sembla que a…
Mallerenga emplomallada
Àrea de nidificació de la mallerenga emplomallada Parus cristatus als Països Catalans Maber, original dels autors Espècie sedentària i nidificant comuna però no abundant, a la majoria de boscos dels Països Catalans No se la troba ni a les Balears ni a la franja costanera i més meridional del País Valencià Tampoc no se la troba a les seques planes de la Depressió de l’Ebre, l’Empordà, el S del Principat i la terra baixa de la Catalunya Nord A mesura que anem cap alS, es va fent cada cop més local i escassa A la tardor i a l’hivern, és una espècie…
Rossinyol
El rossinyol Luscinia megarhynchos , en contrast amb allò que el seu cant fort i musicat podria fer creure, és un ocell poc vistent, petit no supera els 16,5 cm i de plomatge uniformement bru-vermellós al dors i blanquinós al dessota Destaca l’ull gros i negre, el bec llarg i, sobretot, la cua, llarga, rogenca i ampla És solitari i difícil de veure Els joves es diferencien dels immaturs de pit-roig i de la cotxa cua-roja precisament per la cua Al nostre país és un bon exemple d’ocell estival nidificant Tony Tilford/Index El rossinyol és un dels ocells…
Merla d’aigua
Àrea de nidificació de la merla d’aigua Cinclus cinclus als Països Catalans Maber, original dels autors Característicament muntanyenca, la merla d’aigua és sedentària, encara que durant els mesos d’hivern baixa per fugir del gel en moviments que la duen, fins i tot, a la plana Àmpliament estesa al N del Llobregat, resta cantonada al S en unes poques serres de la Serralada Prelitoral i el Sistema Ibèric, i arriba fins al Túria en el sector de Titagües, límit meridional conegut de l’espècie a casa nostra És absent de les Illes Aquesta espècie camina sota l’aigua, capturant plecòpters i d’…
Piula dels arbres
Àrea de nidificació de la piula dels arbres Anthus trivialis als Països Catalans Maber, original dels autors Espècie estiuenca, però fonamentalment migradora en el context global dels Països Catalans L’àrea de cria és limitada a les comarques més muntanyoses i humides de la Catalunya Nord i la resta del Principat, entre els 600 i els 1800 m d’altitud A la resta del territori i dins la regió biogeogràfica mediterrània, llevat d’una presència nidificant molt reduïda a la serra de Prades-la Mussara, és estrictament migradora, puix que hiverna a Àfrica, a la regió de les sabanes que s…
Calàbria grosa
Les calàbries són ocells cabussadors de grans dimensions, de plomatge molt semblant en totes les espècies a l’hivern, però diferenciat i característic a l’època nupcial La calàbria petita Gavia stellata ateny 56 cm i en plomatge hivernal a dalt a l’esquerra es reconeix principalment per la forma del bec, fi i lleugerament boterut de baix, mentre que a l’estiu a la dreta és característica per la taca vermellosa del coll La calàbria agulla Gavia arctica ateny 64 cm i en plomatge hivernal al mig a l’esquerra és difícil de reconèixer, mentre que a l’estiu al mig a la…
Musaranya dels jardins
La musaranya dels jardins Crocidura suaveolens és més petita que la comuna C russula Malgrat que hi ha alguns detalls específics al crani i en la dentició, es pot dir que la gran variabilitat morfològica i morfomètrica que presenten ambdues espècies no permet una diagnosi específica correcta basada en aquests caràcters Les seves mesures corporals són les següents 50-66 mm de cap i cos, 28-41,5 mm de cua, 10-12 mm de peu, i el pes és de 3,1-3,9 g Gustavo Hormiga Es caracteritza per la seva petita talla La morfologia corporal i cranial és similar a la de la musaranya comuna…
Sant Baldiri
Raval
Raval del municipi de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental), al S del poble, vora la capella de Sant Baldiri. La primera vegada que s'esmenta el lloc fou en un document notarial del 1071 i la primera referència a l'església és del 1325. El 1679 hi fou dut l’antic altar de l’església parroquial, el qual fou dedicat el 1716 a la Mare de Déu de la Serra, quan l'església es refeu totalment.
El 1934, Isidre Nonell feu una restauració de l'església, però el 1936, fou incendiada i desaparegué la imatge de la marededeu. El 1946 fou restaurada pels feligresos.