Resultats de la cerca
Es mostren 817 resultats
Carbó, petroli i gas natural
El 88% de l’energia que es consumeix en l’actualitat al planeta prové dels combustibles fòssils carbó, petroli i gas natural És veritat que s’empren també altres for- mes d’energia i que la recerca sobre energies alternatives es troba en graus diversos d’avenç, però a hores d’ara el gruix principal del consum energètic encara se sosté en aquests combustibles orgànics D’on prové aquesta energia fossilitzada La conservació de matèria orgànica, ni que sigui transformada, constitueix un fenomen força excepcional a la natura En condicions habituals els organismes descomponedors, en presència d’…
Sant Fructuós d’Aramunt (el Pont de Claverol)
Art romànic
Situació Vista interior d’aquesta església amb part de la volta ensulsiada fa pocs anys, d’estructura bàsicament romànica però amb moltes modificacions especialment al sector de capçalera, aquí reproduït ECSA - JA Adell El conjunt de l’antiga església parroquial de Sant Fructuós d’Aramunt és a la part alta del poble vell d’Aramunt, actualment abandonat i en curs de rehabilitació, al qual s’arriba per una pista que surt de l’entrada al poble nou d’Aramunt, en direcció nord JAA Mapa 33-11252 Situació 31TCG347742 Història En el testament del comte Isarn, conegut com a fals VIII de Gerri , que…
Tipus d’hidrats de carboni
Els hidrats de carboni consten d’una o més subunitats fonamentals, anomenades sacàrids , que són molècules que es caracteritzen perquè no poden ésser fraccionades pels ferments digestius Segons el nombre de sacàrids de què disposin, els hidrats de carboni es classifiquen bàsicament en monosacàrids, disacàrids i polisacàrids Els monosacàrids , que són els hidrats de carboni més senzills pel que fa a llur estructura, consten d’una sola molècula de sacàrid i, per tant, no són fraccionats pels ferments digestius Els monosacàrids poden disposar de 3 o més àtoms de carboni Tanmateix, els únics que…
rosella de Califòrnia
Botànica
Herba anual o perenne, de la família de les papaveràcies, amb tiges de 40-50 cm, un xic prostrades, fulles molt dividides en segments linears, flors grans i vistoses, de 6 cm de diàmetre, amb la corol·la formada per quatre pètals de color taronja.
Hi ha varietats cultivades amb flors de color blanc, groc, rosa o vermell La flor no s’obre ni en dies núvols ni a la nit Originària de Califòrnia, és de cultiu fàcil i molt apreciada en jardineria per l’esplèndida floració, que té lloc a la primavera i a l’estiu
gazània
Botànica
Jardineria
Nom donat a diverses espècies del gènere Gazania, de la família de les compostes, de tiges decumbents, fulles oblongues o lanceolades, densament tomentoses al revers, i capítols solitaris de color groc o ataronjat, originàries del sud d’Àfrica i conreades com a plantes ornamentals.
cascall bord

Cascall bord
© Xevi Varela
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les papaveràcies, molt semblant al cascall, del qual difereix per les fulles, més profundament dividides, amb els segments acabats en setes, que es troben també sobre les tiges i els sèpals, i per la càpsula, molt més petita.
Viu a la regió mediterrània i vers orient És autòcton a la península Ibèrica, on viu en llocs incultes, vores de camins, etc Possiblement d’aquesta varietat ha derivat el cascall somnífer
barrella terrera
Botànica
Mata perenne, de la família de les quenopodiàcies, amb nombroses tiges de 30 a 60 cm, ajagudes o ascendents, vermelloses, i amb fulles cilíndriques, petites; viu en llocs àrids o salabrosos de tendència estèpica, a la regió mediterrània i a l’Europa central i oriental.
barrella d’Alacant
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les quenopodiàcies, de tiges ramificades des de terra, generalment ajagudes, i fulles cilíndriques i carnoses, que es fa en sòls salats i calcaris, secs, del nord d’Àfrica i de València i Múrcia, on també ha estat conreada.
ruac
Botànica
Mata de la família de les papilionàcies, de 15 a 40 cm d’alt, de tiges blanques i tomentoses, erectes o procumbents, de fulles trifoliolades, una mica carnoses i amb unes poques dents obtuses, de flors rosades, arramellades, i de fruits en llegum comprimit.
A Europa només es troba a la península Ibèrica, on creix en brolles gipsòfiles
conillets

Conillets
Johan N (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les escrofulariàcies, de 40 a 80 cm d’alçària, de tiges erectes, fulles alternes, lanceolades i enteres, subsèssils, flors generalment vermelles o rosades, grosses (de 3 a 4 cm), en llargs raïms terminals, glandulosos, i fruit en càpsula poral.
La corolla, que presenta una bossa nectarífera basal, és dividida en dos llavis i té la gola tancada per una protubèrancia del llavi inferior si hom hi fa pressió lateralment amb els dits, els llavis se separen i la flor pren tot l’aspecte de la boca o morro d’un animal Els conillets es fan als murs, talussos, llocs rocallosos, etc, d’un gran part de l’Europa meridional, especialment a la zona submediterrània Algunes varietats són conreades als jardins
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina