Resultats de la cerca

Originàries de la zona estepicodesèrtica que va de la Rússia meridional a la Xina, són conreades com a plantes ornamentals, per a fer tanques L’espècie més coneguda és C arborescens, de Sibèria i la Manxúria, d’uns 6 m d’alçada Hom l’anomena també acàcia de Rússia

En les reaccions de complexació es produeix la formació d’enllaços entre ions metàllics àtoms centrals i altres espècies lligands que poden ésser tant iòniques com neutres L’enllaç es forma per transferència d’electrons des d’una espècie nucleòfila, el lligand, fins a una espècie que els accepta, el metall L’ió metàllic pot combinar-se amb més d’un lligand sempre que tingui orbitals lliures susceptibles d’ésser ocupats el nombre de lligands amb els quals s’enllaça és el nombre coordinació Els lligands actuen en la pràctica com a bases de Lewis, mentre que els àtoms…

Àrea de distribució mundial de la família dels glírids Maber, extret de Macdonald, 1985 La família dels glírids és una de les més petites de l’ordre dels rosegadors i comprèn animals molt característics, els lirons, tots de morfologia molt semblant, menys en el cas del gènere Glirurus del Japó, que s’assembla més a un esquirol terrestre Es distribueixen per la regió paleàrtica, Europa —des del S d’Escandinàvia fins a la Mediterrània—, W d’Àfrica, Àsia Menor i part central d’Àsia Hi ha un gènere, Glirurus , que habita al Japó i un altre, Graphiurus , que habita a l’Àfrica al S del Sàhara Als…

Hom no pot pas assegurar la presència d’aquest petit tetraònid als Pirineus catalans Els únics indicis de la seva possible existència són referències bibliogràfiques del segle passat i que poden ésser qualificades com a dubtoses Companyó 1868 el cita al Rosselló a la tardor Philippe 1873 descriu correctament l’espècie i afegeix, però, que és comuna a la Vall d’Aran amb Lacroix 1873-75 succeeix el mateix, i assegura que ha capturat l’espècie prop de Luchon La citació de Vayreda 1883 probablement es basa en les referències dels ornitòlegs francesos abans esmentats Si…

De l’antigament anomenat gavià argentat, hom, actualment, diferencia el gavià argentat, pròpiament dit Larus cachinnans , a dalt, amb el bec groc i les potes grogues i molt comú tant a les costes com a l’interior, i el gavià argentat de potes roses Larus argentatus , a baix, espècie molt més rara al nostre país Jordi Garcia Petit, Xavier Ferrer i Oriol Alamany De l’antigament anomenat gavià argentat Larus argentatus hom diferencià posteriorment dues espècies la majoritàriament mediterrània L argentatus michaeles i la de potes roses L argentatus argentatus Actualment es…

Diverses espècies de poliquets dels canyons submarins, vistos al microscopi electrònic d’escombratge 1 Aricidea Allia longisetosa, 2 Paradoneis hirsuta, 3 Exogone Parexogone canyonincolae, 4 Pelagobia longicirrata, 5 Ophelina margaleffi, 6 Flabelligena gascognensis Es creu que les parts profundes dels canyons submarins de la mar Catalana van estar submergides fins i tot durant la crisi de salinitat del Messinià Això hauria fet que faunes antigues atlantomediterrànies quedessin confinades en aquests ambients Aquest seria el cas de F gascognensis , espècie descrita recentment…

La rata d’aigua o rat buf Arvicola sapidus és un rosegador que ha sofert una de les regressions més dràstiques en la seva distribució als Països Catalans com a conseqüència de la degradació dels ambients fluvials, tant per efecte de la contaminació com per la substitució de les comunitats vegetals naturals Antonio López Espècies de mamífers terrestres presents als Països Catalans excepte els quiròpters * assenyala les espècies no citades abans a la Història Natural dels Països Catalans És el cas de la llebre ibèrica Lepus granatensis , que només s’esmentava amb relació a problemes…

Planta de tramussera valenciana en flor Albert Navarro La tramussera valenciana Lupinus mariae-josephae és una de les espècies de descripció més recent als Països Catalans, i la seua troballa enllaça tot un seguit d’anècdotes inhabituals en la botànica moderna, acostumada al metodisme científic L’any 1977, un caçador del marquesat de Llombai va observar que les perdius comunes eren atretes per la llavor d’una tramussera salvatge que creixia als matollars secs dels Castellars, paratge del terme de Montserrat Ribera Alta Tot i recollir prou llavors i d’intentar-ne repetides vegades el conreu…

L’olinguito una nova espècie de mamífer L’any 2013 es va parlar molt de la descoberta d’una nova espècie de mamífer carnívor, a les selves emboirades de l’Equador i Colòmbia, l’olinguito El descobriment va ser notori perquè feia trenta-cinc anys que no es descobria cap nova espècie de mamífer carnívor arreu del món Aquesta espècie pertany a la família dels Proyonidae , la mateixa a la qual pertanyen els óssos rentadors, els coatís i els olingos Com aquests darrers, amb els quals fins ara han estat confosos pels habitants de la zona, els…

Neurones fusiformes en primats, cetacis i elefants Els elefants, juntament amb els grans primats i els cetacis, tenen neurones fusiformes © Fototecacat / PetterBetts - Fotoliacom L'any 2015 es va parlar molt de la presència d'un tipus de neurones, les fusiformes o VEN Von Economo Neurons, en tres grans grups d'animals els grans primats, els cetacis i els elefants Aquestes neurones sembla que són fruit d'una convergència evolutiva, i es troben només en espècies animals que tenen cervells molt grans per a facilitar la connexió nerviosa entre el teixit nerviós d'aquestes masses considerables…