Resultats de la cerca
Es mostren 1478 resultats
Garsa
La garsa Pica pica és un ocell gros 44-46 cm, desvergonyit i renouer, molt comú als espais oberts i als conreus Astuta i impertinent, manté sempre les distàncies amb l’enemic, que intueix a temps i escridassa de lluny estant quan cria, sempre en bardisses, arbres alts o llocs d’accés difícil, roman, per contra, en un caut silenci Detestada pel pagès —a qui hom diria que ofèn tant o més que perjudica — és, tanmateix, un ocell bonic, d’un color negre lluent que es tornassola de verd i blau metàllics a la llarguíssima cua i a les vores de l’ala, i d’un color blanc puríssim a l’abdomen i a la…
Rachel L. Carson: era una primavera sense veus...
“ Silent spring ” ha esdevingut, amb el pas dels anys, un veritable clàssic, i la seva autora, una de les profetesses del panteó ecologista Amb imatges colpidores i dades precises de fets que coneixia de primera mà i de les seves causes, Rachel Carson explicà perquè havien callat tantes ‘veus de la primavera’ en innombrables pobles i ciutats nord-americans Les indústries químiques no dubtaren a calumniar i bescantar el seu bon nom iniciaren una campanya de premsa poc honorable i força contraproduent per als seus propis interessos, ja que les dades de l’autora de “ Silent spring ” resultaren…
El paisatge vegetal dels Prepirineus (territori pirenaic perifèric)
Els Prepirineus centrals Penya-segats calcaris, pinedes i rovires són els principals components paisatgístics del territori prepirinenc, tal com es fa palès en aquesta visió de la Serra d’Aubenç Alt Urgell J Nuet i Badia El sollevament dels materials silícics antics i profunds que la tectònica alpina enlairà en l’eix pirinenc bàsic, féu rossolar, esqueixats, els sediments calcaris, més moderns, que tenien al damunt Per això, a banda i banda dels Pirineus axials, silícics, hom troba aquests materials calcaris disposats en relleu en costes i fent cingleres característiques són els Prepirineus…
Les coprinàcies: bolets de tinta i afins
Els bolets de tinta s’anomenen així perquè llurs làmines es converteixen en un líquid negre, carregat d’espores, que s’havia emprat com a tinta El més conegut, el bolet de tinta pelut 1 Coprinus comatus , és un excellent comestible quan és jove El dibuix en presenta dues etapes diferents de creixement 1a, 1b en l’exemplar jove 1a , les làmines comencen a madurar per la part baixa 1a’ en secció després 1b el peu s’estira i les làmines es converteixen en tinta El bolet de tinta tòxic o pixacà 2 C atramentarius presenta un barret plisat i amb marge lobulat 2’ secció sagital resulta…
Rata negra
La rata negra Rattus rattus és, comparada amb la rata comuna R norvegicus , d’aspecte més esvelt, més gràcil, amb la cua més llarga supera la llargada del cap i el cos junts i amb els ulls i les orelles grans aquestes, doblegades cap endavant arriben fins a la meitat de l’ull o a cobrir-lo totalment Tot i que, en general, el seu color respon al seu nom comú, hi ha força variacions en el to del pelatge, el més freqüent dels quals és, però, el grisenc Les mesures corporals són les següents 176-210 mm de cap i cos, 184-235 mm de cua, 33,5-38 mm de peu posterior, 22,5-25 mm d’orella el pes és…
Sargantana de paret
Morfologia La sargantana de paret Podarcis muralis presenta una gran varietat de dibuixos i coloracions, com totes les espècies del seu mateix gènere Normalment hom troba individus més aviat bruns, amb poc verd i amb dibuixos dorsals foscos que sovint s’estenen cap als flancs la gola pot ser reticulada Xavier Parellada És una sargantana petita, esvelta i aplanada, però d’aspecte robust Mesura fins 7,5 cm de cap i tronc i la cua fa, aproximadament, dues vegades aquesta longitud El cap és una mica deprimit La folidosi i la coloració presenten una enorme variabilitat, així com el dibuix Les…
Origen i evolució dels grans grups de rèptils
Origen i desenvolupament dels grans grups de rèptils al llarg dels diversos períodes geològics La llargada de les línies correspon al seu període de presència sobre la Terra, segons les restes fòssils trobades fins ara Maber Els rèptils, amb llurs reproducció terrestre, tegument isolant, i independització de l’aigua, representen la colonització completa de la terra ferma D’acord amb el registre fòssil, aparegueren en el Carbonífer superior fa uns 320 milions d’anys aproximadament Els rèptils són un grup més fàcil de caracteritzar que els amfibis, perquè són més homogenis En els primers…
Madrona

Aspecte de les restes de Sant Pere de Madrona, a Pinell de Solsonès
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Pinell de Solsonès, a l’esquerra del riu de Madrona, que es forma per barrancs que davallen de l’altiplà de Pinell (dins el terme de Castellar de la Ribera) i aflueix al Segre dins el terme de Bassella (Alt Urgell).
El sector centrat per l’antiga parròquia de Sant Pere de Madrona s’estén al NW del terme, travessat pel riu de Madrona que neix prop de Clarà, dins el terme de Castellar de la Ribera, i desguassa al Segre aigua avall de Castellnou de Bassella És cobert per grans boscos de pinassa, pins blancs i alzines i els conreus es localitzen a les clarianes de les masies, molt escampades El nucli central té dues masies habitades eventualment i vers el S, la de Sangrà, habitada L’antiga església parroquial Sant Pere era una bella i àmplia construcció romànica, amb elements llombards, decorada amb pintures…
Dagoll Dagom
Escena de l’obra Historietes, de la companyia teatral Dagoll-Dagom
© Fototeca.cat
Teatre
Companyia de teatre de Barcelona, fundada pel director i poeta Joan Ollé.
Inicià les seves activitats en castellà — Yo era un tonto y lo que he visto me ha hecho dos tontos , sobre textos de Rafael Alberti 1974 El 1975 presentà el seu primer espectacle en català, Nocturn per a acordió, sobre textos de Joan Salvat-Papasseit El 1977 estrenà No hablaré en clase , que fou el seu primer gran èxit Durant les representacions d’aquesta obra s’incorporà Joan Lluís Bozzo , sota la direcció del qual el grup es constituí com a companyia estable i es decantà per la comèdia musical, amb textos adaptats o traduïts generalment per Xavier Bru de Sala A més d’ Antaviana 1978,…
Àlex Rigola

Àlex Rigola
© TNC
Teatre
Director i actor de teatre.
Diplomat en interpretació a l’Institut del Teatre, inicià la seva trajectòria teatral com a intèrpret i, posteriorment, per tal d’explorar noves vies de creació escènica, es decantà cap a la direcció d’espectacles, activitat que li valgué el premi de la Crítica al millor director del 2000 El 1997 fundà la companyia Kronos Teatre, que donà a conèixer en el marc del Festival de Sitges, on presentà Kafka El procés 1997, Les Troianes 1998, La màquina d’aigua 1999, de D Mamet, i Un cop baix 2000, de R Dresser Per al Grec 2000 muntà un arriscat Titus Andrònic , de Shakespeare, que obtingué el premi…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina