- Es anomenada embòlia pulmonar l’obstrucció de les artèries pulmonars —especialment a causa de la inserció de trombes o coàguls sanguinis empesos per la circulació sanguínia des d’altres sectors de l’organisme— que ocasiona la pèrdua de funció d’una part dels pulmons.
- Si l’embòlia pulmonar arriba a obstruir tots els vasos sanguinis que irriguen una zona de pulmó, es produeix un infart pulmonar, és a dir, una zona de teixit mort, que deixa de funcionar irreversiblement.
- Les embòlies pulmonars més lleus, que afecten una zona de pulmó molt petita, solen passar desapercebudes sense causar trastorns manifestos. En canvi, les embòlies pulmonars massives, que afecten una gran part dels vasos pulmonars, ocasionen una insuficiència respiratòria aguda que pot causar la mort sobtadament.
- La causa més freqüent d’embòlia pulmonar és la trombosi venosa de les extremitats inferiors, que es presenta sobretot quan hi ha alguna circumstància que dificulta la circulació sanguínia en les cames o augmenta la tendència a coagular de la sang.
- Sempre que es faci un viatge llarg, amb avió o cotxe per exemple, en què hom ha d’anar assegut, cal efectuar regularment passejades curtes, encara que sigui pel passadís de butaques, per tal d’evitar l’acumulació de sang a les cames, que pot afavorir la formació de coàguls.
- Quan una persona ha d’estar-se al llit un llarg període de temps a causa d’una malaltia, és recomanable que mantingui les cames una mica elevades i també que efectuí moviments dels membres inferiors, o si més no, que se li practiquin massatges encara que siguin bastant suaus per evitar que s’hi formin coàguls a causa de la immobilitat.
- Cal evitar la roba gaire ajustada, com ara lligues o faixes que comprimeixin les extremitats d’una manera excessiva, perquè dificulten la circulació sanguínia i poden afavorir la formació de coàguls.
- L’embòlia pulmonar sol aparèixer de manera sobtada causant una intensa sensació de dificultat respiratòria, inquietud, aprensió i de vegades dolor al pit i tos irritativa. Si es presenten símptomes sospitosos d’embolisme pulmonar, cal adreçar-se urgentment a un centre mèdic, perquè mitjançant un tractament precoç es pot dissoldre immediatament el coàgul que obstrueix l’artèria pulmonar.
- No ens ha d’estranyar que per a diagnosticar una embòlia pulmonar calgui procedir al desplaçament del malalt a un centre mèdic determinat, perquè de vegades cal efectuar algunes proves especials com la gammagrafia pulmonar, que només és practicada en uns llocs concrets.
- Si bé l’embòlia pulmonar és una afecció greu, en la gran majoria dels casos, amb un tractament adequat, hom aconsegueix la recuperació completa de la funció pulmonar.
- Per tal de prevenir la repetició d’un tromboembolisme pulmonar, cal habitualment que la persona que n’és afectada continuï un tractament amb fàrmacs anticoagulants durant alguns mesos o fins i tot durant tota la vida. Les persones que segueixen un tractament amb medicaments d’aquest tipus han de seguir rigorosament les indicacions del metge pel que fa a les dosis que n’han de prendre, i cal, a més, efectuar controls regulars amb anàlisis de sang que permetin d’ajustar-ne, si convé, les dosis.
- Les persones que segueixen un tractament amb medicaments anticoagulants no han de prendre cap medicament sense consultar-ho abans amb el metge, perquè hi ha fàrmacs que poden multiplicar o inhibir els efectes dels anticoagulants i originar complicacions greus.