Resultats de la cerca
Es mostren 10636 resultats
Mònica Antich López
Natació
Nedadora de natació sincronitzada.
Formada al Club Natació Granollers, aconseguí els èxits més rellevants al Club Natació Kallipolis Participà en categoria júnior en el campionat europeu de Berna 1980 i en el d’Innsbruck 1982 Ja en categoria sènior prengué part en el cam-pionat europeu de Roma 1983 i el de Sofia 1985 Per altra banda, participà en els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984 en la prova de figures i duet, aquesta última acompanyada d’Anna Tarrés En els Campionats d’Espanya d’estiu i d’hivern, entre els mateixos anys, aconseguí tres medalles d’or per equips, quatre en duets, dues en solo i dues en figures…
Les arts resplendents
Introducció Aquesta part dedicada a les arts decoratives de la collecció Art de Catalunya comprèn un extens segment cronològic, més d’un miler d’anys, des dels primers temps de l’Edat Mitjana fins al final del segle XVIII o començament del XIX, és a dir, quan es produeix el traspàs del món modern al món contemporani Inclou, per tant, un ampli ventall d’estils —des de la baixa Antiguitat fins al neoclassicisme— com també una gran diversitat de tècniques i d’especialitats artístiques ceràmiques, mobles, brodats, tapissos, vidres, vitralls, objectes d’or i argent, esmalts, voris, ferros, bronzes…
Lluís Galiana i Cervera
Historiografia catalana
Religiós i escriptor.
Vida i obra El 1756 professà en l’orde dels dominicans, i estudià als convents d’Ontinyent i Oriola filosofia i teologia Llegí arts a Ontinyent i fou mestre d’estudiants al convent de Sant Onofre, de València El seu interès per les qüestions erudites el portà a estar en contacte amb personatges com Gregori Maians i, d’altra banda, la seva preocupació per la llengua pròpia del país el dugué a entrar en contacte amb el notari Carles Ros, de manera que Galiana pot ben bé situar-se a cavall entre l’erudició illustrada i les preocupacions més popularistes També, algunes de les seves propostes…
Bibliografia sobre l’art català. Arts gràfiques - llibre - fotografia
Antich, B El grabado en el siglo barcelonés de la primera mitad del siglo XVI , Universitat Autònoma de Barcelona, 1986 Arco Molinero, A del La imprenta en Tarragona apuntes para su historia y bibiografía , Tarragona, 1916 Audivert, R Gravat català al boix , Mèxic, 1946 Batlle, J B Los Goigs a Catalunya en lo segle XVIII Recull d’estudis crítics amb un centenar de facsímils , Barcelona, 1925 Batlle, J B Lo gremi d’estampers de Barcelona ses primeres ordinacions en 1676 , Barcelona, 1929 Batlle i Prats, L La Biblioteca de la catedral de Gerona desde su origen hasta la imprenta ,…
La radicalització catalana de Bernat Torroja
Retrat de BTorroja, sd Coll part / GS Dels textos, les agrupacions i els pensadors del primer catalanisme, la historiografia en destaca sovint només els que tingueren l’epicentre a Barcelona, marginant propostes, a voltes capdavanteres i més radicals, plantejades per personatges que no figuren més que de passada en la nòmina oficial dels prohoms del moviment La figura de Bernat Torroja i Ortega Reus 1817 - 1908 n’és un bon exemple A través d’ell es pot seguir una evolució des del moderantisme fins a una actuació destacada en el si del catalanisme de la fi de segle En la darrera etapa de la…
Els Quatre Gats
«Per una de tantes ironies de la vida, entremig dels galls, de les perdius, dels faisans penjats a les tendes, la gent que anava a fer compres saludava una caixa llarga En aquella caixa llarga i estreta hi duien a enterrar a un home que tots haurien vist retratat cent voltes en caricatura, en sèrio, a peu, a cavall, en barca, si és que no heu perdut la memòria hi duien a enterrar a n’en Pere Romeu El pobre Pere Romeu, passant seguit de molts pocs amics, era no sols un amic que se’n anava era una època, un temps passat, una era de la nostra terra, eren els darrers cabells llargs d’una tongada…
Neurosi obsessiva
Patologia humana
Definició La neurosi obsessiva és un trastorn psíquic caracteritzat pel predomini d’un sentiment de compulsió que es manifesta per una marcada tendència a realitzar uns actes determinats, a pensar unes determinades idees o a recordar unes experiències concretes Tot plegat d’una manera reiterada, i sovint amb el suposat objectiu d’evitar eventuals contratemps La persona afectada és conscient d’aquest sentiment de compulsió, que li ocupa una gran part de l’activitat psíquica, i intenta evitar-lo, però el seu esforç només aconsegueix d’incrementar-li la por que té de les suposades desgràcies que…
La diplomàcia: una ambaixada a París durant la guerra dels Segadors
El 1648 l’aliança de Catalunya amb França passava per dures proves L’exèrcit francès a Catalunya, abandonat i sense soldada a causa de la rebellió de la Fronda contra el primer ministre Giulio Mazzarino, provocava conflictes greus amb els pagesos Igualment, el lloctinent Charles de Schömberg pretenia controlar les bosses d’insaculacíó de Barcelona per expurgar sospitosos de desafectes a França Tot plegat va fer decidir la Generalitat i Barcelona d’enviar una ambaixada a la cort de París L’ambaixador Joan Baptista Montfar-Sorts i Cellers, doctor en dret i germà de l’historiador Dídac Montfar,…
Montserrat: un exemple de reforma monàstica
Mare de Déu de Montserrat i donants, sXVII MVP / GS El 1493, Ferran II obtenia, no sense dificultats, del papa Borja —Alexandre VI—, la butlla d’annexió de l’abadia benedictina de Montserrat —que fins aleshores havia estat subjecte a la seu apostòlica i depenia de la Congregació Claustral Tarraconense— a la congregació de Valladolid els observants L’excusa havia estat la decadència i l’abjecció dels monjos montserratins, tot i la voluntat de l’abat Joan de Peralta d’aplicar-hi les reformes del monestir de Santa Justina de Pàdua El 28 de juny de 1493, onze monjos vallisoletans prengueren…
pixelació
Electrònica i informàtica
Acció de pixelar o fer pedre nitidesa a una imatge, o part d’una imatge, engrandint els píxels que la componen fins a fer-los distingibles a la vista.
Una imatge es pot pixelar fortuïtament, sovint a causa d’una disminució defectuosa de la resolució, però és habitual pixelar imatges a la televisió i a la premsa, sovint amb l’objectiu de protegir la identitat de les persones que hi apareixen