Resultats de la cerca
Es mostren 926 resultats
L’art romànic al Priorat
Art romànic
L’arquitectura civil i militar i l’arqueologia Mapa dels castells i les edificacions militars del Priorat anteriors al 1300 J Salvadó Si el marc cronològic d’aquesta obra s’estén, aproximadament, des del segle VIII fins al segle XIII, hem d’ésser conscients que al llarg de la major part d’aquests segles la comarca del Priorat restà sota el domini islàmic Això fa que, en principi, en aquesta comarca, molts dels edificis o testimonis arqueològics els haguem de cercar en restes de fortificacions andalusines o de paisatges creats en aquella època Cal dir, tanmateix, que aquestes restes són…
El paisatge vegetal de les terres baixes litorals del Millars al Xúquer (territori mediovalentí)
Entre els rius Millars i Xúquer, coincidint pràcticament amb el domini de la màquia litoral, es disposen les baixes cotes del territori mediovalentí És la continuació de les planes litorals catalanídiques, però amb un rerapaís organitzat altrament pels relleus ibèrics, les darreres digitacions del qual atenyen aquestes terres baixes litorals Ultra pels nítids límits que suposen el Millars i el Xúquer al N i al S, i el mar a l’E, el territori queda desllindat a l’W per la isohipsa 200-300 m aproximadament al NW, la Serra d’Espadà eleva la cota termenejadora El territori comprèn les comarques…
Entre l’eixut i la calor
Els deserts de la calor seca Un criteri de definició dels deserts i subdeserts càlids del món és que la temperatura mitjana anual sigui superior als 10°C La variabilitat dels paràmetres climàtics dels deserts, però, és considerable Prenent per exemple el Sàhara, el desert més extens del món, es podria subdividir en un Sàhara muntanyós fresc, i fins i tot fred segons l’altitud i la latitud un Sàhara tòrrid, a la zona meridional, on la temperatura mitjana anual arriba o supera lleugerament els 30°C i encara un Sàhara temperat, al llarg del litoral atlàntic, on no gela mai però les temperatures…
Jaciment de l’antic portal de Magdalena (Lleida)
Art romànic
Situació Pati andalusí, amb restes d’enllosat i d’un pou, trobats a l’excavació del carrer de la Costa de Magdalena Ajuntament de Lleida Aquest jaciment arqueològic és situat a l’actual carrer de la Magdalena, just on avui dia hi ha l’Auditori Municipal AOC-ALP Mapa 32-15 388 Situació 31TCG023103 Jaciment arqueològic L’excavació de l’Antic Portal de Magdalena, que començà l’any 1984 i durà tres anys, va representar un avanç molt important per als estudis d’arqueologia urbana, d’una manera especial per als de l’època medieval, i també va suposar una molt notable aportació al coneixement del…
Txèquia

Estat
Estat de l’Europa central que limita al N amb Polònia, al NW i a l’W amb Alemanya, al S amb Àustria i a l’E amb Eslovàquia; la capital és Praga.
La geografia física Morfològicament hom hi distingeix la zona herciniana del massís de Bohèmia, al sector occidental, i el solc format per les conques de Moràvia i Silèsia a ponent El massís de Bohèmia, format per antics blocs hercinians, es presenta com un altiplà vorejat per serralades disposades en forma de quadrilàter, que són al N, i en direcció SW-NE, les muntanyes Metallíferes al NE, i en direcció NW-SE, la serralada dels Krknose , on hi ha la màxima altitud 1602 m, i els Sudets al S, i en direcció NE-SW, els turons txecomoravians i a l’W la Selva de Bohèmia El riu Sazava, que forma…
Afecció de la vàlvula aòrtica
Patologia humana
Definició Les afeccions de la vàlvula aòrtica o valvulopaties aòr tiques constitueixen un grup d’alteracions degudes a l’existència de diversos tipus de lesions —les més freqüents són engruiximení, retracció, deformitat i fibrosi— en la vàlvula aòrtica, és a dir, la vàlvula a través de la qual es comunica el ventricle esquerre amb l’artèria aorta Segons el cas, les lesions valvulars poden causar diverses alteracions en el funcionament de la vàlvula, de manera que se’n dificulta l’obertura adequada que ha de permetre el pas de la sang des del ventricle esquerre cap a l’aorta durant la sístole…
Lesió de menisc
Patologia humana
Definició Rep el nom de menisc cadascun dels fibrocartílags que formen part de diverses articulacions com ara el genoll, l’articulació témporo-maxillar i l’esterno-clavicular Les anomenades lesions de menisc són les que afecten l’articulació del genoll, on aquestes estructures cartilaginoses són més voluminoses, i consisteixen, bàsicament, en llur trencament o desinserció Anatomia El genoll és l’articulació més voluminosa del cos humà i una de les que ha de suportar pressions més elevades quan una persona s’està dreta A diferència de la resta d’animals vertebrats, l’home és capaç d’estar-se…
Infeccions de la vulva, la vagina i el coll uterí
Patologia humana
Definició Les infeccions de la vulva, la vagina i el coll uterí són trastorns inflamatoris dels òrgans genitals femenins externs i de la part de l’úter que fa protrusió en la vagina, causats per una invasió de microorganismes i llur desenvolupament posterior en els teixits d’aquests òrgans Aquests trastorns s’anomenen vulvitis , quan es localitzen solament a la vulva vaginitis , si afecten només la vagina vulvo-vaginitis , si afecten la vulva i la vagina alhora, i cervicitis , quan afecten el coll uterí Causes i tipus Les infeccions dels òrgans genitals femenins externs i el coll uterí es…
Gallifa

Vista general de Gallifa
JoMV
Municipi
Municipi del Vallès Occidental, a la vall de Gallifa, drenada pel torrent de Gallifa, afluent de la riera de Caldes per la dreta.
Situació i presentació El terme de Gallifa és situat a l’extrem septentrional de la comarca i, excepte per ponent, on entronca amb el municipi de Sant Llorenç Savall, limita amb els termes del Vallès Oriental de Granera i Castellterçol N, Sant Feliu de Codines E i Caldes de Montbui E-S Malgrat estar envoltat gairebé en la seva totalitat per municipis d’aquesta última comarca, la Divisió Territorial de la Generalitat va assignar el terme de Gallifa a la comarca del Vallès Occidental, segurament pel fet de pertànyer al partit judicial de Terrassa, si bé per tradició històrica i…
Sant Pere de Torelló
Sant Pere de Torelló
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Osona.
Situació i presentació És al bell mig de la vall de Torelló, al sector NE de la comarca Limita al N amb els municipis de Sant Quirze de Besora, Santa Maria de Besora i Vidrà, a l’E amb les terres garrotxines de la Vall d’en Bas, al S amb Santa Maria de Corcó i Torelló i a l’W, amb Sant Vicenç de Torelló i Orís Les terres del terme són força abruptes, a excepció del sector de la vall on és la vila Destaca la serra de Curull, amb el coll de Sant Joan i el coll de Sant Bartomeu i Bellmunt 1247 m al límit amb Vidrà Tot i la importància del relleu, les elevacions són per sota els 1000 m, i entre…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina