Resultats de la cerca

Les vies de comunicació Restes del camí medieval al congost de Tresponts, que comunicava l’Alt Urgell i la Cerdanya amb les terres de ponent T Pollina A l’Alt Urgell, comarca comunicada pel curs del Segre i dels seus afluents, un dels factors de creixença de la Seu i de les viles situades en el camí que vorejava el riu fou precisament la seva situació privilegiada al llarg d’una important via romana de comunicacions el nexe d’unió entre la Cerdanya —on confluïen les de Barcelona i Occitània— i el territori musulmà de Lleida era una de les principals vies segons indiquen tots els documents…

Introducció Els primers llibres que tingué la nova seu episcopal encara procedien, segons sembla, de l’antiga tradició visigòtica, i probablement devien venir de les diòcesis veïnes, Girona o Urgell, però aviat n’arribaren d’escrits a la Gàllia Poc a poc a la mateixa diòcesi es creà un scriptorium i uns especialistes de l’escriptura d’entre aquests sempre n’hi havia un que despuntava i és generalment qui redactava els documents més solemnes, com són les actes de consagració de les esglésies, en les quals els fundadors o el bisbe consagrant acostumen a fer donació de llibres litúrgics,…

Introducció A la comarca d’Osona la vida comunitària no fou gaire intensa pel que fa als ordes monàstics Per contra s’hi observa una forta influència del monestir de Santa Maria de Ripoll i més petita dels de Sant Joan de les Abadesses i de Sant Marçal de Montseny El primer, sobretot, féu que moltes de les persones que es decantaven a la vida monàstica s’adrecessin a Ripoll En canvi la vida comunitària canonical s’estengué per la comarca i així a més de la canònica catedralícia, hi hagué priorats de canonges augustinians i una gran influència de l’Estany també hi hagué algunes canòniques…

Situació Vista de conjunt de l’església, amb el mas de Sant Salvador al costat, des del cantó nordoriental J Pagans-TAVISA Aquesta església, també anomenada Sant Salvador d’Orís, es troba a 952 m d’altitud, a l’extrem de llevant del terme, a la punta d’una carena que domina la part de tramuntana de la Plana de Vic, que separa la riera de Talamanca de la d’Orís Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 294-M781 x 33,3 —y 56,8 31 tdg 333568 Des de sota el campanar de l’església d’Orís surt un camí o pista en bon estat…

Situació Interior de la nau central, en curs de restauració, amb la porta de ponent al fons i els arcs formers que la separen de les naus laterals ECSA - J Ponsich L’església de Sant Joan el Vell, predecessora de la catedral de Perpinyà, es troba al recinte de la mateixa seu, a tramuntana de la capella de la Mare de Déu dels Correes PP Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 42’ 5,4” N - Long 2° 53’ 52,8” E Història La primera referència documental de l’església més antiga de Perpinyà data del 16 de maig de 1025, en què fou consagrada pel bisbe d’Elna Berenguer de Gurb Berenguer II sota la invocació…

Foli 213 v del Beatus de la Seu d’Urgell , que conté, a la part superior, l’escena de l’adoració de l’estàtua de Nabucodonosor per part d’un grup de persones, algunes de les quals toquen instruments musicals ECSA - G Llop Tractar de música medieval, i més si ens referim a l’anterior a l’any 1000 a Occident, significa tractar gairebé exclusivament de música litúrgica, la música que fou concebuda per a —i interpretada durant— les celebracions religioses de l’Església cristiana Naturalment que van existir altres tipus de músiques al marge de la religiosa, però, senzillament, no se n’han…

Just 527-546 Subscriu com a bisbe d’Urgell al concili segon de Toledo, de l’any 527, i al de Lleida del 546 Era germà d’altres tres bisbes Justinià de València, Nebridi d’Egara Terrassa i Elpidi d’Osca És autor d’un comentari al Càntic dels Càntics PI, 67, cols 961-994, de dues epístoles adreçades al metropolità de Tarragona, Sergi, i al diaca Just, relacionades amb l’obra anterior, i d’un sermó a llaor del màrtir sant Vicenç Fou venerat públicament a la Seu d’Urgell molt abans del segle XI, en què tenia un altar dedicat a la catedral Simplici 589-599 Consta que assistí al concili tercer de…

Situació Sector sud-est d’aquesta antiga parròquia de la ciutat de Lleida, amb la porta primitiva ECSA-JA Adell L’església de Sant Martí és al costat de la nova parròquia de Sant Martí, a ponent del turó de la Seu Vella JAA Mapa 32-15 388 Situació 31TCG019103 Història Malgrat el que ha restat fins avui dia de l’edifici romànic, el coneixement documental del seu passat és encara deficient Totes les referències antigues corresponen bàsicament al buidatge de la documentació medieval que féu J Lladonosa No se’n coneix la data exacta de la consagració, però l’església de Sant Martí apareix ja com…

Situació Conjunt del castell pròpiament dit, situat a la part més alta del turó ECSA - JA Adell Vista aèria del castell de Llordà, on s’aprecia la seva excepcional situació ECSA - M Catalán El castell de Llordà és situat al cim d’un turó, que presenta importants cingleres pels costats nord, sud i est on acaba en una punta rocallosa, i davalla en un suau pendent cap a ponent, únic costat per on és accessible, i on es situen les defenses que abasten tot l’ample del turó, de cingle a cingle Mapa 33-12290 Situació 31TCG423647 Per a anar-hi cal situar-se al poble de Llordà, al qual s’accedeix per…

Context històric Des de la seva creació, la ciutat de Tàrraco va experimentar una contínua transformació i evolució urbanística L’antic campament militar creat durant la segona guerra Púnica es va convertir, en un primer moment, en una gran ciutat portuària que acollia els exèrcits romans que es dirigien a l’interior de la Península Després de la conquesta, Tàrraco va evolucionar fins esdevenir una gran capital provincial dissenyada i construïda a imitació de Roma Entre el segle I i el segle II, Tàrraco assolí el…