Resultats de la cerca
Es mostren 1080 resultats
Santa Eulàlia de Beranui
Art romànic
Situació Campanar de l’església, del segle XI, l’element romànic més vistent del conjunt ECSA - JA Adell L’antiga església parroquial de Beranui és situada a la part alta del nucli vell de Beranui, enlairat a la riba esquerra de l’Isàvena, sota un esperó ponentí de la serra del Cis Mapa 32-10 213 Situació 31TCG021935 Cal arribar al nucli modern de Beranui, al peu de la carretera que ressegueix l’Isàvena Una vegada al poble, cal agafar un brancal a la dreta que travessa el riu per l’antic pont de tradició romànica i puja al nucli antic Un poc més amunt s’ha construït un pont modern que permet…
mamífers

Elefant africà de sabana (Loxodonta africana)
Nik Borrow (CC BY-NC 2.0)
Mastologia
Classe de cordats de l’embrancament dels vertebrats integrada per animals amniotes homeoterms i vivípars –a excepció dels monotremes, que són ovípars–, amb el cos proveït de glàndules mamàries i generalment recobert de pèl.
La forma i la grandària del cos varien molt, segons el medi ambient on habiten i el grup sistemàtic al qual pertanyen Quasi tots els mamífers tenen quatre extremitats pentadàctiles, que són molt diverses, segons la manera de caminar de cadascun Entre els mamífers terrestres cal distingir els plantígrads , els digitígrads i els ungulígrads Els ungulígrads i els proboscidis tenen el cap dels dits protegit per peülles, mentre que els altres el tenen protegit per ungles En les espècies excavadores i arborícoles, així com en les voladores quiròpters, les extremitats són profundament modificades…
Diego Rodríguez de Silva y Velázquez

Velázquez, Autoretrat (1623)
Museo Nacional del Prado
Pintura
Pintor sevillà.
Es formà a Sevilla, al taller de Francisco Pacheco Passà l’examen del gremi de pintors 1617 i obrí el seu taller Es casà amb Juana Pacheco, filla del seu mestre 1618 No es conserven notícies documentals des d’aquest any fins al seu primer viatge a Madrid 1622, bé que n'ha restat una important producció, caracteritzada en els trets essencials per un gran desig d’objectivitat, per un bon tractament del clarobscur i un modelatge de les formes rotund i tancat i per l’ús d’una gamma cromàtica limitada, basada principalment en els ocres Vella fregint ous 1618, Edimburg, National Gallery, Jesús amb…
Bronzes de la vil·la de la Llosa (Cambrils)
Descripció arqueològica Placa i sivella de cinturó, un anell i tres braçalets que havien format part de l’aixovar d’una tomba d’aquesta villa Arxiu fotogràfic del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona - A Saludes El 1995 es localitzà un conjunt de peces de bronze en un enterrament de la villa romana de la Llosa Cambrils, Baix Camp La intervenció arqueològica fou dirigida per E Ramon i J Menchón, i organitzada per l’Ajuntament de Cambrils, el Servei d’Arqueologia i la Secretaria General de Joventut de la Generalitat de Catalunya Actualment, aquest conjunt de bronzes es conserva al Museu…
Conjunt monetari de la vil·la dels Munts (Altafulla)
Entre el mes de novembre del 1995 i la tardor del 1996 es dugueren a terme al jaciment de la villa dels Munts Altafulla, Tarragonès un seguit d’intervencions arqueològiques, a càrrec del Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya Els treballs foren dirigits per E Ramon, F Tarrats i JM Macias En el decurs d’aquestes excavacions, a la zona central de la villa, hom localitzà, a la porta de comunicació entre dues estances, un tresoret Es van trobar les restes molt malmeses d’un individu adult esteses sobre el paviment existent entre les esmentades estances, en una postura que indicava…
Colobra de collar
Morfologia La colobra de collar Natrix natrix , un cop adulta, acostuma a presentar coloració uniforme, d’un verd grisenc més o menys fosc, i sense el collar que li és característic en els estadis juvenils i que li dona el nom Hom la identifica per les escates carenades pròpies del gènere i per les tres escates postoculars, que s’aprecien bé a la fotografia Javier Andrada És una serp robusta que pot arribar als 120 cm de longitud, però que sovint és més petita El seu cap és oval i ben definit i l’ull, de mida mitjana, s’orienta lateralment És robusta, però el seu tronc no és gruixut Presenta…
pescall
Ormeig infantil de pescar que consisteix en un fil proveït d’un ham en un dels seus extrems i lligat per l’altre extrem a un tros petit de llistonet o de canya, el qual hom aguanta amb la mà tancada de manera que el fil passa per entre els dits.
la Murta

Vista del monestir de la Murta (Alzira)
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Monestir
Antic monestir (Santa Maria de la Murta) de monjos jerònims del municipi d’Alzira (Ribera Alta), situat al fons de la frondosa vall de la Murta (o de Miralles), tancada al S per la serra de la Murta (368 m alt.), alineació muntanyosa que forma el sector occidental de la serra de Corbera.
Al final del s XIV s’hi installaren els primers ermitans, però fins el 1401 no es constituí la comunitat Adquirí importància sobretot a partir del 1530, quan el lloctinent de Mallorca, Lluís Vic i Castellví, fill del famós ambaixador, es refugià al monestir fugint de la pesta Des d’aleshores la família Vic es convertí en valedora i protectora de la comunitat, fins que l’últim descendent de la casa, Dídac Vic i Castellví, baró de Llaurí, abandonà la cort de Felip III per ingressar al monestir com a monjo La seva extraordinària biblioteca i la no menys magnífica pinacoteca entraren a formar…
Castell i vilatge de Vespella
Art romànic
Situació Restes del mur perimetral del castell, amb l’església de Sant Miquel al fons ECSA - EECG Les restes del castell de Vespella són situades al cim d’un turó, als primers contraforts muntanyosos que hi ha damunt de la plana oriental del Tarragonès, a la riba esquerra del riu Gaià, sobre el poble de Vespella i al costat de l’església de Sant Miquel Tot al voltant del castell, als quatre vessants del turó, hi ha restes de cases i habitatges medievals Mapa 34-17446 Situació 31TCF627629 Partint de Tarragona, cal seguir la carretera N-340 i desviar-se a mà esquerra poc abans d’arribar a…
Rei i regne a Sardenya
L’illa de Sardenya, ASanson, segle XVII BC A Sardenya, la potenciació de les estructures estatals, particularment intensa durant el regnat de Ferran el Catòlic, creà condicions molt favorables perquè els letrados assolissin un paper prominent, encara que fos en coexistència amb formes locals de pactisme o contractualisme que, com als altres regnes de la Corona d’Aragó però aquí de manera menys incisiva, consideraven el “rei en parlament” com el fonament de l’activitat legislativa i com una seu imprescindible de control periòdic de la vida política i administrativa Els únics parlaments…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina