Resultats de la cerca
Es mostren 873 resultats
Urbanisme i arquitectura ciutadana
Art gòtic
Introducció El tram de les Drassanes del recinte murallat gòtic de Barcelona, l’únic conservat, amb la torre portal de Santa Madrona ECSA – GSerra Potser allò més significatiu de la construcció gòtica no són les grans realitzacions arquitectòniques, d’una serena i esplèndida majestuositat que s’ha volgut evocadora d’una harmònica civilitat, de segur contradictòria amb el convuls temps que les va erigir Aquestes obres de buscada perennitat i ric contingut programàtic, que els seus promotors i artífexs aconseguiren amb una elaborada arquitectura, s’han de contemplar sempre al…
Innovacions mèdiques i socialització de la medicina. 1936-1939-1955
Els reptes de tota mena, també sanitaris, que va suscitar la guerra d’Espanya 1936-39 es troben en l’origen d’innovacions mèdiques importants que responien a les grans necessitats de guariment d’unes societats assolades per la violència i la guerra Fins a l’estiu del 1936, les transfusions de sang es feien de braç a braç del braç de la persona que era donant al braç de la que rebia la sang Les limitacions d’aquest procediment són òbvies, sobretot si la demanda de transfusions és massiva i es localitza lluny dels hospitals Frederic Duran-Jordà Barcelona, 1905 – Manchester, 1957, metge i químic…
Els protagonistes de la revolució industrial a Catalunya. Una introducció
“ Los catalanes son industriosos por naturaleza y por necesidad Queda demostrado que su suelo en un año común apenas produce la mitad de los comestibles necesarios para la manutención de sus habitantes luego todo lo que falta han de ganarlo con su aplicación en la industria y comercio y de ahi viene que toda la provincia es industriosa No se ve caserío, aldea, ni pueblo sin algun ramo de industria, ni salto de agua en ningún rio ni arroyo que no dé movimiento á alguna máquina ó ingenio y su industria se estiende á toda clase de manufacturas“ De la “Relación de los pueblos de que consta el…
Arxivística, biblioteconomia i documentació 2019
Arxivística i biblioteconomia
Documentació en general Entrada de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals de la Universitat de Barcelona © Universitat de Barcelona La tendència cap a l’accés obert de la documentació científica va fer un pas important a escala mundial amb la promulgació del Pla S, el setembre del 2018 Es tracta d’una iniciativa que pretén assolir el 2020 l’accés obert de totes les publicacions de recerca finançades amb fons públics El promou la Coalició S, formada pels òrgans de finançament de la recerca de dotze països europeus, la Fundació Bill i Melinda Gates i Wellcome Trust, i té el suport de…
Agustí Calvet i Pascual
Agustí Calvet i Pascual
© Fototeca.cat
Periodisme
Literatura catalana
Historiografia catalana
Periodista i escriptor.
La seva família, benestant, es traslladà a Barcelona el 1893 El 1903 començà a Barcelona la carrera de dret, que interrompé, i la de filosofia i lletres, en què es llicencià el 1908 Assistí als cursos de literatura catalana dels Estudis Universitaris Catalans El 1911 es doctorà a Madrid amb la tesi Fray Anselmo Turmeda Heterodoxo español 1352-1423-32 1914 Del 1911 al 1914 fou secretari de la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans Inicià aviat l’activitat literària la publicació de Sentiment 1905 —tercer premi de novella de la “Biblioteca Popular de L’Avenç”— li obrí…
, ,
Noucentisme
Art
Literatura
Moviment cultural d’abast polític iniciat a Catalunya a la primeria del segle XX.
Els principals banderers — Eugeni d’Ors i Rovira , Josep Carner i Puig-Oriol , Jaume Bofill i Mates , Josep Pijoan i Soteras , Francesc d’Assís Galí i Fabra , Joaquim Torres i García , Francesc Xavier Nogués i Casas , Feliu Elias i Bracons — entraren a les lletres i a les arts pel Modernisme , que informà, doncs, certs aspectes regeneracionistes campanya lingüística de L’Avenç , parnassianisme poètic, antifloralisme, etc dels noucentistes Així, en un llibre símbol com l’ Almanac dels Noucentistes 1911 conviuen escriptors i plàstics de tots dos moviments Hom ha convingut que el 1906…
Carles Cardó i Sanjoan
Literatura catalana
Cristianisme
Historiografia catalana
Eclesiàstic i escriptor.
Vida i obra Estudià al Seminari de Tarragona i s’ordenà de capellà el 1908, a Valls Es traslladà a Roma, on el 1910 es doctorà en teologia i dret canònic a la Pontifícia Universitat Gregoriana i en filosofia a l’Acadèmia de Sant Tomàs D’aquesta època prové l’influx neotomista de Lleó XIII i l’antimodernista de Pius X, com també el seu estil apologètic i anacrònic que no s’adeia gens amb els ambients liberals d’aquells temps Entre el 1910 i el 1918 exercí com a professor al Seminari de Tarragona, alhora que s’inicià com a articulista, en castellà, al setmanari local La Cruz També collaborà,…
, ,
positivisme historiogràfic
Historiografia catalana
La historiografia catalana de les darreres dècades del s. XIX experimentà un grau de desenvolupament molt notable gràcies a la influència que rebé d’un context científic marcat pel positivisme i també a l’actuació decidida d’un seguit de personalitats del moment, d’una gran categoria intel·lectual.
Desenvolupament enciclopèdic El fet ja fou evidenciat per Antoni Rovira i Virgili en la seva important “Introducció” a la Història nacional de Catalunya 1922, on reconegué que «la gran feinada de reconstrucció de la nostra història l’han feta en el darrer terç del segle passat i sobretot en el segle present, els monografistes, els investigadors d’arxius i els arqueòlegs» Per a ell, doncs, els grans avenços aconseguits en la seva època foren resultat d’un treball previ iniciat a la darreria del s XIX Aquest positivisme historiogràfic fou completament tributari de la idea positivista de ciència…
Nosaltres els valencians
Historiografia catalana
Literatura catalana
Obra de l’escriptor Joan Fuster, publicada a Barcelona el 1962, que constitueix un dels llibres més influents tant en la historiografia valenciana moderna com en la maduració de la consciència nacional dels valencians, fins al punt de separar, en una frase afortunada d’Ernest Lluch, «la nostra història de la nostra prehistòria».
Desenvolupament enciclopèdic Gairebé quaranta anys després de la seva aparició, el llibre continua essent reeditat, i el 2001 arribà ja a la 20a edició Concebut alhora com una reflexió global sobre la història i la identitat dels valencians –una identitat nacional entesa com a producte històric– i com una proposta de futur, de transformació del present «una obra com aquesta no pot ésser concebuda sinó des d’una decisió de futur» «per dir-ho abusant de la terminologia d’un illustre barbut ‘explicar’ serà una invitació a ‘transformar’ És ‘transformar’ el que ens interessa», el llibre està…
,
Josep Sanabre i Sanromà
Historiografia catalana
Arxiver i historiador.
Vida i obra Formà part de la generació de clergues erudits que ompliren bona part de la primera meitat del s XX i que actuaren encara sota els valors de la Renaixença, apresos de la lectura de La Tradició Catalana del bisbe Torras i Bages, com foren també els casos de Manuel Trens, Higini Anglès o el P Miquel d’Esplugues Sanabre seguí estudis eclesiàstics al Seminari de Barcelona i fou ordenat a l’octubre del 1915 Acabada la carrera eclesiàstica, collaborà en les recerques documentals del jurista F Maspons i Anglasell i, en 1917-27, fou subdirector, a petició de Ventura Gassol, del Grupo…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina