Resultats de la cerca

Té l’origen en les representacions que hom posava com a distintiu als escuts de guerra dels cavallers heràldica En general l’amplària serva una relació amb l’alçària de 5/6 El camper pot ésser dividit mitjançant una partició o una repartició Els punts o les parts de l’escut o espais imaginaris de què hom se serveix per a definir la situació dels elements heràldics són abisme, cap, punta, flanc, cantó, centre del cap, centre de la punta, punt d’honor, llombrígol i vora Les formes més generalitzades són l’escut caironat l’escut de cap de cavall , que té la forma d’un cap de cavall…

Vida i obra Fill d’Antic Torrellebreta, originari del municipi de Malla Osona, i de la pubilla Joana Guàrdia, fou l’hereu d’una de les principals pairalies del Collsacabra Així doncs, pertanyia a la classe de pagesos benestants i, a més a més, era familiar del Sant Ofici És autor d’un interessant diari personal que abraça el període 1631-72, continuat amb algunes anotacions disperses pel seu fill Antoni Joan Guàrdia Aquest diari, que fou redactat en un petit volum recobert de pergamí, té un total de 105 fulls, i constitueix un preciós testimoniatge d’una època de la història de Catalunya…

Vida Després d’estrenar a Venècia amb notable èxit les seves dues primeres òperes - Gli amori infruttuosi di Pirro 1661 i Seleuco 1666-, viatjà a Alemanya, on fou nomenat mestre de capella de la cort de Hannover, càrrec que ocupà fins el 1675 Feu freqüents viatges a Itàlia amb motiu de les representacions de les seves òperes, entre les quals destacà L’Adelaide 1672, la més reeixida Installat definitivament a Venècia el 1675, arribà a ser vicemestre de capella de Sant Marc, lloc on es mantingué fins a la seva mort Sartorio compongué òperes, cantates i música sacra Considerà l’òpera com un…

Vida El 1674 fou nen de cor a Notre-Dame, sota el mestratge de Jean Mignon A partir del 1693, i durant trenta anys, fou contrabaixista a l’orquestra de la Comédie Française Realitzà diversos viatges a Londres, on publicà algunes colleccions de cançons i àries i collaborà amb els dramaturgs JF Regnard i FC Dancourt en diverses produccions destinades a l’entreteniment de l’aristocràcia Des del 1713 treballà assíduament en les representacions dels teatres parisencs, posant música a les obres d’autors teatrals com AR Lesage, L Fuzelier o CS Favart La seva primera collaboració amb…

Per extensió, el text mateix d’aquestes obres Des de la primera de les òperes florentines fins al final del segle XIX, el llibret es publicava abans de les representacions, en format de butxaca d’aquí prové el diminutiu i enquadernació rústica, perquè l’espectador el pogués llegir abans d’anar al teatre i durant la funció L’edició informava de tots els detalls que modernament dona el programa de mà noms del compositor i del poeta, del director musical, dels cantants, de l’empresari, del coreògraf i dels ballarins, de l’escenògraf, del tramoista, dates de representació, nom del…

Al temple faraònic de Karnak Egipte se'n conserva un, i era exposat a les cases romanes A partir de l’edat mitjana l’art cristià generalitzà el motiu iconogràfic de l'arbre de Jessè en les representacions dels arbres genealògics de les cases reials i nobles Generalment el nom del primer ascendent anomenat estirp, genearca o soca figura a l’arrel o a la soca, sovint dins un cartell o rodella, on també és posat el nom dels consorts Quan es tracta de rodelles, hom acostuma a posar aquests noms en una altra rodella acoblada Al tronc hom posa en ordre ascendent, els primogènits de…

Té la consciència, o el jo, com a punt de partença i punt focal Per això, sol comportar una forta càrrega epistemològica Kant, els postulats de la qual menen, invertits, a un plantejament metafísic idealisme alemany posterior quan passa de l’enunciat que “només si l’ésser és donat a la consciència és possible el coneixement” a l’asserció que “l’ésser és determinació de la consciència” El terme “idealisme” començà d’ésser emprat a la darreria del s XVII per a designar tant les doctrines de Descartes i Locke, per exemple, que donaven un estatut subjectiu a les idees i instauraren, així, el…

El 1837 fou creada, per iniciativa de Manuel Gibert, la Sociedad Dramática de Aficionados per al conreu de les arts teatrals al desafectat convent de Montsió, al Portal de l’Àngel Al febrer del 1838, Gibert i una sèrie de socis decidiren donar una orientació pedagògica al centre i promoure l’ensenyament musical, teatral i de l’òpera italiana, i aquesta societat prengué el nom de Liceo Filarmónico Dramático Barcelonés, al qual aviat s’afegí "de SM la Reina Isabel II" Les representacions escèniques, tant teatrals com d’òpera, eren a càrrec dels alumnes, finançades amb les…

La presència de la universitat des del 1222 tingué una influència fonamental en la vida cultural de la ciutat, que un segle més tard era un nucli artístic capdavanter El segle XIV fou l’època de l' ars nova italiana, amb Pàdua com a centre principal abans que Florència es consolidés com a plaça més representativa d’aquest estil musical Destacaren especialment Marchetto da Padova, autor dels tractats sobre les noves formes de notació Lucidarium in arte Musicae Planae 1317-18 i Pomerium in arte Musicae Mensuratae 1321-26, i Bartolino da Padova, pels seus madrigals i balades polifòniques La…

Anomenat també Triple Aliança , fou obra d’Estat Català, d’Acció Catalana i de membres dels moviments basc i galleguista El 1934, en sorgir un conflicte entre el govern de Madrid i el País Basc, amb motiu d’unes eleccions municipals, una delegació de parlamentaris catalans presidida pel diputat d’Esquerra Republicana de Catalunya Josep Tomàs i Piera anà a Guernica, on fou ratificat el pacte La solidaritat catalanobasca es féu patent en la cooperació durant la Guerra Civil de 1936-39 en caure el País Basc, el seu govern s’installà a Barcelona 1937-39 El 1944, el pacte Galeusca fou ratificat a…