Resultats de la cerca
Es mostren 622 resultats
art italià
art italià Façana del Palazzo Ducale del dux de Venècia (s XI-XII)
© Fototeca.cat
Art
Art desenvolupat a Itàlia a partir de la caiguda de l’imperi Romà.
Al començament fou continuador de l’art paleocristià, i a l’època de Justinià s’identificà amb l’art bizantí Des de la fi del segle VIII sorgí el tipus d’arquitectura que constituí l’anomenat primer art romànic , que s’estengué per Itàlia i l’Europa occidental Quant a l’art romànic, a partir del segle XI al nord predomina l’arquitectura llombarda, mentre que a la Itàlia central sorgeix una arquitectura centrada a la Toscana i a la regió de Roma inspirada en els models clàssics i paleocristians l’estil de les regions de Lucca i Pistoia, d’altra banda, influí en la construcció del complex de la…
Els pintors de l’Empordà
Art gòtic
Escena de l’arcàngel sant Miquel i el cos exànime de Moisès del retaule de Sant Miquel de Castelló d’Empúries, coronada per un medalló amb l’arcàngel Gabriel BG/MAG – Ad’I Les escassíssimes mostres de pintura sobre taula subsistents del segon internacional a l’Empordà i, particularment, les taules conservades del retaule de Sant Miquel de Castelló d’Empúries revelen un art atent als successius corrents artístics que es difongueren pel país Ja s’ha fet notar en un altre capítol que lluny de l’aïllament, la plana empordanesa, si bé d’una banda era exposada freqüentment a les ràtzies…
La serra de Tramuntana
Formació de socarrells, amb eixorba-rates negres Astragalus balearicus florits La morfologia en coixinet espinós és un tret adaptatiu de les plantes enfront del vent, factor ambiental de marcada transcendència a la costa i les muntanyes del nord de Mallorca Yves Hennechart La serra de Tramuntana 11, entre els principals espais naturals de Mallorca El costat nord-oest de l’illa de Mallorca és format per una espectacular serralada de 90 km de longitud, que en alguns indrets supera els 10 d’amplada El contrast entre aquesta regió muntanyosa i el pla és molt marcat, i la serra, visible de quasi…
L’escultura del Realisme
La implantació del Romanticisme, com a reflex ideològic de la Renaixença, va consistir en el redescobriment dels valors històrics i tradicionals que van comportar la represa de la consciència nacional i van cristallitzar en el catalanisme –tant en l’art i la literatura com en la política El realisme, en canvi, va anar guanyant terreny com a resultat d’un nou interès per la realitat propera, és a dir, d’una assimilació dels valors positivistes que implicava una actitud de compromís amb el temps que es vivia Tanmateix, cal tenir en compte que la consolidació progressiva del realisme no va…
La projecció social de la ciència
El cas de Catalunya Durant el tumultuós segle XX, marcat tant per canvis i ruptures socials com per avenços científics i tecnològics innombrables, la transmissió del coneixement de l’àmbit de la ciència a la societat ha passat per moments molt interessants, tots ells lligats a fets socials i a avenços que han comportat un seguit de modificacions en els hàbits i el pensament dels ciutadans Cal tenir present que una gran part dels objectes que avui semblen imprescindibles per a la vida quotidiana de la major part de la societat actual no existien abans del segle XX o eren extremament rars els…
La pintura del 1700 al 1775: del barroc tardà a l’acadèmia
La desfeta política de l’11 de setembre de 1714 no influí d’una manera traumàtica en el desenvolupament de la pintura, que seguí de manera decidida un fort ascens qualitatiu No es aliè a aquest renaixement l’arribada a Barcelona dels artistes àulics de l’Arxiduc Carles, en especial Ferdinando Galli, Il Bibienna Amb ell es formà Antoni Viladomat, el més pluritemàtic pintor català setcentista i, alhora, mestre dels germans Tremulles, un dels quals, Francesc, enllaçarà amb l’art de la cort espanyola i francesa en les seves estades a Madrid i París Altres artífexs també van ajudar a situar la…
Els objectes d’ús litúrgic i ús domèstic
Art gòtic
Els canelobres i altres llums Totes les esglésies, fins i tot les més petites, tenien canelobres destinats a la seva illuminació els de ferro eren la versió humil d’altres de fets amb metalls preciosos Els canelobres d’altar, com el seu nom indica, es collocaven a banda i banda de la mesa i els de peu s’agrupaven al seu voltant Segons Gudiol i Cunill, la illuminació de l’altar, reduïda a dos canelobres durant el segle XIII, arribà a sis durant el segle següent Per a la illuminació dels grans espais s’empraven corones de llum penjades del sostre, lluminària que augmentava amb les candeles que…
Sant Sebastià del castell de Sallent de Llobregat
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix l’edifici des del costat de llevant Aquesta foto fou feta la primavera del 1978, durant els treballs de restauració F Junyent-A Mazcuñan Aquesta església es troba dintre el recinte del que era el castell de Sallent Història Sembla que inicialment fou l’església parroquial del terme, però aviat perdé aquesta categoria per esdevenir capella castellera Passà del domini comtal als senyors del castell, al monestir de l’Estany i finalment al bisbe de Vic El lloc és documentat des del 955 i l’església apareix esmentada el 1022, sota l’advocació de Sant Esteve, quan la…
història de la ciència
Historiografia catalana
La història de la ciència és una disciplina que ha sorgit en un camp d’interessos compartit per la ciència, la tècnica i les humanitats.
Conegué un gran desenvolupament en el món anglosaxó des dels anys posteriors a la Segona Guerra Mundial Tanmateix, els seus orígens són europeus i s’associen a les reflexions bibliogràfiques i de discussió de l’estat dels coneixements que ja feren alguns científics renaixentistes o illustrats, com Joseph Priestley, amb una història de l’electricitat, o Jean E Montucla, amb una història de les matemàtiques que llavors incloïen també la mecànica, l’astronomia i la navegació Després, la historiografia romàntica incorporà la ciència a la història de les identitats nacionals Al mateix temps, els…
L’art romànic al Rosselló
Art romànic
L’arquitectura civil i militar Hom no pot amagar que l’estudi de l’arquitectura civil del Rosselló, als segles alt-medievals, presenta a hores d’ara un buit gairebé total, d’una banda per la desaparició, reconstrucci ó otransformació de la majoria dels edificis rurals o urbans, i d’altra banda, per la manca d’excavacions, les quals podrien ser molt instructives pel que fa a poblats desapareguts als segles XIV o XV, molt nombrosos en aquesta comarca El que es pot afirmar és que el tipus constructiu usual a les zones rurals, que ha restat vigent fins a època moderna, era l’obra de pedra i fang…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina