Resultats de la cerca
Es mostren 733 resultats
Uruguai

Aspecte de la ciutat de Montevideo, capital de l'Uruguai
© Turismo en Uruguay
Estat
Estat de l’Amèrica meridional, que limita al N i a l’E amb el Brasil, al S amb l’oceà Atlàntic i l’estuari del Riu de la Plata i a l’W amb l’Argentina; la capital és Montevideo.
La geografia física Fisiogràficament, l’Uruguai forma part de l’extrem sud de l’escut paleozoic brasiler El relleu és determinat per una sèrie de turons ondulats i allargats, composts per materials cristallins, granit i gneis les cuchillas , d’una escassa altitud no ultrapassen els 600 m, que només fan la funció de divisòria d’aigües Potents estrats d’argila i gres d’origen fluvial o eòlic han reomplert les valls que hi ha entre les cuchillas , i formen una gran plana, suaument ondulada, que dona al paisatge l’aire d’un peneplà, només interromput per les petites però allargades cuchillas ,…
Els ecosistemes d’alta muntanya
Consideracions generals Tractarem en aquest apartat alguns tipus d’ecosistemes sotmesos a condicions molt dures del medi físic, sobretot pel que fa al clima, com a resultat de l’altitud o del peculiar i extremat microclima de les zones culminals en muntanyes d’alçada mitjana En aquestes situacions trobem una varietat considerable de tipus d’ecosistemes estructuralment diferenciats En destacarem aquí únicament alguns aspectes El límit del bosc El límit altitudinal del bosc a Catalunya el marca normalment la substitució dels boscos de pi negre Pinus uncinata per prats alpins És el que recull…
El poblament humà de l’alta muntanya
L’escassa presència humana permanent Les característiques climàtiques de l’alta muntanya menor pressió d’oxigen, temperatura més baixa, grau d’insolació més elevat i major aridesa, a més de ser causa d’una baixa productivitat biològica, en fan un hàbitat més aviat advers per als humans Si bé les zones de muntanya situades entre 2 500 i 5 000 m han estat ocupades des de temps remots, la seva densitat poblacional sempre ha estat baixa, ja que amb els seus minsos recursos només es pot sustentar un reduït nombre d’humans En l’actualitat els pobladors d’aquestes zones representen un petit…
Els processos erosius i la conservació dels sòls als Països Catalans
El rebliment d’embassaments, com aquest que quedà 1956 pràcticament ple per les aportacions sòlides del Vinalopó Baix Vinalopó és una de les conseqüències negatives dels fenòmens erosius C Roquero És freqüent que després d’unes pluges els rierols i les rieres portin aigua marronosa, color que és causat per la càrrega sòlida transportada L’aigua arrossega les partícules que es troben lliures a la superfície del terreny, que seran més susceptibles a l’erosió com menys coberta vegetal tingui el sòl i com més intensa sigui la pluja En conservació de sòls es fan servir els conceptes d’…
Els ambients rics en falgueres
Requeriments ecològics Atès el mecanisme reproductiu del seu cicle biològic, les falgueres, igualment com les molses i hepàtiques, precisen l’aigua com a vehicle per a la reproducció Recordem que els pteridòfits són arquegoniades on l’ovocèllula és fecundada per espermatozoides flagellats, que es desplacen en medi aquós L’aigua fa falta, com a mínim, en aquesta etapa del cicle vital, així com en el moment de la germinació de l’espora i en el desenvolupament del protallus Però, a diferència de les molses i hepàtiques, les falgueres han assolit un veritable sistema conductor, en molts aspectes…
El marc geogràfic del romànic del Ripollès
Art romànic
Presentació geogràfica Situació de la comarca del Ripollès dins el conjunt de les comarques de Catalunya La Ponència per la Divisió Territorial de la Generalitat, establí l’any 1936 la comarca del Ripollès, fonamentant-se en una base geogràfica, és a dir, tenint en compte la seva coherència geogràfica Excepte als extrems de llevant i de ponent de la zona rieres de Merlès i de Bolòs, respectivament, la divisòria entre el Ripollès i les comarques del seu entorn, se situa a les carenes muntanyoses que l’envolten El Ripollès, amb una superfície de 984,02 km 2 , ocupa, per la seva extensió, que…
Els plecòpters: perles i afins
Característiques de grup Perla o plecòpter adult de l’espècie Perla marginata Noteu la manera de plegar les ales, tapant completament l’abdomen, que caracteritza els adults dels plecòpters Hom els pot veure parats a la vegetació, de vegades bastant lluny de l’aigua Tony Tilford/lndex Els plecòpters són el grup d’insectes neòpters més antic que existeix a l’actualitat Diferentment de tota la resta de polimeòpters, són insectes de desenvolupament hemimetàbol, amb tres fases ben diferenciades ou, nimfa i imago o adult El nom de perla, denominació vulgar amb què se’ls coneix, correspon…
Què és un desert?
El lax concepte de desert El terme desert és una paraula ambigua dotada de molts significats Des del punt de vista etimològic, desert prové del verb llatí deserere , que significa ‘abandonar’, i del seu participi passat desertum , també utilitzat com a adjectiu, que significa ‘deshabitat’ o ‘abandonat’ Com a substantiu, utilitzat només en plural, deserta correspon a llocs deshabitats, solituds, espais sense assentaments humans en oposició al terme grec okoumenh “ecumene”, que significa ‘país habitat’ En l’ús actual, el terme defineix una regió sense vegetació o on aquesta és molt escassa,…
Sobre la iconografia nacional
L’any 1984, l’artista Ben Vautier, nascut el 1935 escrivia «Il n’y a pas de peuple sans “sa” langue Il n’y a pas de langue sans “sa” culture Il n’y a pas de culture sans son avantgarde, sans “sa” différence» Apelles Fenosa 1899-1988, el gran escultor català universal, explicava així la seva catalanitat «Ésser català és molt important, Escolteu, amb un vas només pot beure vi una persona, mentre que amb un porró el vi és de totsRemarqueu bé aquest detall, és molt important Un poble que ha inventat el porró és un gran poble» Joan Miró 1893-1983 donava sovint visions molt personals de la…
La consolidació del món burgès
Establir un tall cronològic en una obra d’interpretació històrica és sempre arbitrari Aquest volum dedicat a l’enfortiment del món burgès s’encara al període comprès entre els darrers anys cinquanta del vuit-cents i el canvi de segle Engloba, doncs, unes dècades plenes d’esdeveniments transcendentals en tots i cada un dels àmbits d’actuació humana Fou aleshores quan s’establiren els fonaments definitius del món actual, quan prengueren cos les teories socials i econòmiques, polítiques en definitiva, que han configurat, tot modelant-los, els comportaments personals i collectius, quan s’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina