Resultats de la cerca
Es mostren 889 resultats
fluid
Física
Sistema material a l’interior del qual les molècules es mouen lliurement les unes respecte a les altres.
Són fluids els líquids i els gasos, la diferència entre els quals està, des del punt de vista molecular, en la diferent concentració molecular, molt més gran en els líquids que en els gasos Aquesta més alta concentració fa que en els líquids calgui matisar la noció de llibertat de moviment de les molècules perquè no tenen obligació d’oscillar entorn d’unes posicions d’equilibri fixes, com passa en els sòlids i, de passada, possibilita l’aparició d’una sèrie de fenòmens tensió superficial, fenòmens de contacte i de capillaritat dels quals són responsables les forces intermoleculars residuals…
missa
Cristianisme
En l’Església llatina, nom donat a la celebració de l’eucaristia.
Derivada del verb llatí mitto ‘enviar’, la paraula missa significa ‘comiat’ Els romans la utilitzaven per a indicar l’acomiadament dels participants en una reunió o dels oients d’un tribunal, un cop acabada la sessió Aquest és el sentit de l’expressió Ite, missa est ‘Aneu-vos-en, és el comiat’ que el president de l’eucaristia cristiana o el ministre anomenat diaca empra immediatament abans del final de la celebració Per un curiós procés semàntic, iniciat al segle IV, el mot acabà significant el ritu eucarístic tot sencer, i no pas només l’acabament La forma com actualment la litúrgia romana…
mecànica estadística
Física
Part de la física que, aplicant mètodes estadístics, s’ocupa de descriure les propietats macroscòpiques dels sistemes físics que, com els gasos, són constituïts per un nombre molt gran de corpuscles (àtoms, molècules, partícules elementals).
Aquesta ciència desplega avui un vast desenvolupament, de base matemàtica i amb moltes verificacions experimentals, de l’antiga concepció grega segons la qual la calor dels cossos consisteix en un desplaçament ràpid, incessant i invisible dels corpuscles microfísics que els componen, concepció que fou represa per la ciència europea al començament del s XVII Deixant a part l’esbós de DBernoulli 1728, la mecànica estadística fou creada, amb el nom de teoria cinètica dels gasos cinètic, per JCMaxwell vers el 1850, i, uns vint anys després, fou desenvolupada i alçada ja magistralment al rang de…
punta
Labor catalana del 1897 de punta de blonda
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Tipus de teixit de gran lleugeresa i transparència utilitzat com a adorn.
Pot ésser de diferents materials fil —prim o gruixut—, cotó, llana, seda i fils d’or i argent Bé que la punta es fabricà des de l’antiguitat —hom ha trobat restes de puntes en tombes egípcies—, tal com és concebuda actualment no aparegué fins al segle XV, sembla que primerament a Itàlia, d’on passà a les costes europees de la Mediterrània occidental i a Flandes Els principals tipus de puntes són a l’agulla i al coixí, n'existeixen també al ganxet i a la filoja i finalment la punta al teler, o sia feta per procediments mecànics La punta a l’agulla té el seu origen en la brodada…
Magí Pers i Ramona
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra Sastre d’ofici, el 1821 anà a Cuba i s’establí a la ciutat de Matanzas, on obrí una sastreria Hi promogué i creà un gabinet de lectura i signà diversos articles amb el pseudònim de Nuevo Fígaro Després de romandre divuit anys a Cuba, tornà a Catalunya i fixà la seva residència a Barcelona Amb la fortuna guanyada a Amèrica creà una escola de sastreria, a més de dedicar-se a la literatura i a la frenologia Publicà Arte de sastrería 1836 i dirigí i fou fundador del periòdic El agente de los Sastres 1846 i el Diario de Villanueva Amic de Marià Cubí, fou un dels seus més destacats…
,
Sophia Loren
Cinematografia
Nom amb què és coneguda l’actriu cinematogràfica italiana Sofia Scicolone.
Nascuda en un ambient marginal, als catorze anys fou finalista en un concurs de bellesa que li donà l’oportunitat d’accedir al món de l’espectacle, on conegué el productor Carlo Ponti , que es convertí alhora en figura paterna i mentor artístic, i amb el qual es casà l’any 1966 Des del 1950 actuà com a extra en una desena de films, i el 1952 protagonitzà el primer llargmetratge, La favorita 1952, adaptació de l’òpera homònima de Donizetti dirigida per Cesare Barlacchi L’any següent aconseguí una certa projecció amb una altra adaptació operística, Aida , sota la direcció de Clemente Fracassi…
Rampa
La rampa és una contracció brusca, violenta, involuntària i dolorosa d’un o de diversos músculs Es produeix quan s’altera la concentració de diferents minerals, com sodi, potassi o calci, que intervenen en el fenomen de la contracció muscular Les causes més freqüents de rampa durant la realització d’un exercici físic són l’execució de contraccions voluntàries intenses en músculs no adequadament entrenats, una alteració en la concentració d’aquests minerals, provocada, per exemple, per una sudoració excessiva, com s’esdevé quan es realitza una activitat física massa intensa o prolongada a…
Esquinços i luxacions
Un esquinç consisteix en la desinserció o ruptura dels elements que, com ara els lligaments, estabilitzen els encaixaments articulars Una luxació, o dislocació, és el desplaçament d’un o més dels extrems ossis que es relacionen en una articulació, i que es colloquen així fora del lloc habitual Els esquinços i les luxacions poden ésser provocats per diverses circumstàncies Tanmateix, els moviments sobtats i violents, com també les caigudes i els cops accidentals, en són les causes més freqüents Sovint es produeixen quan es desenvolupa alguna activitat física molt intensa o un esport violent,…
Les vitamines
Les vitamines són substàncies d’estructura química molt variable que l’organisme necessita incorporar en quantitats molt petites per a poder mantenir el seu metabolisme i que a l’igual dels altres nutrients estan contingudes en els aliments Les vitamines no tenen una funció plàstica o energètica, perquè no passen a formar part de les estructures de l’organisme ni sofreixen combustió Tanmateix, són considerades nutrients per llur paper regulador en gran quantitat de processos metabòlics per mitjà dels quals l’organisme pot transformar i aprofitar els altres nutrients que hi són incorporats amb…
Gaspare Luigi Pacifico Spontini
Música
Compositor i director italià.
Vida Inicià els estudis musicals a la vila de Iesi Ancona i el 1793 entrà al Conservatorio della Pietà dei Turchini de Nàpols, on fou alumne de N Sala i G Tritto El 1796 estrenà la seva primera òpera a Roma, i, després de sojornar a Nàpols i Venècia, entre el 1799 i el 1801 treballà a la cort de Palerm Durant els mesos següents visqué en diverses ciutats italianes, i el 1803 es traslladà a París Un any més tard començà a representar les seves obres a l’Òpera Còmica, teatre que li tributà importants èxits El 1805 entrà a la cort imperial com a compositor de cambra, i al cap de dos anys estrenà…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina
