Resultats de la cerca

Desenvolupament enciclopèdic Al primer número, de l’abril del 1925, hi ha la declaració d’intencions dels seus fundadors «Sentim l’amor per lo Reyne de Valencia, i heu manifestem parlant son llenguage, ja que la més viva manifestació d’un poble es la llengua del mateix I ab lo ferm proposit de renovellar la lliteratura valenciana, volem entendre i fer entendre’l deure de divulgar lo valenciá, no ja com a idea única i esclusiva de Patria Valenciana, sino com religiosa expresió de recordança per los genitors nostres, com un bes espiritual o de oltratomna als fundadors del poble valenciá» Així…

Exercí d’advocat a Arras 1781, on fou elegit diputat del tercer estat als Estats Generals 1789 Transformats aquests en Assemblea Nacional Constituent, formà part de l’oposició democràtica i, influït per les idees de Rousseau, reclamà el sufragi universal i defensà la plena democràcia política i social, d’acord amb els interessos de la petita burgesia La seva honestedat i vida senzilla li valgueren el sobrenom de l' Incorruptible Fou president del club dels Jacobins 1790, l’evolució democràtica del qual impulsà decididament S'oposà a la política bellicista dels girondins , que creia perillosa…

Llicenciat en dret i doctorat en ciències econòmiques per la Universitat de Barcelona, es formà al seminari de política econòmica dirigit per Fabià Estapé , i fou influït per Joan Sardà  i per les seves estades a la London School of Economics i al Servei d’Estudis del Banco de España a Madrid En la seva carrera acadèmica fou successivament professor ajudant de Josep Lluís Sureda 1957-59 i Fabià Estapé 1959-63 a la Universitat de Barcelona , professor contractat d’economia a l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona 1964-66, professor associat de teoria econòmica a la Universidad…

El primer congrés Barcelona, juny del 1913, que aplegà més de cinc-cents participants, fou organitzat per l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques de Catalunya, per iniciativa de Manuel Salvat i Espasa i d’Enric Ribas i Ribas El presidí Miquel Àngel Fargas i constà d’una ponència sobre la vàlua semiològica de la sang i d’uns temes recomanats tifoide complicacions sèptiques dels traumatismes Hom creà l’Associació General de Metges de Llengua Catalana, que s’ocupà des d’aleshores de convocar els congressos El segon Barcelona, juny del 1917 fou presidit per Joan Freixas i Freixas Hi foren…

Juvenil de perca Perca fluviatilis capturat a la Muga, a l’altura de Sant Llorenç de la Muga per sobre del pantà de Boadella, al setembre del 2008 Emili García-Berthou La família dels pèrcids, pròpia de l’hemisferi nord, es compon d’unes catorze espècies autòctones d’Europa, però cap de nativa de la península Ibèrica, on s’han introduït dues la perca Perca fluviatilis i el lucioperca o sandra Sander lucioperca La perca difícilment es pot confondre amb cap altra espècie perquè té dues aletes dorsals en lloc d’una, com la majoria dels peixos continentals autòctons, la primera…

Vida i obra Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona 1862 i hi cursà algunes matèries de filosofia i lletres entre el 1868 i el 1870 Fundà El Recuerdo  1862, amb Josep Masriera, Francesc Soler i Rovirosa, Pau Bosch i altres Collaborà a El Manresano , El Mundo Ilustrado , La Ilustración Moderna , La Ilustración Española y Americana , Calendari Català i La Veu del Montserrat , i fou director artístic d’ Hispania El 1866 s’inicià com a crític literari, teatral i artístic al Diario de Barcelona , des d’on exercí una gran influència Representant del gust més conservador i acadèmic en…

Forma part dels Premis Literaris de Girona Relació de guardonats Any Obra i autor 1980 Entre la ploma i el fusell , de Miquel Berga 1981 desert 1982 Assaig d’ètica , de Josep Maria Terricabras 1983 desert 1984 Memòria d’un apassionat , de Joan Julià, i Martí Luter , de Joan Busquets 1985 desert 1986 L’evolució del pensament periodístic a Catalunya , de Josep Maria Casasús i Guri 1987 desert 1988 desert 1989 Els catalans de Churchill , de Daniel Arasa i Favà 1990 Ocèanides, una constant del pensament orsià , de Mercè Rius 1991 La raó moral de Joan Fuster Notes per a una lectura , d’Antoni…

La família Marfà El primer Gaietà Marfà de la dinastia era Gaietà Marfà i Guanyabens, un mitger establert a Mataró el 1815 Un mitger era el que fabricava gèneres amb punt de malla, com mitges, mitjons o guants, amb telers manuals Tenia una petita fàbrica amb deu telers al carrer del Pou d’Avall La producció es destinava al mercat interior i a les colònies americanes, especialment a Mèxic, on tenia el suport de comerciants catalans allí establerts Exportava sobretot mitges de seda, un gènere car i de qualitat Aquest primer Gaietà Marfà estava casat amb Teresa Baladia, germana del que era un…

Hom hi utilitza, a més de l’habilitat manual jocs de mans, cartes i material especialment preparat o construït Hom anomena també l’illusionisme màgia blanca L’art i la ciència de mentir per entretenir ha tingut sempre molts d’entusiastes a Catalunya L’agrupació Catalana d’Afeccionats a l’Illusionisme SEI després de la guerra, primera societat màgica a l’Estat espanyol, comptava amb la collaboració de personalitats de tota mena Els illusionistes del Principat més destacats foren Fruitós Canonge 1824-90, popular illusionista i enllustrador al qual el poble atribuïa tota mena de prodigis per…

Publicat a Girona des del febrer del 1979, fou creat per a cobrir la informació local i regional com a alternativa catalana al diari franquista Los Sitios 1943, i des del 1990 s’anomenà Punt Diari Fou dirigit per Jordi Negre 1979, Carles Sánchez-Costa 1979-80, Xavier Roig 1980, Pius Pujades 1980-82, Josep Collelldemont 1982-85, Jaume Fabra 1985, Carles Revés 1985-86, Enric Matarrodona 1986-89, Joan Vall i Clara 1989-92 i Emili Gispert 1992-2011 Distribuí la revista Presència  com a suplement setmanal Fins el desembre del 1980 fou editat per Edicions Comarcals, i a partir d’…