Resultats de la cerca

Fou un periòdic conservador, catòlic, monàrquic i defensor dels interessos econòmics catalans Durant una gran part del segle XIX representà plenament la burgesia catalana i fou el periòdic més influent del Principat El seu creador fou el napolità Pere Pau Husson de Lapezaran, el qual aconseguí de Carles IV llicència per a publicar un diari semblant als que ja sortien a Madrid, València i Sevilla, i el permís municipal per a posar a la capçalera del diari l’escut de la ciutat de Barcelona Publicava avisos i anuncis, indicacions meteorològiques, el moviment del port i les comunicacions,…

Tot i que els Decrets de Nova Planta  no aboliren el dret civil català, es va prohibir modificar-lo i legislar, situació que a grans trets es perllongà fins a la fi del franquisme, amb el parèntesi de la Segona República espanyola, durant la qual l’ Estatut de Catalunya del 1932  reconeixia la facultat de desenvolupar i actualitzar el dret civil català sense interferències Després del 1939, la dictadura en permeté una compilació  l’any 1960, amb limitacions Restablerta la monarquia constitucional a l’Estat espanyol, l’ Estatut d’Autonomia de Catalunya del 1979  i, posteriorment, el del 2006…

Situació Una vista de l’església des de migjorn, amb la porta d’entrada, coberta amb un arc de mig punt, remarcat per una arquivolta extradossada L’edifici original romànic presenta notables transformacions F Tur És l’església parroquial del poble de Cantallops, cap d’un municipi que s’estén en plena serra de l’Albera i que és situat en un replà dels vessants sud-occidentals del puig Neulós, a la capçalera i a la dreta de la riera de Torrelles, a uns 20 m d’altitud És un nucli agrupat entorn de l’església i de les restes del castell medieval Mapa 220M781 Situació 31TDG939969 Hom pot arribar a…

Situació Capçalera de l’església, amb el gran absis i la torre campanar que té al cos superior finestres d’arc de mig punt resseguides per una sanefa d’escacat ECSA - JA Adell Aquesta església és situada al centre del poble de Castanesa, al nucli de la Vila de Dalt Mapa 32-10 213 Situació 31TCH078079 Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari descrit en la monografia precedent CPO Història Hi ha dubtes sobre el caràcter d’aquesta església i sobre si va ésser una església del monestir de Santa Maria d’Alaó Les dades que es tenen són indirectes El capbreu referent als drets…

Oficina d’acreditacions de l’Olimpíada Popular, Barcelona, juliol del 1936 AF/AHC L’Olimpíada Popular de Barcelona fou la proposta més important, encara que finalment no realitzada, del Comitè Català pro-Esport Popular CCEP, que va situar-se al bell mig del debat internacional sobre el paper de l’esport en la complexa situació del 1936 El CCEP va entrar en contacte al principi del 1936 amb les iniciatives internacionals que propugnaven el boicot als Jocs Olímpics de Berlín Aquest boicot internacional es nodria de tres corrents principals En primer lloc, l’esport nordamericà, i el mateix…

Vida En morir el pare, la família es traslladà a Jindrichuv Hradec, al sud de Bohèmia Allà estudià música amb V Pojman, que l’inicià en el piano i la composició El 1889 es traslladà a Praga a estudiar dret i filosofia amb una beca que li permeté entrar al conservatori, on tingué com a professors J Jiránek, Knittl i A Dvorák El 1896 anà a la regió de Valašsko a recollir material etnomusicològic D’aquí sorgí el seu interès per la música popular, sempre amb finalitat compositiva, de manera que aviat associà aportacions del folklore nacional amb els models romàntics en la línia de J Brahms Fruit…

Situació Vista exterior de la capçalera de l ’edifici, amb l ’absis, els murs del qual foren substancialment sobreaixecats Aquest absis, del segle X, cal adscriure’l dins una de les primeres construccions de l’art romànic F Tur Aquesta església, posada sota l’advocació de sant Llorenç, és la del poblat de Palau-surroca, de masies escampades, situat a llevant de Terrades, en una contrada lleugerament accidentada per petits turons i barrancades Mapa 258M781 Situació 31TDG875832 Cal seguir la carretera de Figueres a Albanyà i agafar un camí a mà esquerra que es troba a 3,5 km després de passar…

L’any 1978 canvià el nom pel d’Academia de Cultura Valenciana A instàncies del diputat catòlic Joan Pérez i Lúcia, el 1913 se’n promogué el projecte, que tenia com a model l’Institut d’Estudis Catalans, i com a referent més llunyà, l’École des Hautes Études de París La iniciativa rebé el suport, entre altres associacions, de Lo Rat-Penat, del Centro Regional Valenciano i de la Joventut Valencianista de Barcelona El 1914 una comissió de diputats provincials valencians visità l’IEC El mateix any, l’erudit i polític conservador Josep Martínez i Aloy accedí a la presidència de la Diputació de…

Retrat de BTorroja, sd Coll part / GS Dels textos, les agrupacions i els pensadors del primer catalanisme, la historiografia en destaca sovint només els que tingueren l’epicentre a Barcelona, marginant propostes, a voltes capdavanteres i més radicals, plantejades per personatges que no figuren més que de passada en la nòmina oficial dels prohoms del moviment La figura de Bernat Torroja i Ortega Reus 1817 - 1908 n’és un bon exemple A través d’ell es pot seguir una evolució des del moderantisme fins a una actuació destacada en el si del catalanisme de la fi de segle En la darrera etapa de la…

El conegut recurs narratiu del “flashback” permeté a Bernardo Bertolucci començar el seu film “ The Last Emperor ” “ L’últim emperador ” 1987 amb la mateixa escena que el cloïa Puyi 1906-67, el darrer emperador xinès, ja vell i reduït a la condició de simple ciutadà, retrobava el grill que havia amagat anys enrere sota el seu tron Una escena simbòlica fruit de la invenció cinematogràfica, és clar, però de cap manera gratuïta, perquè aquell era el grill que Puyi havia rebut, en una gabieta primorosa, el dia de la seva coronació Per què la vida d’un emperador xinès pot ser evocada a partir del…