Resultats de la cerca

Els primers humans pròpiament dits Homo erectus Els canvis que se succeeixen en el transcurs del temps en Homo habilis , amb un conjunt de formes de transició a l’est africà, donarà lloc a H erectus , un homínid amb una grandària corporal superior, una bipèdia més eficient, un cervell molt més gran, una cultura més complexa i interpretable com a adaptació, amb llocs d’habitatge més o menys permanents, i una dependència alimentària més centrada en la carn, probablement obtinguda en caceres La difícil delimitació de l’espècie Les troballes corresponents a Homo erectus es localitzen en indrets…

El territori Vista aèria del Papiol, amb el castell, que acomplia una funció estratègica com a enllaç entre la vall del Llobregat, que dominava, i el Vallès proper ECSA - J Vidal El Baix Llobregat és marcat fonamentalment pel riu que li dona el nom i del qual comprèn la vall mitjana i baixa, des del congost del Cairat, al peu de Montserrat, fins a la Marina Una de les característiques històriques de la comarca és haver estat un pas natural de penetració cap a l’interior de Catalunya i cap a les comarques veïnes El riu no ha representat mai cap obstacle per a aquesta comunicació, ni en el seu…

Situació Una vista de les ruïnes del castell, amb molt pocs elements que encara resten dempeus M Anglada El castell de Milany és situat a 1 535 m d’altitud, al cim d’un turó, a la carena de la serra del mateix nom, que separa la vall de Vallfogona de les valls de Llaés i de Vidrà Mapa 294M781 Situació 31TDG413678 El camí que mena al castell surt cap a mà esquerra del carrer d’entrada del poble de Vallfogona de Ripollès La pista baixa fins al fons de la vall, i entre pastures i fagedes s’enfila per l’obaga Havent fet poc més de 6 km, quan arribem al trencall de can Sargatal i can Quillet, en…

Situació Vista de conjunt de la portalada romànica del monestir A Lajarín El monestir de Montserrat es dreça sobre un relleix situat a 720 m d’altitud i afaiçonat, enmig dels espadats, al vessant oriental de la muntanya Tant la portada com la imatge de la Mare de Déu, únics exemplars que resten d’època romànica, es troben al monestir Long 1°50’19” - Lat 41°35’37” Hom puja a Montserrat per la carretera que surt de Monistrol i que hi arriba en 8 quilòmetres FJM-AMB Història El monestir de Santa Maria de Montserrat, d’uns orígens humils, ha esdevingut el santuari marià de Catalunya i la seva…

La repoblació carolíngia En el primer moment de la invasió sarraïna es degué produir una certa despoblació del Bages naturalment no tenim cap dada, ni documental ni arqueològica, que permeti valorar el grau de despoblació que llavors es produí Molt més important devia ésser la segona onada emigratoria que ocasionà la repressió d’Abd al-Rahman I a la vall de l’Ebre, després de l’expedició de Carlemany a Saragossa el 778, i que produí una forta emigració d’hispans que s’havien adherit al monarca franc pensant en un alliberament definitiu que no es donà Creiem que els bagencs, implicats o no,…

El bisbat de Girona i el de Besalú En principi, el comtat de Besalú era inclòs dins el bisbat de Girona Els límits occidentals del bisbat coincidien bàsicament amb els del comtat Així, el límit del bisbat d’Urgell —tot i l’enclavament de Cavallera— cal pensar que havia d’arribar fins al Gra de Fajol i la serra de Cavallera, el límit del bisbat de Vic s’estenia fins a Seguries, Puigsestela i el Puigsacalm, i el límit del bisbat d’Elna coincidia amb la partió del Vallespir D’acord amb això, trobem, per exemple, que el bisbe de Girona Serf-de-Déu, l’any 904, anà a consagrar l’església de Sant…

Introducció En la consolidació del nou comtat d’Osona tingué molta importància la restauració de l’antiga seu episcopal, obra del comte Guifré, el qual des d’un principi es decantà per la restauració de l’antic bisbat, al marge dels d’Urgell, Girona o Barcelona Des de l’entrada dels carolingis a terres catalanes les seus episcopals antigues s’incorporaren a l’arxidiòcesi de Narbona, ja que l’antiga metròpoli de Tarragona estava en mans dels musulmans, per això el comte Guifré sollicità del metropolità narbonès, l’arquebisbe Segebod, la creació de la nova diòcesi o restauració de la d’Osona en…

El progrés de la desertització A grans trets, el procés de degradació de les terres desèrtiques, anomenat desertització, és un procés força universal al qual no ha estat aliena l’acció dels humans i del seu bestiar El procés de desertització, que es manifesta en l’empobriment i, de vegades, en la total desaparició de la vegetació, en la destrucció i la salinització del sòl i en l’aparició de dunes mòbils, com també en l’argilització i la takirització dels estrats superiors del sòl, és similar per a totes les zones de deserts freds, i es pot observar, pràcticament, arreu on la…

Introducció La capacitat de repetició precisa i exacta d’imatges sobre idees, fets i/o objectes observats fou, sens dubte, un descobriment de cabdal importància per a la nostra història i la nostra cultura, tot i que el seu reconeixement social, econòmic i científic no fou immediat L’estampa, valorada en l’actualitat pels seus propis valors plàstics –igual que la pintura o l’escultura–, presentà en els seus orígens una clara vinculació amb el món del llibre, si bé aquesta dependència s’ha anat atenuant amb el pas del temps Tanmateix, la funció que en una època complí el gravat com a simple…

Les eleccions legislatives del 28 de juny de 1931 Figura 5a- Resultats de les eleccions legislatives del 28 de juny de 1931 a Catalunya * L’orientació del vot s’ha calculat sobre el total de vots ** L’ordre dels candidats s’estableix de més a menys segons el nombre de vots obtinguts El 14 d’abril de 1931, dos dies després de celebrarse les eleccions municipals, va ser proclamada la Segona República Es desfermà l’eufòria popular i el govern provisional va disposar d’un marge d’actuació ampli Ràpidament promulgà un Decret sobre la reforma electoral al maig i convocà eleccions generals a Corts…