Resultats de la cerca

Situació Fotografia de la imatge de la Mare de Déu, venerada a l’església fins l’any 1936, que fou cremada A Noguera Aquest petit santuari, molt abandonat, es troba a uns 2 km de Castellfollit de la Roca, vers el sud-oest, a 296 m d’altitud, a la dreta del Fluvià, al sector més meridional del terme, al peu dels vessants septentrionals de la serra de Sant Julià del Mont, al veïnat dels Angles Mapa 257M781 Situació 31TDG645730 Vista exterior de l’absis, amb la finestra de doble esqueixada que s’obre al seu centre A Borbonet Per anar-hi, cal prendre la carretera d’Olot a Castellfollit Uns 50 m…

Fill de l’artista i pedagog Manuel Ainaud i Sànchez i net de l’escriptora Carme Karr Tot i destacar com a medievalista, és considerat el principal erudit de l’art català Estudià història a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona amb Ferran Soldevila, i treballà en la recuperació d’arxius amb Agustí Duran i Sanpere Establí una estreta collaboració amb el seu company Frederic Pau Verrié, i el seu treball quedà reflectit en nombroses publicacions L’any 1941 ja havia iniciat la seva feina com a catalogador de la Junta de Museus al Museu d’Art de Catalunya i el 1942, a l…

Fracció del pa àzim, Haggadah de Barcelona , segle XIV BrL La majoria de les comunitats hebrees de les taifes musulmanes, descendents o no de les aljames de l’antiguitat tardana, desaparegueren davant l’integrisme almohade La reconquesta i la repoblació de la Catalunya Nova, del regne de València i del de Mallorca comportà la consolidació i l’organització de nous assentaments urbans Els jueus, procedents de les ciutats del sud de França, de Barcelona i de Saragossa, es beneficiaren de privilegis especials, que afavorien el seu assentament La monarquia concedí nombrosos incentius per tal de…

Rajoles d’eines d’oficis, València, segle XV MNCAS-GM / GC A les ciutats catalanes, les corporacions d’ofici naixeren amb el creixement econòmic del segle XII i es desenvoluparen durant els segles XIII i XIV amb la concentració i la diversificació de les activitats artesanals en l’àmbit urbà El corporativisme artesanal utilitzà el moviment associatiu parallel de les confraries i almoines de caràcter assistencial i religiós, però no s’hi identificà mai del tot Les estructures corporatives prosperaren, sobretot, pel suport i el consentiment que li prestaren els poders públics i per la…

La gran quantitat de flors que produeixen els aloes en una època de l’any, l’estiu, en la qual escassegen les fonts d’aliment, tenen un paper clau per a nombrosos himenòpters i, en especial, per a borinots com aquest Bombus terrestris que sincronitzen l’emergència de les formes sexuals amb l’època de floració dels alocs Jordi Corbera L’aloc Vitex agnus-castus era una espècie abundant als trams baixos de les rieres del Maresme al final dels anys quaranta del segle XX, però les grans alteracions que ha sofert aquest hàbitat de llavors ençà han fet que la distribució de l’espècie patís una…

Antoni Deu Antoni Deu i el seu germà Gregori eren fabricants de cardes a Barcelona Les cardes dels germans Deu Una carda era una peça de cuir guarnida de puntes de filferro i amb un mànec de fusta, abans que les màquines substituïssin el que era una labor manual en el procés de la filatura tèxtil Els fabricants de cardes eren, per tant, unes persones que combinaven el treball de la pell i el del ferro Antoni Deu, que devia ser el gran dels dos germans, va installar-se amb una fàbrica de cardes al carrer d’Amàlia de Barcelona Ho devia fer abans del 1840, ja que el 1841 presenta ja els seus…

Al final del segle I aC, la fundació de Barcino Barcelona, portada a terme per August en el marc de la reorganització administrativa de les províncies d’ Hispania , culminava pràcticament tota l’estructuració urbana del territori de Catalunya D’altres ciutats romanes ben documentades per les fonts d’època imperial, com és per exemple el cas d’ Ilerda Lleida Gerunda Girona, Dertosa Tortosa, Auso Vic o Iulia Lybica Llívia, hi ha menys informació sobre els orígens Ilerda degué ser fruit de l’evolució de l’antic assentament preromà d’ Iltirta probablement amb una transformació urbanística…

L’arquitectura catalana d’època moderna va prendre partit ben aviat pel llenguatge clàssic d’arrel italiana Primer, en les decoracions de grotesc o a candelieri , que s’hibridaren amb formes gòtiques de llarga tradició constructivopràctica dels mestre d’obres L’adopció del llenguatge classicista assolí la seva maduresa” en les obres de l’anomenada Escola del Camp, formulacions que es perllongaren al llarg del segle XVII en noves hibridacions d’accent barroc, més decoratives que estructurals Amb l’arribada de la nova dinastia borbònica i amb el breu parèntesi austriacista, l’edilícia civil i…

Situació i presentació Termeneja amb els municipis de la Vall de Bianya N, Sant Joan les Fonts N i E, Santa Pau SE, les Preses S i la Vall d’en Bas i Riudaura E Se situa a la vall alta del Fluvià, que travessa la població, al centre del pla d’Olot, una de les fosses tectòniques formades al sector de falles que afecta aquest tros de la Serralada Transversal La part septentrional del terme és drenada pel Ridaura i accidentada per la serra de Sant Miquel del Mont 793 m i la muntanya de Sant Valentí 709 m, serres que formen en part el límit N La serra d’Aiguanegra, al NE, el separa de Sant Joan…

L’art europeu de la baixa edat mitjana Vista del deambulatori de l’abadia de Saint-Denis de París Es considera que aquesta obra, controlada per l’abat Suger i enllestida vers el 1144, és el primer exemple de l’arquitectura gòtica La construcció, basada en diverses tradicions anteriors, va començar per la façana occidental i va continuar per la capçalera enmig, la nau d’època carolíngia va conviure amb el nou edifici fins al segle XIII ©The Bridgeman Art Library Erwin Panofsky inicia el seu llibre sobre Ticià, publicat pòstumament el 1969, explicant la llegenda segons la qual, mentre caminava…