Resultats de la cerca

De nom Mošé ben Naḥman, fou anomenat també Nahmànides i, en sigla, RaMBaN Destacà en el judaisme com a filòsof, talmudista i cabalista Pel seu gran prestigi fou cridat a una controvèrsia pública celebrada a Barcelona 1263 en presència de Jaume I i de Ramon de Penyafort La part cristiana hi era representada pel dominicà convers Pau Cristià Es conserva d’aquesta disputa, en la qual ambdós contrincants es consideraren guanyadors, una versió llatina i una altra d’hebraica, aquesta escrita pel mateix Bonastruc de Porta Les autoritats eclesiàstiques, però, l’obligaren a exiliar-se…

Gaudí d’un gran prestigi, no només com a compositor sinó també com a estudiós de la música popular Es formà a l’Acadèmia de Música de Budapest, on estudià composició amb V Herzfeld i piano amb A Szendy Al mateix temps cursà dret a la universitat, on es graduà el 1913 Fins al 1914 feu diverses estades a París, on fou alumne del compositor Vincent d’Indy A partir del 1910 collaborà amb B Bartók i Z Kodály en les seves expedicions per cercar música popular, que després continuà pel seu compte Parallelament a totes aquestes activitats, es dedicà també a la composició i el 1929 guanyà…

Rebé les primeres lliçons de música del seu pare, vicemestre de capella de la cort de l’elector de Magúncia, i també del seu padrí, PF Buchner El 1675 fou nomenat organista del monestir cistercenc de Heiligenkreuz, on romangué fins el 1679 El 1683 ocupà la plaça d’organista de cort i de cambra de l’emperador Leopold I, a Viena, i el 1690 era primer organista de la capella imperial, càrrec que exercí fins a la seva mort Durant els anys de servei a la cort li fou confiada l’educació musical dels fills de l’emperador, i nombrosos organistes del sud d’Alemanya anaven a Viena per a ser els seus…

Procedent d’una família noble, fou deixeble de G Caccini Durant la dècada del 1590 estigué al servei del gran duc Ferran I de Toscana i, també, del compositor C Gesualdo, príncep de Venosa i comte de Conza Adquirí un gran prestigi com a cantant i intèrpret de chitarrone Al final de la seva vida treballà per al duc de Màntua i per a la família Gonzaga A Florència cantà en les primeres representacions d' Euridice , de J Peri i G Caccini, i d' Il rapimento di Cefalo , de Caccini És molt probable que el 1607, a Màntua, interpretés per primera vegada L’Orfeo , de C Monteverdi El 1612…

El 1679 formava part del cor a la catedral d’Ais de Provença Talment com A Campra i EJA Blanchard, fou alumne de Guillaume Poitevin, mestre de música de la catedral A partir del 1688, i a instàncies del seu mestre, fou nomenat vicemestre de capella i organista de la seu, càrrec que compartí amb un altre estudiant, Jacques Cabassol Poitevin es retirà el 1693 i Gilles li succeí com a mestre de música El 1697 fou nomenat director del cor de nens de la catedral de Tolosa La seva reputació i prestigi anaren en augment i la seva Messe des morts París, 1764 arribà a ser qualificada per…

S’inicià en el món de l’espectacle a València A disset anys, la família es traslladà a Barcelona, on rebé classes de cant Entre el 1912 i el 1914 visqué a París i tingué com a mestre el tenor polonès Jean De Reszke El 1914 actuà repetidament a Itàlia, on destacaren les seves interpretacions a Un ballo in maschera i a El barber de Sevilla A partir de l’any 1916 viatjà a Amèrica i consolidà la seva carrera professional, a més d’adquirir un gran prestigi en aquest continent per les notables facultats de la seva veu D’aquesta etapa destaquen les actuacions al Carnegie Hall, a la Manhattan Opera…

Desenvolupament enciclopèdic Anualment n’apareixen dos números, cadascun dels quals dividit en quatre seccions bàsiques articles, notes d’investigació, debats i recensions de llibres La llengua de comunicació és el castellà, encara que, atenent a una pretensió internacionalista, s’inclou un resum en anglès per a cadascun dels articles Des dels seus inicis, contribuí a millorar el coneixement i la difusió de la indústria moderna no només des de la perspectiva dels factors econòmics i tecnològics, sinó també amb relació als aspectes socials, polítics i culturals que han tingut un paper…

El violinista Gerard Claret n’és el director L’orquestra, amb seu a l’Auditori Nacional d’Andorra, es presentà al març del 1993, i des de llavors ha assolit un gran prestigi en el món musical internacional Ha actuat a Espanya, França, Bèlgica i Itàlia, ha participat en els festivals d’Ordino, Vic, Pau Casals de Prada de Conflent, la Schubertíada de Vilabertran i les Serenates de València, com també en cicles de concerts al Palau de la Música Catalana, l’Auditori de Galícia, l’Auditori Nacional d’Espanya, a Madrid, el del Palau de Congressos de Saragossa i el Felip Pedrell de…

El 14 de gener de 1935 l’Orquestra Simfònica de Montreal oferí el seu primer concert, amb Rosario Bourdon com a director Poc després, Wilfrid Pelletier n’esdevingué el primer director artístic i creà les Matinals Simfòniques per a la Joventut i els Concerts d’estiu El 1940 Defauw substituí Pelletier Durant aquesta dècada, prestigiosos directors convidats estigueren al capdavant de l’orquestra, com Ch Munch, B Walter, G Enescu, I Stravinsky, L Bernstein o O Klemperer, entre d’altres En deixar el càrrec Defauw el 1957, I Markevitch assumí la direcció artística de la formació, que traspassà a Z…

Era fill de Johann Staden, de qui rebé la seva primera formació musical en composició, orgue i violí Més tard estudià amb J Paumann a Augsburg i amb W Rowe a Berlín El 1623 treballava a Nuremberg i l’any següent fou nomenat organista a Sant Llorenç Prengué part activa en la vida musical de la ciutat dirigint concerts Així, per exemple, el 1643 en dirigí un amb música de R de Lassus, HL Hassler, G Gabrieli i J Staden, i el 1649, per tal de celebrar la fi de la guerra dels Trenta Anys, en dirigí un altre, en el qual intervingueren vint-i-un cantants, divuit instrumentistes i quatre organistes…