Resultats de la cerca
Es mostren 2389 resultats
Francesc Marc
Historiografia catalana
Ciutadà i cronista.
Vida i obra Fou membre del govern municipal de València en diverses ocasions, ocupà el càrrec de diputat general del regne, com a representant de la ciutat, i tingué també els càrrecs de mostassaf i síndic Continuà el Llibre de memòries , que recollia, per manament dels regidors del municipi, les efemèrides més destacades El fragment de què s’ocupà l’autor abraça des del 1535 fins al 1615 En general, pren nota de les notícies que afectaven directament el govern municipal –elecció de nous càrrecs, etc–, però també narra amb prou detalls altres esdeveniments Lectures ALMARCHE I VÁZQUEZ, F…
Rafael de Vilosa
Història del dret
Jurisconsult.
Donzell Estudià a Salamanca, fou catedràtic de la Universitat de Barcelona, oïdor de l’audiència de Catalunya, jutge civil de Cremona, canceller de Milà, jutge del Consell Collateral i lloctinent de la Cambra de la Summària de Nàpols Durant la guerra dels Segadors inicià la impressió de l’obra d’Esteve de Corbera Cataluña vindicada però, forçat a abandonar Nàpols, ho deixà a cura del carmelità José Gómez de Porres, que l’enllestí el 1678 El 1669 obtingué privilegi de noble, i fou regent de la cancelleria del Consell d’Aragó Publicà una monografia sobre el Digest De fugitivis ,…
Sant Salvador de Montoliu de Segarra
Art romànic
L’església parroquial del poble de Montoliu, ara una construcció neoclàssica, ja apareix en les llistes de parròquies del bisbat de Vic dels segles XI i XII, amb el nom de Monte liut o Monte olio En el testament sacramental de Guillem Dalmau de Cervera del 1133, es disposa un llegat per a l’església de Santa Maria i Sant Salvador de Montoliu Segurament el temple tenia en aquest moment una doble advocació Segons la visita pastoral del 1331, la cura d’ànimes de la parroquia era a càrrec d’un rector i un vicari L’església restà molt malmesa pels terratrèmols del 1427, tal com recull…
Josep Solervicens i Bo
Literatura catalana
Filòleg i historiador de la literatura.
Doctor en filologia catalana 1992, és professor de literatura catalana moderna i de teoria de la literatura a la UB des del 1993 ha impartit cursos de literatura a la Freie Universität de Berlín 2002 i 2004 Ha publicat estudis sobre gèneres literaris d’arrel clàssica al Renaixement el diàleg i la comèdia i sobre Mencía de Mendoza, l’antologia Renaixement a la carta 1996, amb E Duran, la monografia El diàleg renaixentista Joan Lluís Vives, Cristòfor Despuig, Lluís del Milà, Antoni Agustí 1997, i el manual Literatura catalana moderna el Renaixement 2000, entre d’altres Del 1992 al 2004 coordinà…
Vicent Josep Escartí i Soriano
Literatura catalana
Historiador de la literatura i narrador.
Llicenciat en història medieval i doctor en filologia catalana per la Universitat de València, s’ha especialitzat en la història de la literatura catalana moderna i és professor d’aquesta universitat Com a narrador, ha publicat el volum de contes Barroca mort 1988, i les novelles Dies d’ira 1992, premi Ciutat d’Alzira 1991, Els cabells d’Absalom 1996, premi Ciutat d’Elx 1994 i Espècies perdudes 1997, premi Andròmina dels Premis Octubre 1996 L’any 2001 obtingué el premi Joanot Martorell amb la novella Nomdedéu 2002, on narra la història d’un personatge illuminat i místic a la València del…
Catalunya carolíngia
Obra històrica de Ramon d’Abadal i de Vinyals que reuneix i estudia els documents anteriors a l’any mil referents a Catalunya (segles VIII-X).
L’obra abasta un període cabdal de la història de Catalunya , en què els comtats catalans pertanyien a un espai europeu que abastava gran part de l’actual Unió Europea Supervisada per l’ Institut d’Estudis Catalans IEC i publicada en la collecció “Memòries de la Secció Historicoarqueològica”, és la més ambiciosa del seu autor L’any 1911 l’IEC encarregà a Abadal la recopilació dels documents anteriors a l’any mil referents als comtats catalans conservats als arxius i biblioteques de França aprofitant un curs d’estada a París L’autor publicà els volums II i III, i deixà en curs de publicació…
Sant Pau de Gèmenes (Centelles)
Art romànic
Situació Una fotografia de l’any 1958 en la qual hom pot veure encara l’església adossada a la casa Avui aquest edifici és totalment desfigurat Arxiu Gavín L’església es troba a l’entrada a una urbanització que hi ha sobre Aiguafreda, vora una plaça que serveix d’aparcament L’edifici és convertit en un habitatge de segona residència, per això és marcat amb el núm 1 Aquesta església figura situada en el mapa del Servei Geogràfic de l’Exèrcit 150000, full 37-14 364 x 37,1 —y 25,2 31 TDG 371252 Hom hi pot anar des d’una carretera que surt de la N-152, al punt quilomètric 52,2, que va a Centelles…
Cos estrany
En la pell De vegades, quan es produeix una ferida s’introdueixen en la pell cossos estranys, que poden haver estat els mateixos elements causants de la ferida Si el cos estrany està solt i és petit, sortirà en fer la neteja de la ferida com s’ha explicat Així acostuma a passar amb els granets de sorra, i també amb petits trossos de vidre o de fusta En alguns casos, el cos estrany queda enclavat en la ferida, fins i tot amagat de manera parcial o total sota la pell Això pot passar amb els hams, agulles, trossos de vidre i d’altres objectes En aquests casos, en l’assistència de primers auxilis…
racional
Història
Dret
A l’Antic Règim i fins a la Nova Planta, oficial municipal encarregat de les finances.
A València, el càrrec era el més important després del dels jurats i des del final del s XV tendí a ésser triennal Tenia tres subalterns o clavaris que regien respectivament la clavaria comuna, la clavaria de censals que tenia cura de pagar les pensions dels censals i la clavaria del quitament per lluir els censals i alleugerir així el deute públic El racional, amb els jurats, síndics i advocats, havia d’elegir el consell general Des del 1418, que el rei introduí el sistema de la ceda, o llista de dotze candidats al càrrec de jurat aprovada per ell, el racional fou el qui confeccionava la…
priorat de Manlleu
Canònica
Canònica augustiniana de Santa Maria de Manlleu, establerta a l’església parroquial de la vila de Manlleu (Osona).
El 906 fou consagrada una església dedicada a Santa Maria, que fou reedificada i tornada a consagrar, el 1086, pel prevere Gontric s’hi reuní un grup de preveres, que el 1102 reberen la regla canonical augustiniana de mans del bisbe de Vic, Arnau de Malla La comunitat, regida per un prior, arribà a tenir set canonges i dos preveres seculars, que tenien cura de les parròquies de manlleu i Vilacetrú Tingué una filial o pabordia a Puigpardines plana d’en Bas, Garrotxa Des de mitjan segle XIV inicià la decadència, que culminà als segles XV i XVI, amb priors comendataris Fou secularitzada el 1592…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina