Resultats de la cerca
Es mostren 950 resultats
Els brodats
Art gòtic
Rei de Judà representat en l’arbre de Jessè, detall del brodat de l’escapulari de la casulla del tern de Sant Vicenç Fou brodat amb la tècnica de l’ opus anglicanum entre el 1340 i el 1360 Museu Tèxtil i d’Indumentària, Barcelona – ©RManent El brodat que es dugué a terme a Catalunya durant el gòtic és, com a l’època del romànic, el de pintura a l’agulla És a dir, que seguia les mateixes variacions estilístiques i influències artístiques que la pintura, amb una iconografia comuna L’única diferència era que, en el cas del brodat, no es podia assolir el perfeccionisme de la pinzellada, atès que…
Garrigoles

Vista de Garrigoles
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Empordà, a la zona accidentada per petits turons que forma l’interfluvi entre el Ter i el Fluvià, al límit amb l’Alt Empordà.
Situació i presentació Limita al N amb Ventalló i Viladamat ambdós de l’Alt Empordà, a l’E amb la Tallada d’Empordà, al SE amb Verges, al S amb Jafre i a l’W amb Vilopriu Constitueixen el municipi els pobles de les Olives, cap municipal, i de Garrigoles Consta que el 1210 Garrigoles i les Olives —pertanyents al comtat d’Empúries— passaren al domini del monestir de Santa Maria d’Amer El 1399 tots dos llocs formaven part de la baronia de Verges, segons un inventari ordenat per la baronessa Joana de Rocabertí, vídua i hereva de Pere d’Empúries, mentre que el 1698 figuraven com a integrants de la…
Ermessenda
Història
Senyora dels castells de Beuda i Montagut (Garrotxa) i després vescomtessa de Besalú pel seu matrimoni (vers el 1075) amb el vescomte Udalard I, que li feu donació nupcial del castell de Mont-ros.
Testà el 1119 i feu hereu el seu net, el vescomte Udalard II
ortografia
Gramàtica
Part de la gramàtica que ensenya la recta escriptura de les paraules i dels altres signes gràfics, com els d’accentuació i puntuació.
El concepte d’ortografia suposa l’acomodació de l’escriptura de la llengua a unes normes establertes segons criteris etimològics, com també d’evolució i d’ús lingüístic, en relació amb les quals hom jutja correcta o incorrecta la transcripció de les formes orals dels subjectes parlants, susceptibles potser d’ésser escrites de més d’una manera, segons els usuaris Així, en les diverses èpoques de la història de les llengües hom parla més aviat de grafies que d’ortografies dels diversos estadis sincrònicament considerats Pel que fa a les llengües romàniques i, per tant, al català, a l’època…
Victòria!
Cinematografia
Pel·lícula del 1981-1983; ficció de 435 min., dirigida per Antoni Ribas i Piera.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Tabaré Jaume Behar, Barcelona, Ferran Repiso Barcelona ARGUMENT I GUIÓ MSanz, ARibas FOTOGRAFIA Andreu Berenguer Eastmancolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Jordi Berenguer MUNTATGE Ramon Quadreny MÚSICA Manuel Valls i Gorina INTERPRETACIÓ Helmut Berger tinent Rodríguez Haro, Xabier Elgorriaga Jaume Canals, Norma Duval Maria Aliaga, Craig Hill tinent coronel Burguete, Pau Garsaball comissari Manuel Bravo Portillo, Carme Elías Palmira, Eva Cobo Juanita, Artur Costa inspector Apolinar Sánchez, Alfred Lucchetti Llorenç Vinyes, Marta Sadurní Cristina, Teresa…
Jocs Mediterranis de Tarragona 2018
Esport general
XVIII Jocs Mediterranis, celebrats a la ciutat de Tarragona del 22 de juny a l’1 de juliol de 2018.
La ciutat fou designada seu dels Jocs el 15 d’octubre de 2011, amb previsió de celebrar-los l’any 2017, però dificultats d’ordre divers els posposaren fins el 2018 Hi participaren 26 estats i uns 4000 esportistes La ciutat de Tarragona concentrà la majoria de les disciplines, però en conjunt foren 16 les seus on tingueren lloc competicions, la majoria a les comarques del Tarragonès Tarragona, Altafulla, Torredembarra, Salou, Vila-seca, Constantí, la Pobla de Mafumet, el Morell, i també al Baix Camp Cambrils, Reus, la Selva del Camp, l’Alt Camp Valls, el Baix Penedès Calafell, el Vendrell, el…
Setantí
Família de mercaders, originaris de la ciutat italiana de Lucca, establerts a Barcelona, on catalanitzaren llur cognom primitiu, possiblement Accettanti.
El primer que s’hi establí sembla que fou Jaume Setantí , nadiu de Lucca, fill de Michele Accettanti mort abans del 1399, i ell cridaria els seus germans Pere Setantí i Joan Setantí , aquest últim bastard Foren banquers i deixaren diners a Pere el Cerimoniós, puix que el rei els concedí el castell de Calonge Pere, casat amb una noia de Perpinyà, es dedicà al comerç marítim, com altres posteriors membres de la família Jaume Setantí esdevingué un dels mercaders barcelonins més rics i més influents i fou, amb la seva muller Joana Ferrer, procedent d’una família de donzells, el cap d’una llarga…
Miquel Strubell i Trueta
Lingüística i sociolingüística
Sociolingüista i activista cívic i polític.
Net de Josep Trueta i Raspall i germà del lingüista i polític Antoni Strubell , es graduà en psicologia i fisiologia a la Universitat d’Oxford i en psicologia a la Universitat Autònoma de Barcelona Feu recerca en temes relacionats amb el bilingüisme escolar i familiar, i en polítiques i planificació lingüístiques Fou cap del Servei de Normalització Lingüística de la Generalitat de Catalunya 1980, director de l’Institut de Sociolingüística Catalana, secretari del Consell Social de la Llengua Catalana, del qual era membre des del 2005, membre del consell d’administració, i després…
Espill
Obra de Jaume Roig, redactada segurament entre el 1455 i el 1462 i coneguda també amb els títols Llibre de consells i Llibre de les dones.
Consta de 16359 versos apariats, de quatre síllabes, i és dividida en quatre parts o llibres, a més d’una consulta inicial adreçada a Joan Fabra i d’un prefaci on l’autor manifesta les seves intencions moralitzadores, i el dedica al seu nebot Baltasar Bou En el llibre primer, el narrador que cal no confondre amb l’autor conta en primera persona les suposades aventures viatgeres i la seva vida atzarosa, i a través de situacions realistes i grotesques presenta les dones com l’encarnació de totes les aberracions El segon és la narració dels successius matrimonis del protagonista amb una falsa…
,
Aymerich, Amat i Jover, a Terrassa
L’edifici de l’arquitecte Muncunill a Terrassa, a començament de segle L’empresa es constituí el 1892 És una mica tard amb relació a l’objectiu d’aquesta obra, que es proposa presentar els creadors del teixit industrial de Catalunya Quan es creà Aymerich, Amat i Jover a Terrassa, aquesta ciutat ja havia vist passar algunes generacions d’industrials llaners Però potser es trobaria a faltar més el nom d’aquesta empresa pel fet que construïren el que és un dels edificis més significatius i més ben conservats de la vella indústria catalana El 1892, Josep Aymerich i Grané, Francesc Jover i Barba i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina