Resultats de la cerca
Es mostren 1616 resultats
Habitatge proper al Collet Alt de cal Galzeran (Llanera de Solsonès)
Art romànic
Situació Restes de les parets d’una de les habitacions d’aquesta construcció pagesa J Bolòs Prop del Collet Alt, al costat d’unes codines i damunt uns camps, hi ha uns murs que clouen diverses habitacions, les quals segurament pertanyien a un mas d’època medieval Si venim de Torà o de Solsona, cal agafar l’ampla pista de terra que va de Fontanet a Ardèvol Uns 50 m abans del trencall de Sant Serni de Llanera, surt a mà esquerra un camí carreter, que pot ésser seguit amb automòbil amb dificultat Quan, uns centenars de metres més enllà, arribem a una zona de camps, hem de deixar-hi…
Castell de la Pedra (la Coma i la Pedra)
Art romànic
Situació Detall d’un pany de mur, el qual, a desgrat de la seva ruïna i abandonament totals, deixa veure un aparell molt endreçat L Prat Es troba al peu de la serra de Pratformiu, a mà esquerra del Cardener i a l’altura d’uns 100 m, sobre l’església de Sant Serni, estratègicament situat dalt un turó espadat Mapa 292M781 Situació 31TCG847692 Al punt quilomètric 5 de la carretera de Sant Llorenç a la Coma hi ha un trencall ben senyalitzat, el qual, en poc més d’1 km, porta a Sant Serni Pel costat de tramuntana de l’església hi ha un petit camí que en uns deus minuts, passant per can Marcó i pel…
John Bull
Música
Compositor i organista anglès.
Vida Desenvolupà la seva carrera a Anglaterra i als Països Baixos Es formà com a escolà de cant a la catedral d’Hereford, on ingressà el 1573 Un any més tard passà a la capella reial anglesa, on treballà amb l’organista William Blitheman El 1582 obtingué a Hereford la seva primera plaça com a organista L’any següent es convertí en mestre de capella d’aquesta catedral El 1586 fou nomenat gentleman de la capella reial i el 1591 obtingué la plaça d’organista d’aquesta institució Completà la seva formació a les universitats d’Oxford i Cambridge i obtingué el títol de doctor en música el 1592 El…
El que cal saber del prolapse genital
Patologia humana
Els prolapses genitals femenins constitueixen un grup de trastorns deguts a una debilitat de la fixació dels òrgans continguts en la pelvis, caracteritzats per la protrusió anòmala en la vagina d’algun d’aquests òrgans, com l’úter, la bufeta urinària o el recte Hom diferencia diversos prolapses genitals segons els òrgans que en són afectats el prolapse uterí, en què l’úter davalla i produeix en major o menor grau per l’interior de la vagina l’hèrnia vaginal anterior, o cistocele, en què davalla un sector de la paret vaginal i una porció de la bufeta urinària, i l’hèrnia vaginal posterior, o…
Sialoadenitis
Patologia humana
És anomenada sialoadenitis la inflamació, ja sigui aguda o bé crònica, de les glàndules salivals —sublinguals, submaxillars o parotídies—, que es troben en la cavitat bucal i tenen cura d’elaborar i secretar la saliva La inflamació d’alguna d’aquestes glàndules sol presentar-se a conseqüència d’un procés infecciós, entre els quals el més freqüent és la parotiditis, una alteració que en aquesta obra és tractada al capítol corresponent a les malalties infeccioses volum 7 Amb una freqüència inferior, la inflamació és provocada per d’altres gèrmens, com ara diversos virus o alguns bacteris que…
Xerostomia
Patologia humana
És anomenat xerostomia o sequedat bucal un trastorn que es caracteritza per una sequedat persistent de les mucoses que cobreixen els diversos sectors de la cavitat bucal, és a dir, la superfície interna de les galtes, les genives, la llengua, el paladar i la base de la boca en general, s’acompanya igualment de sequedat de la mucosa faríngia Aquest trastorn és originat per un defecte en l’elaboració de la saliva per part de les diverses glàndules salivals submaxillars, sublinguals i paròtides La funció d’aquestes glàndules és regulada pel sistema nerviós autònom és estimulada pel…
Diarrea
Patologia humana
És anomenada diarrea l’evacuació de les matèries fecals més fluides, més voluminoses o amb una freqüència superior a l’habitual Hom considera que una persona pateix de diarrea quan en un moment determinat, o de forma crònica, les seves deposicions esdevenen més líquides, més abundants o més freqüents del que és habitual per a ella Tanmateix, però, des d’un punt de vista general, es poden catalogar com a diarrea les deposicions amb més d’un 70% de contingut aquós, que excedeixen els 225 g per dia o que es produeixen més de tres vegades al dia La diarrea es produeix quan per alguna raó s’…
Dispèpsia
Patologia humana
El terme dispèpsia procedeix del grec antic, llengua en què el terme dys significa ‘mal’ i paptein , ‘digerir’ aquesta denominació és emprada de manera generalitzada amb relació a qualsevol tipus de molèstia ocasionada per una dificultat en la digestió, sobretot després dels àpats, com ara sensació de pesadesa estomacal, distensió abdominal, epigastràlgia o dolor en la regió superior de l’abdomen, pirosi, meteorisme o flatulència, nàusees i vòmits o diarrees Com que el terme dispèpsia no es correspon amb una afecció específica ni constitueix tampoc un símptoma o un signe en…
El que cal saber de l’embòlia pulmonar
Patologia humana
Es anomenada embòlia pulmonar l’obstrucció de les artèries pulmonars —especialment a causa de la inserció de trombes o coàguls sanguinis empesos per la circulació sanguínia des d’altres sectors de l’organisme— que ocasiona la pèrdua de funció d’una part dels pulmons Si l’embòlia pulmonar arriba a obstruir tots els vasos sanguinis que irriguen una zona de pulmó, es produeix un infart pulmonar, és a dir, una zona de teixit mort, que deixa de funcionar irreversiblement Les embòlies pulmonars més lleus, que afecten una zona de pulmó molt petita, solen passar desapercebudes sense causar trastorns…
Tumor cardíac
Patologia humana
Els tumors originaris del cor, o tumors cardíacs, són molt poc freqüents Els de més incidència són el mixoma, el rabdomioma i el sarcoma El mixoma és un tumor benigne que es forma a les parets del cor, en general l’aurícula esquerra, i es projecta durant el procés de creixement cap a l’interior d’aquesta cavitat La grandària que pot atènyer la massa tumoral oscilla entre 0,5 mm i 8 cm de diàmetre En les fases inicials, que poden durar fins i tot uns quants anys, el tumor és asimptomàtic Tanmateix, quan assoleix una grandària considerable, és habitual que finalment arribi a cobrir una part de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina