Resultats de la cerca

Desenvolupament enciclopèdic El títol de capçalera de la revista, Papeles del Laboratorio de Arqueología de Valencia ,fou canviat, el 1977, pel de Sagvntvm , i passà el títol original al lloc de subtítol Entre els anys 1962 i 2001, se n’han editat 33 volums, amb una periodicitat pràcticament anual des del 1977 Se n’han publicat també quatre volums extraordinaris del 1998 al 2001, dedicats a aplegar les actes de diversos congressos i reunions temàtics i estudis monogràfics La revista recull estudis i investigacions relatius al camp general de l’arqueologia arqueologia prehistòrica, clàssica,…

La creació dels arxius dels departaments francesos és deguda a la llei del 5 brumaire an V 26 d’octubre de 1796 des de llavors, es procedí a reunir els arxius de les administracions i de les jurisdiccions suprimides per la Revolució Francesa Posteriorment, al llarg dels segles XIX i XX, es recolliren els documents produïts per les administracions i els diversos organismes públics amb seu en el departament nord-català La manca de personal competent —tot i la importància del gruix dels documents recollits— feu que els papers quedessin gairebé en un estat d’abandó —alguns es vengueren— fins el…

Com a conseqüència dels canvis constants de competències i de delimitació de la província, així com per les successives desaparicions i restabliments de la institució, aquest arxiu és molt heterogeni i ha integrat fons d’organismes anteriorment independents Està organitzat en set grans seccions que recullen les sèries referides al funcionament de la institució i les actes de la Diputació en ple i de les comissions la Junta Provincial del cens i les eleccions provincials el reclutament de soldats beneficència i sanitat foment agricultura i ramaderia, instrucció pública, carreteres i camins,…

Desenvolupament enciclopèdic El Museu, de caràcter privat, fou fundat per iniciativa de dos dels representants paradigmàtics de l’oligarquia industrial recuperada després de la postguerra espanyola José Biosca Torres, representant de l’Institut Industrial a Madrid, i J Badrinas Sala, nebot d’Alfons Sala El tàndem Badrinas-Biosca ha estat considerat clau per la historiografia terrassenca per a entendre la Terrassa de postguerra i la seva relació amb els organismes de decisió econòmica de l’Estat espanyol els anys cinquanta En el moment de la seva creació, el Museu estava sota la tutela de l’…

Exercí de farmacèutic a Perpinyà durant la primera meitat del s XIX Destacà pels seus coneixements en botànica, entomologia, herpetologia, malacologia, paleontologia i geologia Tingué un paper destacat en la creació de la Societat Filomàtica de Perpinyà, de la qual fou el primer president desembre del 1833 El 1841, aquesta societat prengué el nom de Societat dels Pirineus Orientals, Ciències, Belles Lletres, Arts Industrials i Agrícola i, finalment, el 1843 es transformà en l’encara vigent Societat Agrícola, Científica i Literària dels Pirineus Orientals SASL El primer butlletí de la societat…

Fou erudit, jurista, paleògraf, professor a la Universitat de Lletres de Bordeus, arxivista departamental a la Gironda i historiador del passat històric d’Aquitània Des del 1881, com a successor de Julià Bernat Alart i juntament amb els arxivistes Desplanque i Palustre, publicà alguns inventaris de les sèries dels fons antics de l’6Arxiu Departamental dels Pirineus Orientals de Perpinyà Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i de l’Institut d’Estudis Catalans En el camp de l’arqueologia és autor de diversos estudis sobre les esglésies del Rosselló També treballà en el camp de…

Vida i obra Persona amb una arrelada cultura clerical i d’adscripció política carlina, fou contrari a tot el que significà el nou règim liberal durant la primera guerra, fugí de la comarca i es refugià a Cadis, abans de tornar a València i Tortosa per concloure la seva formació sacerdotal i ser ordenat el 1838, en el bàndol carlí La publicació, el 1868, de la seva monumental obra Morella y sus aldeas Corografía, Estadística, Historia, Tradiciones, Costumbres, Industria, Varones Ilustres, etc de esta antigua población y de las que fueron sus aldeas , en 3 volums reed facs per l’Associació d’…

Vida i obra Realitzà els estudis primaris al collegi de Perpinyà i al collegi Santa Bàrbara de Tolosa, i els secundaris a Tolosa i Lió El 1931 inicià a Montpeller uns estudis superiors de dret que no li interessaren gaire Marxà a París, on obtingué la llicenciatura en història i llatí a la Sorbona Per completar la seva formació, seguí durant un any a l’École Pratique des Hautes Études els cursos d’A Dauzat, A Grenier i F Lot Al mateix temps, a l’Institut de Paléontologie es formà amb l’ abbé Breuil, tot seguint a l’Institut d’Art et d’Archéologie les lliçons de Focillon, Puig i Cadafalch i…

Vida i obra Professor de la Universitat de Saragossa 1923-30, el 1930 guanyà la càtedra d’història moderna i contemporània de la Universitat de Sevilla Fou diputat de la CEDA per Sevilla 1933-36, director d’ El Correo de Andalucía i, durant la Guerra Civil Espanyola, responsable de les relacions exteriors del Servicio de Prensa y Propaganda de FET y de las JONS a Salamanca L’any 1940 obtingué la càtedra d’història moderna i contemporània a la Universitat de Madrid, i el 1954 ingressà en la Real Academia de la Historia, institució de la qual fou president 1971-76 Per les seves activitats com a…

Deixeble de Marcelino Menéndez y Pelayo, fou catedràtic de la Universitat de Madrid 1899 i director del Centro de Estudios Históricos 1910 La seva visió del passat hispànic, en els seus trets bàsics, ha constituït el discurs dominant de la historiografia espanyola de bona part del segle XX Aquesta concepció –establerta ja en La España del Cid 1929, ed revisada del 1939, però desenvolupada en la monumental Historia de España 1947 que dirigí– es fonamenta en la pretesa existència d’uns factors unitaris en el període visigòtic on, segons ell, s’acompleix l’ideal unitari que es voldrà restituir…