Resultats de la cerca

Situació Construcció massissa de l’angle sud-oest del clos murat del castell J Bolòs Les restes del castell són situades al costat de l’ermita de la Mare de Déu de Montornès Són al cim d’un turó, a gairebé 1 km de la Pobla de Montornès, des d’on hi ha una bona visió de les terres del voltant Mapa 34-17446 Situació 31TCF664593 Des de la Pobla de Montornès cal agafar el camí asfaltat que surt de darrere l’església i porta, tot passant per entremig d’uns marges, a l’ermita de la Mare de Déu, situada exactament al costat de la fortificació Història El lloc és esmentat l’any 1066 en una donació…

Situació Església parroquial en ruïna irreversible situada als afores del poble ECSA - A Roig L’antiga església de Sant Romà es troba als afores del poble d’Useu Mapa 33-11252 Situació 31TCG427861 Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que s’ha descrit en la monografia anterior, i un cop arribats a Useu, s’ha d’agafar un fressat corriol en direcció a llevant, i en uns cinc minuts ens trobarem al davant dels antics fossat i església de Sant Romà ARD Història La vila d’Useu apareix vinculada a la jurisdicció del monestir de Gerri en els documents coneguts com falsos I, II, IV i en la…

Situació Vista aèria de l’antic recinte clos de la vila, perfectament delimitat, amb el castell al centre ECSA - Jamin El poble de Montalban és al SE de la comarca, al centre d’un planell que forma part del sector de la Fenolleda que vessa les aigües a la conca de la Tet El castell, a 483 m d’alçada, domina el poble, les cases del qual s’estenen a la part meridional del turó sobre el qual fou bastit Un recinte fortificat, parcialment conservat, envolta completament el castell i la part antiga del poble Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 41′50″ N - Long 2° 33′42″ E Montalban és a 8 km al NW d’Illa…

És hora d’acabar, doncs, aquesta introducció, en què s’ha intentat sobretot palesar al lector l’eix de les grans línies sobre les quals va transcórrer la història dels Països Catalans, en el període decisiu de la seva forja des del seu balbucient naixement 1229-45, després d’haver estat arrabassats oficialment part d’aquests territoris a l’islam andalusí, fins que Ferran II, amb el seu matrimoni amb Isabel de Castella segellà, amb la unitat de corones que aquest implicà, tot un altre ritme diferent al si del conflictiu món hispànic peninsular En l’esperança d’haver assolit, si més no…

És hora d’acabar, doncs, aquesta introducció, en què s’ha intentat sobretot palesar al lector l’eix de les grans línies sobre les quals va transcórrer la història dels Països Catalans, en el període decisiu de la seva forja des del seu balbucient naixement 1229-45, després d’haver estat arrabassats oficialment part d’aquests territoris a l’islam andalusí, fins que Ferran II, amb el seu matrimoni amb Isabel de Castella segellà, amb la unitat de corones que aquest implicà, tot un altre ritme diferent al si del conflictiu món hispànic peninsular En l’esperança d’haver assolit, si més no…

L’ofici de passamaner té un origen medieval Eren aquells que fabricaven objectes de petites dimensions com floques, passamans, bosses o botons Formaven part dels gremis i desapareixeran oficialment amb ells a mitjan segle XIX Eren anomenats, també, cordoners La paraula passamà, a més d’identificar la peça que hi ha sobre una barana, s’identifica també amb un teixit en forma de cinta, que serveix per a guarnir i adornar vestits, mobles o les vores d’un objecte Els productes dels passamaners eren, per tant, ben diversos, però en destacaven les cintes i els botons Entre les cintes hi havia les…

En la primera fase de la seva evolució segles V-VI només tenen característiques germàniques les peces d’art mobiliari, mentre que l’arquitectura i la seva ornamentació, tant escultòrica com pictòrica, segueixen el desenvolupament normal de les formes paleocristianes hispàniques Després de la unificació demogràfica de Leovigild, com a conseqüència de les necessitats àuliques de la cort de Toledo, sorgiren unes formes plàstiques d’origen mediterrani romà tardà, amb unes acusades influències bizantines, de les quals hi ha testimoniatges d’arquitectura i escultura durant el segle VII En la…

Situació i presentació El territori és molt accidentat, en un amfiteatre de muntanyes o turons que constitueixen els contraforts del massís de Montnegre pròxims ja a la mar 250 m a la serra de les Guilles, d’on davalla el torrent de Borinans i s’obre i es torna més planer al sector final de la riera de Vallalta o riera de Sant Pol, que procedent del sot de Gascons Arenys de Munt travessa els dos municipis de Sant Iscle i Sant Cebrià de Vallalta i desguassa a ponent de la població Aquests turons granítics arriben al litoral sovint de forma espadada i formen una costa més articulada, amb zones…

Abundància de monòlits rocosos a l’extrem occidental de Montserrat El vessant meridional de la muntanya torna a ser cobert per alzinars i pinedes de pi blanc, després dels incendis del 1986 Dreamstime / Lagui Montserrat 15, entre els principals espais naturals del sistema litoral català El massís de Montserrat, juntament amb Sant Llorenç del Munt, constitueix la zona més important del sector central de la Serralada Pre-litoral catalana S’aixeca molt bruscament sobre les planes i serres veïnes i especialment sobre el riu Llobregat, que discorre a poc més de 100 m d’altitud…

Situació Entrada a l’església troglodítica al cim de la cinglera A Bramon El santuari de Sant Miquel de Roca és situat dins d’una balma o cova a la part alta del cingle de Roca de Castellar, a uns 170 m sobre el curs del Fluvià, que és als peus del rocam La cavitat natural va ésser modificada i ampliada artificialment Així, es tancà amb una edificació al seu davant, que incorpora la cova al seu interior, i amb el temps es convertí en un lloc de culte semirupestre Els murs de la construcció que tanquen la cova es veuen sospesos vora el cim de la paret rocosa de l’espadat, gairebé vertical Mapa…