Resultats de la cerca
Es mostren 750 resultats
Sant Andreu de Ribesaltes
Art romànic
Situació Vista de llevant de la primitiva església parroquial de la població, al cementiri vell ECSA - JL Valls Ribesaltes és a la vora dreta del riu Aglí Les cases són agrupades entorn de l’església parroquial actual, refeta en temps moderns, que fou originàriament dedicada a santa Maria La primitiva parròquia de Sant Andreu, objecte d’aquest estudi, és a llevant del poble, al cementiri vell Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 46’ 21” N - Long 2° 51’ 33,6” E Ribesaltes és 6 km al nord de Perpinyà, per la carretera D-117 PP Història Ribesaltes és esmentat per primera vegada l’any 923…
Les betulàcies
Betulàcies 1 Bedoll Betula pendula a brot amb aments fructífers a mig madurar, formats cadascun per un eix amb nombroses cimes al seu voltant x 0,5 b cima de tres flors femenines, reduïdes a sengles pistils amb les bràctees corresponents x 3 c bràctea fructífera formada per la unió de les tres de cada cima x 2 d sàmara, menuda i amb dues tènues ales x 2 2 Vern Alnus glutinosa a brot amb fulles joves, aments masculins ja secs i aments femenins a mig madurar x 0,5 b detall d’una cima florífera de l’ament femení, amb tres bràctees però només dues flors x 3 3 Avellaner Corylus avellana a…
Les moràcies
Ulmàcies 1-2 i moràcies 3-4 1 om Ulmus minor a branquilló, de fulles alternes, dentades i asimètriques a la base x 0,5 b flor, clarament adaptada a l’anemofília, d’una sola envolta i de grossos estigmes x 15 c sàmara, d’amples ales membranoses que voregen la llavor x 2 2 Branquilló de lledoner Celtis australis amb lledons madurs x 0,5 3 Morera Morus alba a brot amb fulles palmatipartides i mores x 0,5 b flor femenina x 8 4 Tall longitudinal d’una figa, infructescència produïda per Ficus carica que consta d’un receptacle carnós i dolç, de forma urceolada, i de nombrosos fruitets dirigits…
Les fumariàcies
Papaveràcies 1-7 i fumariàcies 8-10 1 Rosella Papaver rhoeas a aspecte parcial, que recull una poncella, una flor ben oberta, un fruit capsular també a 1 b , x 2 i diverses fulles x 0,5 noteu la disposició en dos verticils dels quatre pètals, els nombrosos estams i el gineceu sense estil i amb una desena d’estigmes radials situats sobre un disc Fruits capsulars d’altres papaveràcies 2 P dubium x 2 3 P argemone x 2, normalment hispid 3 a’ i molt rarament glabre 3 a 4 P hybridum x 2 5 P alpinum x 2 6 Roemeria hybrida x 2 7 Chelidonium majus a branca amb poncelles, flors ben obertes i…
Gestió forestal i avifauna: algunes variables clau a tenir en compte
Mussol pirinenc Aegolius funereus criant en un niu vell de picot negre Dryocopus martius en un tronc mort de pi negre al Ripollès Eudald Solà Entre la gran varietat d’organismes forestals, els ocells es fan servir sovint com a bioindicadors de l’estat de conservació dels boscos relativament fàcils de censar i molt diversificats, responen de manera prou fidedigna a les pertorbacions dels hàbitats Alhora, algunes espècies estan amenaçades d’extinció i, en conseqüència, reben una atenció especial dels investigadors i els gestors del medi natural Els boscos catalans van estar sotmesos a un…
Menjar de balena
Les balenes i els catxalots tenen una flaca pel marisc, concretament per les gambes i els calamars, inclinació que comparteixen amb molts humans
Però les elaborades debilitats gastronòmiques humanes tenen poc a veure amb les elementals necessitats alimentàries dels cetacis El cas és que les balenes consumeixen quantitats ingents de petits crustacis planctònics, mentre que els catxalots s’alimenten de cefalòpodes de grans dimensions Les balenes practiquen una mena de plàcida pesca a l’engròs, mentre que els catxalots es consagren a una acarnissada cacera selectiva Dues estratègies…
nesprer del Japó

Nesprer del Japó
Scamperdale (CC BY-NC 2.0)
Botànica
Agronomia
Petit arbre perennifoli, de la família de les rosàcies, de fins a 10 m d’alçària, de fulles oblongues coriàcies, dentades, lluents a l’anvers i tomentoses al revers, de flors blanques, agrupades en panícules, i de fruits, les nespres, el·lipsoidals o piriformes, de pela ataronjada i comestibles.
És oriünd de la Xina central, però és conreat en zones temperades i càlides d’Àsia, Europa i Amèrica
neret

Neret
Apollonio Tottoli (CC BY-NC-ND 2.0)
Botànica
Arbust de la família de les ericàcies, de 40 a 120 cm d’alt, de fulles persistents, alternes, oblongues, enteres i coriàcies, verdes a l’anvers i recobertes d’esquames rubiginoses al revers, de flors d’un vermell rosat viu, agrupades en raïms, i de fruits capsulars petits.
Es troba als Pirineus, en matolls i boscs de pi negre de l’estatge subalpí
Santa Margarida de Benavent (Isona)
Art romànic
Situació L’església de Santa Margarida és la parroquial del poble de Benavent de la Conca, situat al sud-est del terme municipal, a una altitud de 1 004 m MLlR Mapa 33-12290 Situació 31TCG427599 Història L’església de Santa Margarida fou objecte d’una deixa en el testament del 1068 d’Arsenda, muller d’Arnau Mir de Tost L’any 1074 rebia una unça en el testament d’Isarn Guadall Un nou esment, aquesta vegada del terme de Santa Margarida, apareix en la donació d’un home del castell de Benavent, fet a favor de Santa Maria de la Seu, l’any 1077 Un altre llegat a favor d’aquesta església és de l’any…
vinya
vinya
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Planta, de la família de les vitàcies, amb circells opositifolis, de fulles, o pàmpols, palmatilobulades i irregularment dentades, de flors petites, verdoses i de corol·la caduca, agrupades en panícules, i de fruits, els grans de raïm, en baia arrodonida, groguenca, rosada o d’un blau violat fosc, disposat en panícula.
Les formes silvestres són lianes de fins a 30 m de llarg, que es fan vora rius i en boscs humits, a l’Europa meridional Les formes conreades són arbustives, a causa de la poda en forma de cep , del qual cada any surten branques o sarments o bé enfiladisses, enasprades en forma de parra La planta conreada té el seu origen a la regió càspia El conreu de la vinya actualment és estès a quasi totes les regions temperades del món Resisteix bastant l’eixut i no tolera els freds intensos Els seus principals enemics són el míldiu Plasmopara viticola , l’oïdi Uncinula necator i la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina