Resultats de la cerca
Es mostren 472 resultats
Les bacil·lariofícies o diatomees
Característiques del grup Les diatomees o bacillariofícies constitueixen un grup molt nombrós al voltant de 10 000 espècies actuals, agrupades en uns 200 gèneres, molt popular per a qualsevol naturalista que hagi mirat mostres d’aigua amb el microscopi El seu caràcter més notable és la presència d’una mena d’esquelet extern constituït per sílice diòxid de silici, SiO 2 , una substància incolora amb aspecte de vidre Es troben en tota mena d’ambients humits suficientment illuminats La majoria d’elles viuen lliures, ja sia en suspensió en l’aigua planctòniques, ja sobre alguna mena de substrat…
La modernització dels mitjans de transport a la catalunya del segle XIX
Memòria del camí de ferro de Barcelona a Mataró, 1848 El fet que la indústria cotonera catalana es desenvolupés sobre la base de la demanda del mercat interior espanyol i que, en contrapartida, el Principat importés de la resta d’Espanya quantitats cada cop més considerables de productes alimentaris —cereals, farina, peix salat, etc— i d’una gran diversitat de primeres matèries, havia d’implicar, inevitablement, que hom es plantegés la necessitat de modernitzar el sistema de transport per tal de facilitar l’expansió d’aquest procés, atès que els mitjans tradicionals comportaven unes despeses…
art català

Pintures rupestres del Cogul
© Fototeca.cat
Art
Art desenvolupat als Països Catalans.
Primeres manifestacions Cal esmentar com a precedents més antics conservats les pedres decorades del període solutrià o les del Magdalenià plaques de la cova del Parpalló i especialment les pintura rupestre , abundoses al País Valencià Bicorb, cova del Roure, barranc de la Valltorta i més rares al Principat el Cogul, amb figures humanes i d’animals, esquematitzades i de gran mobilitat, en escenes de caça o de combat La influència dels pobles de la Mediterrània, visible en la cultura dels talaiot , a les Balears, ha donat peces importants com els braus de Costitx, de bronze, les colonitzacions…
Santa Maria de Vallbona de les Monges
Art romànic
Situació Vista aèria del cenobi, el més important de la branca femenina de l’orde cistercenc a Catalunya ECSA-J Todó L’antic monestir cistercenc de Santa Maria és al bell mig del poble de Vallbona de les Monges, el qual s’emplaça a la zona meridional de la comarca de l’Urgell, als contraforts septentrionals de la serra del Tallat, que limita amb la comarca de la Conca de Barberà Mapa 33-15 389 Situació 31TCF406991 Per a arribar-hi des de Tàrrega, cal agafar la carretera C-240 en direcció a Tarragona, amb dues opcions en arribar a l’altura del coll de la Portella, s’agafa la carretera L-201…
Jaume Cascalls
Art gòtic
Cerimònia de córrer les armes, de Pere d’Aguilar, pertanyent al sepulcre dels Queralt, a l’església de Santa Maria de Bell-lloc Santa Coloma de Queralt Els escultors Esteve de Burgos i Pere d’Aguilar van fer aquest sepulcre per encàrrec de Dalmau de Queralt vers 1368-71 La seva caixa està decorada amb ploraners i amb dues escenes de la cerimònia de córrer les armes, que es feia amb motiu de la mort de membres barons de l’estament militar i de la família reial En aquest relleu –que correspon al treball de Pere d’Aguilar– es representa el moment en què els cavallers, després de rebre la…
Els edificis, un refugi estable
Edificis de tota mena L’ésser humà, a diferència de quasi tots els altres mamífers, no té el cos recobert d’un pèl espès que el resguardi del fred, raó per la qual ha estat definit com el “simi nu” Per a protegir-se de la intempèrie, doncs, necessita una “pell artificial”, que és la roba, qüestió de què tractarem a “Els vestits” Però, a més, com molts altres animals que fan un niu o que tenen un cau, l’ésser humà també ha sentit des de sempre la necessitat de tenir un refugi més estable per a viure-hi i descansar-hi És la casa La casa no tan sols serveix per a resistir els rigors del clima,…
València
El mercat central i la Llotja de la ciutat de València
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi situat a la plana litoral valenciana central; constitueix l’única ciutat-comarca del País Valencià i conté la principal aglomeració humana del País Valencià i la segona dels Països Catalans.
El terme és tancat per una complexa poligonació deguda a segregacions i annexions dels últims segles i a la inclusió de l’Albufera i l’entorn immediat Descomptant el peduncle de la Devesa, que enllaça l’Albufera, la frontera es dirigeix cap endins, engloba el Castellar i l’Oliveral, l’Alqueria de la Torre i l’Alqueria d’Alba, penetra fins al molí de Campaneta i prossegueix vers el N fins a l’ermita de Sant Miquel de Soternes, talla el Túria al Molí del Sol, i passa a frec de Paterna, per abraçar a Benimàmet una de les altituds municipals majors 72 m, d’on recula cap al SE, obligada per la…
Manresa
Vista aèria de Manresa
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca del Bages, a l’extrem S del pla de Bages, a l’angle de confluència del Llobregat (límit E del terme) i el Cardener.
Situació i presentació Limita al N amb els termes de Sant Joan de Vilatorrada i Sant Fruitós de Bages, a l’E amb el Pont de Vilomara i Rocafort i Mura, al S amb Sant Vicenç de Castellet, Castellgalí i Sant Salvador de Guardiola, i a l’W amb Rajadell i Fonollosa El document més vell que es coneix, certificant l’existència històrica de la ciutat i del topònim que la identifica, és el diploma reial del rei Odó, datat a Orleans el 24 de juny de l’any 889, i les modificacions que en el concili de Port 890 hi van ser introduïdes en parlar de la ciutat i del seu territori El topònim, però, sembla…
El marc històric del romànic de la Fenolleda
Els precedents antics de la prehistòria a la fi del món ibèric Famós crani de l’home de Talteüll, que visqué entre 350 000 i 450 000 anys enrere, trobat a la cova de l’Aragó, en un territori inicialment del Perapertusès, ara unit al Rosselló J Abélanet La prehistòria i la història antiga de la Fenolleda i la veïna comarca del Perapertusès estan íntimament relacionades Per això hem optat per estudiar-les conjuntament, tot incloent els jaciments dels municipis de Vingrau i Talteüll amb el famós jaciment de la cova de l’Aragó, ara de la comarca del Rosselló, però que havien format part del…
L’escultura des de la consolidació de la contrareforma a l’esclat del Barroc
El segle XVII fou la gran època de l’escultura i en especial de la producció de retaules Els artífexs, la majoria catalans de naixement, entroncaren plàsticament i ideològicament amb els patrons i consumidors Un art d’arrel contrareformista, didàctic i devocional va inspirar els grans programes escultòrics dedicats principalment a les diverses advocacions marianes –Immaculada, Roser, Carme–, a Crist en els misteris del Rosari i als sants patrons o contrareformistes L’evolució estilística a partir d’un naturalisme reformat d’arrel cinc-centista va assolir un alt grau de barroquisme formal,…