Resultats de la cerca
Es mostren 7494 resultats
La Inversió Directa dels Països Catalans a l’estranger
Inversió directa dels Països Catalans a l’estranger 1995-2006 El Cinquè Manual de la Balança de Pagaments del Fons Monetari Internacional considera la Inversió Estrangera Directa IED com «la categoria d’inversió internacional que reflecteix l’objectiu d’una entitat resident en un país d’obtenir un interès durador en una entitat que resideix en un altre país L’interès durador implica l’existència d’una relació de llarg termini entre l’inversor i l’entitat receptora, amb un grau considerable d’influència en l’administració del receptor de la inversió És a dir, s’entén per inversió directa quan…
Del túnel de Sóller al cas Andratx
La història política de la comunitat autònoma de les Illes Balears entre el 1995 i el 2007 va estar condicionada per la successió d’informacions periodístiques entorn de suposats escàndols de corrupció que, presumptament, afectaven algunes de les principals autoritats polítiques de l’arxipèlag Com ha estat habitual a tota la zona mediterrània de l’Estat espanyol durant la darrera dècada del segle XX i la primera del XXI, la majoria dels afers s’han relacionat amb el cobrament de comissions per part dels representants institucionals a canvi de la concessió de llicències urbanístiques, l’…
Els estudis briològics
Dins de l’escàs desenvolupament general dels estudis de criptogàmia als Països Catalans, la briologia és potser l’especialitat que ha rebut més atenció i que ha conduït a aplegar un conjunt de coneixements més complet La briologia a Catalunya Les obres d’Antonio Casares, aparegudes en el primer quart del segle XX, constitueixen l’obligada referència bibliogràfica de la briologia als Països Catalans La "Enumeración y distribución geográfica de las muscíneas de la Península Ibérica" 1915 és el primer intent d’una catalogació general Jordi Vidal / Universitat Autònoma de Barcelona Les arrels…
Altres sílvids
Boscaler fluvial Locustella fluviatilis El boscaler fluvial és un petit ocell dels marjals o altres ambients humits de l’E d’Europa, que s’observa molt rarament en migració pels països més occidentals del continent europeu Al territori estudiat només es coneix la captura d’un exemplar el 220880 a Castelló d’Empúries Alt Empordà Boscarla d’aigua Acrocephalus paludicola La boscarla d’aigua és un petit ocell de canyar que nia a l’E d’Europa Als Països Catalans és molt rara en migració, tot i que a Catalunya, en els darrers anys s’ha enregistrat un notable augment de les captures…
Capolat

Capolat
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Berguedà, al límit amb el Solsonès.
Situació i presentació Limita amb Castellar del Riu N, Berga i Avià E, i l’Espunyola i l’enclavament de Comesposades de Montmajor S i amb els municipis de Navès i Guixers del Solsonès És un terme eminentment rural, de poblament totalment disseminat, però malgrat això, els principals nuclis de població són el poble de Capolat, capital del terme la caseria de Llinars, compartida amb el terme de Castellar del Riu la caseria de Rossinyol i Coforb, anomenada també Coforb i la caseria de Taravil Aquests nuclis coincideixen amb els antics termes parroquials de Capolat, Coforb i Taravil La carretera…
Canadà

Estat
Estat de l’Amèrica del Nord, entre els oceans Atlàntic a l’E, el Pacífic a l’W i l’Àrtic al N, i els Estats Units d’Amèrica al S; la capital és Ottawa.
La geografia física El relleu i la geologia L’estructura geològica del Canadà és relativament simple Hom pot distingir-hi tres grans unitats l’escut canadenc, precambrià, les muntanyes de l’est, primàries, i les planes i muntanyes occidentals, aixecades durant el cicle alpí El llac Moraine, situat en el parc nacional de Banff, a Alberta Nancy Girard Bégin CC BY-NC 20 L’ escut canadenc , que ocupa quasi la meitat de la superfície del país, s’estén des de la conca del riu Mackenzie, al nord-oest, pel sud de la badia de Hudson, fins a l’extrem oriental de la península del Labrador Els materials…
Bibliografia
1359 – 1518 Abadal i de Vinyals, R d’ Pere el Cerimoniós i la decadència política de Catalunya , Edicions 62, Barcelona 1972 Actas de las Cortes Generales de la Corona de Aragón de 1362-1363 , recopilades i transcrites per JM Pons Guri, Ministerio de Cultura, Subdirección General de Archivos, Bibliotecas y Museos, Madrid 1982 Ainaud de Lasarte, J El Palau de la Generalitat de Catalunya , Generalitat de Catalunya, Barcelona 1988 Albert, R i Gassiot, J Parlaments a les Corts Catalanes , coll «Els Nostres Clàssics», 19-20, Editorial Barcino, Barcelona 1928 Alòs i de Dou, JM d’ La Casa de…
Andorra

Estat
Estat del SW d’Europa que limita al N i l’E amb França i al S i l’W amb Espanya; la capital és Andorra la Vella.
La geografia física És una regió muntanyosa formada aproximadament per l’alta conca de la Valira El pic més alt de les valls, l’alt de Coma Pedrosa, té 2946 m d’altitud i el punt més baix és a 840 m, a l’entrada meridional del país El territori, situat al Pirineu axial, comprèn dues valls principals afluents de la Valira la ribera d’Ordino i la Valira d’Encamp, que es reuneixen a les Escaldes En el relleu són visibles les empremtes d’origen glacial, que arriben fins a Santa Coloma, al pont de la Margineda Per això les valls són molt obertes, amb replans on s’han installat els pobles,…
El marc històric del romànic del Segrià, les Garrigues i el Pla d’Urgell
Art romànic
De la prehistòria a la fi del món ibèric Vista aèria de la planura del Segrià, amb el riu que li donà el nom i la ciutat de Lleida al fons ECSA-J Todó Els senyals més antics de la presència humana en aquestes comarques comencen a ser revelats per la investigació en temps molt recents, i constitueixen, paradoxalment, el capítol més nou, encara mal conegut Així, només podem parlar, respecte al paleolític inferior, de la presència d’algun chopper, chopping tool o bifaç a les terrasses del Segre i a altres cursos d’aigua menys importants, però no tenim cap jaciment pròpiament dit que es pugui…
Arquitectura civil i urbanisme a l’època imperial
Al final del segle I aC, la fundació de Barcino Barcelona, portada a terme per August en el marc de la reorganització administrativa de les províncies d’ Hispania , culminava pràcticament tota l’estructuració urbana del territori de Catalunya D’altres ciutats romanes ben documentades per les fonts d’època imperial, com és per exemple el cas d’ Ilerda Lleida Gerunda Girona, Dertosa Tortosa, Auso Vic o Iulia Lybica Llívia, hi ha menys informació sobre els orígens Ilerda degué ser fruit de l’evolució de l’antic assentament preromà d’ Iltirta probablement amb una transformació urbanística…