Resultats de la cerca

Situació Vista del campanar de l’església on s’observa el parament romànic del primer cos E Pablo L’església parroquial de Mollet és consagrada a sant Vicenç, i es troba al bell mig del casc urbà Mapa 37-15393 Situació 31TDF335991 S’hi accedeix per la carretera nacional 152 Barcelona-Puigcerdà, quilòmetre 18 i també s’hi pot arribar per la línia de ferrocarril Barcelona-Puigcerdà i per la de Barcelona-Portbou CBC-MRGP Història La primera notícia documentada del terme de Mollet data de l’any 1002, en la Butlla de Silvestre II, on es confirma al monestir de Sant Cugat del Vallès les possessions…

Situació Vista de la capella des del costat sud-est, amb la seva característica capçalera de dos absis ECSA - J Cruanyes i LI Claver L’església de Sant Miquel de Segur és situada a la sortida de la urbanització de Segur de Calafell uns 150 m en direcció a muntanya, a l’esquerra de la carretera del Vendrell a Vilanova JCR-LICS-JAA Mapa 35-17447 Situació 31TCF835616 Història És poquíssima la documentació servada que fa referència a aquesta capella La trobem esmentada per primera vegada el 1238 quan Guillem de Crebaino , marit d’Ermessenda de Cunit, atorgà a l’abat Pere d’Armenys, del cenobi de…

Llicenciat per la Universitat de Barcelona 1970, amplià estudis a la Facultat de Dret comparat d’Estrasburg, on es graduà el 1973 Especialitzat en dret civil i mercantil, l’any 1971 cofundà el despatx Gay-Vendrell, amb seus a Barcelona, Madrid, Vic i Buenos Aires  Membre del Collegi d'Advocats de Barcelona , del qual ocupà el càrrec de degà del 1989 al 1997, en 1993-2001 fou president del Consell General de l'Advocacia Espanyola , membre del Consell d'Estat i president de la Unió Professional d’Advocats A Catalunya ha estat president de l’Associació Catalana d’Arbitratge 1989-97, que té al…

Situació Vista d’una de les sepultures excavades a la roca J Barberà Aquest cementiri també es troba a la zona de Valldeperes, distant tan sols un parell de quilòmetres del Collet de les Caixes en línia recta Long 1°43’40” - Lat 41°54’35” Per anar a la Vinya de Cal Mas, cal situar-se primerament a l’església de Santa Fe Un cop allí cal dirigir-se a l’esmentada Vinya, tot passant per davant del Mas Sunyer, a un quilòmetre aproximadament anant vers l’obaga al punt on hi ha un cingle, hi ha les sepultures Necròpoli Constitueixen la necròpoli set tombes excavades a la roca que presenten les…

Aquesta petita capella s’alçava, entre camps de conreu, en el terme municipal de Cabrera de Mar Fou enderrocada l’any 1950 pel pagès de la finca Vinyals, el seu propietari, a fi d’ampliar la seva casa L’església de Sant Cebrià hauria desaparegut de la història i pràcticament no hauria deixat constància de la seva existència si no fos pels treballs de l’arqueòleg mataroní Marià Ribas i Bertran, que la va estudiar, excavar i dibuixar abans del seu enderrocament Seguint els treballs de Ribas, coneixem que fou edificada en època paleocristiana, al costat d’una villa romana anterior, i que ha…

Erigida probablement en el segle X, la capella de Santa Cecília era situada a Pedralbes, si bé hi ha documents que la situen als Terrers Blancs entre Sants i Pedralbes i altres a Bederrida entre Sarrià i les Corts Se’n tenen notícies per primera vegada en un document a l’Arxiu de la Catedral de Barcelona, datat el 1026 Es tracta de la venda d’un terreny entre Alvar i Guifred, prevere, i es parla d’un “ oratoríum honore Sancte Cecilie ”, bé que en un altre document del mateix any consta com a “església” Tres anys més tard, el 1029, Alvar va vendre a Seniofred, prevere, el mateix terreny on es…

Llicenciat 1970 i doctorat 1987 en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, s’ha especialitzat en el coneixement de l’art català del període que va del Modernisme  al Noucentisme  i, a través dels seus estudis, ha definit el concepte de postmodernisme Ha publicat nombrosos estudis dedicats, entre d’altres, a Marià Pidelaserra, Antoni Vila i Arrufat, Joaquim Torres i García, Ramon Casas, Joan Miró, Pablo Ruiz Picasso, Josep Roca-Sastre, Josep Amat, Antoni Gaudí, Manolo Hugué, Carles Mani, Francesc Torras i Armengol i també a la crítica d’art Entre els seus llibres sobresurten La…

Es llicencià en lletres a Barcelona 1908 i es doctorà en dret a Madrid Iniciat en el món de l’arxivística a Cervera el 1912, des d’aquest any collaborà en la constitució del Servei d’Investigacions Arqueològiques de l’Institut d’Estudis Catalans Promogué l’excavació del poblat ibèric del tossal de les Tenalles, de Sidamon Segrià, i l’exploració de la Valltorta Maestrat, a més de constants campanyes a la Segarra i a Barcelona El 1917 s’incorporà a l’arxiu municipal de Barcelona i hi organitzà l’oficina d’investigacions i publicacions municipals, l’ Arxiu Històric de la Ciutat de…

Situació Capçalera de l’església en la qual destaca el perfecte aparell de l’absis ECSA - J Giralt L’església de Sant Miquel es troba als peus del castell de Tartareu, a mig vessant del turó que domina el nucli urbà de Tartareu Just a llevant de l’absis del temple hi ha les restes de la primitiva església de Tartareu, també romànica, descoberta durant les excavacions dels anys 1990 i 1991 Mapa 32-13327 Situació 31TCG109438 Per a arribar-hi cal seguir el camí de bast que arrenca des de la plaça de l’actual església parroquial i que va a morir a la mateixa església CAT-CCA-JGB Història La…

Desenvolupament enciclopèdic La idea partí de l’èxit que havia tingut l’Exposició Arqueologicoartística promoguda el 1868 a Vic pel Círcol Literari, que donà lloc a un projecte no reeixit de creació d’un museu municipal però que derivà en la formació d’una exposició permanent i d’un museu arqueològic per aquesta institució En accedir Josep Morgades a la mitra vigatana, l’aleshores ja canonge Collell, ànima de l’exposició del 1868, li plantejà la idea de crear un museu des de la seu vigatana, i arran de l’Exposició Universal del 1888 el bisbe Morgades proposà la creació d’un museu arqueològic…