Resultats de la cerca

L’erigí el bisbe d’Urgell Ermengol al principi del segle XI, vora el portal de Cerdanya, i la dotà en el seu testament del 1035 El 1036 era seu d’una canònica i, el 1122, la comunitat, que havia caigut en una certa decadència, es reorganitzà sota la regla augustiniana i la direcció d’un prior Subsistí fins a la fi del segle XIII que, per raó de la decadència de la comunitat i la ruïna de l’església, fou suprimida pel bisbe Guillem de Montcada 1294-1308, el qual donà la seva dotació a la catedral de Santa Maria de la Seu d’Urgell L’església, ruïnosa, fou donada al segle següent als dominicans…

Situació Les ruïnes d’aquesta església són damunt mateix del poble de Merli, que es troba arrecerat a la capçalera de la riera de Vacamorta 1 250 m d’altitud, sota els espadats de la serra del Jordal Mapa 32-10 213 Situació 31TBG930909 S’hi arriba per una pista en bon estat que s’agafa a la Pobla de Roda, a l’esquerra de la carretera de l’Isàvena En principi, la pista segueix la riba esquerra del barranc del Congustro i puja per la serra, tot recte, vers Esdolomada abans, un brancal a la dreta mena a la caseria de Carrasquer A l’entrada d’Esdolomada cal seguir cap a la dreta, vers la…

El reconeixement de l’autonomia universitària a l’Estat espanyol no fou una realitat fins al decret de 15 de setembre de 1931 promulgat per Marcellí Domingo, ministre d’Instrucció Pública de la Segona República, perquè un primer intent d’aplicar-la, el 1919, no reeixí Inicialment, l’autonomia completa només afectà les facultats de Filosofia i Lletres de Barcelona i de Madrid, ja que el règim autonòmic per a la resta de facultats i de centres universitaris no s’aprovà fins el 1933 Aquest fet determinà que la universitat barcelonina fos un dels centres més afavorits per la renovació, i de bon…

De família menestral, animat pel seu avi —modelista i exhibidor de figures de cera—, assistí a l’escola de dibuix de l’ajuntament 1847 i al taller de Domènec Soberano, on mostrà aviat una gran facilitat en el dibuix Orfe el 1850, anà amb el seu avi a Barcelona 1852, on un antic company, l’escultor Joan Roig i Soler, el presentà a l’escultor Domènec Talarn, que l’ajudà passà pel taller de Claudi Lorenzale, i el 1853 ingressà a Llotja, on dominava la doctrina natzarena Fugint del còlera, el 1854 anà a Berga i al santuari de Queralt, on pintà paisatges Institut Gaudí, Reus i, novament a Reus,…

El 1249 Jaume I canvià Veo i Aín, que el 1245 havia atorgat al comte Dionís d’Hongria, per unes cases a Xàtiva i els llocs de Crespins i Canals Mort Dionís, Pere el Gran, el 1277 i el 1279, confirmà aquella donació a la vídua, Margarida de Cabrera, i als fills, Amor Aimeric i Gabriel En passar aquests, el 1287, a la Unió aragonesa, llurs béns foren confiscats per Alfons el Franc Canals comprenia el lloc, l’Alcúdia o Pujol de Canals i la Torre de Canals En ésser-los restituïts aquells béns el 1288, el rei retingué la Torre, però finalment també els fou retornada Morts Amor 1307/08 i Gabriel…

La mateixa tradició ha estat seguida pels Jocs Florals de la Llengua Catalana, celebrats a l’exili Relació de mestres en gai saber Proclamats als Jocs Florals de Barcelona 1859-1936 Víctor Balaguer 1861 Jeroni Rosselló 1862 Joaquim Rubió i Ors 1863 Marià Aguiló i Fuster 1866 Josep Lluís Pons i Gallarza 1867 Adolf Blanch i Cortada 1868 Francesc Pelagi Briz 1869 Jaume Collell i Bancells 1871 Tomàs Forteza 1873 Francesc Ubach i Vinyeta 1874 Frederic Soler 1875 Àngel Guimerà 1877 Damas Calvet 1878 Jacint Verdaguer 1880 Josep Franquesa i Gomis 1883 Ramon Picó i Campamar 1885 Terenci Thos i Codina…

L’extens terme és molt accidentat Cabeçó de l’Or 1 109 m alt, al SW la serra de la Grana 1 092 m, a l’W la serra de l’Aguilar 908 m, al N els tossals de Carcondo 530 m, de Mecaroves 559 m, al S l’aspre Racó de Cortès 627 m, al SE Les tres primeres serres tanquen la conca del riu de Relleu , que neix als vessants orientals de la serra dels Plans, travessa el terme de la Torre de les Maçanes Alacantí i el de Relleu en direcció NW-SE i conflueix al riu de Sella dins el d’Orxeta a la seva confluència amb el barranc de Marrulles que neix al Cabeçó fou bastit el 1776 el pantà de Relleu , ampliat el…

Incidia especialment en els contractes de rabassa morta a les comarques vitícoles i en els de terra campa a les altres Elaborat per la Comissió Jurídica Assessora, l’avantprojecte fou debatut al Parlament novembre del 1933 - març del 1934 La llei fou aprovada l’11 d’abril de 1934 amb 56 vots a favor i cap en contra, per absència de la Lliga Catalana, partit que havia combatut el projecte i havia abandonat el Parlament La llei aplicava el principi de la propietat de la terra com una funció social diferenciava entre arrendament i parceria, segons la participació del propietari, fixava un mínim…

Té els origens en el projecte de l’Escena Catalana Transfronterera, impulsat l’any 2009 Pretén bastir una gran infraestructura per a les arts escèniques centrada en la cultura catalana i mediterrània a partir de la collaboració amb l’entitat gironina El Canal - Centre d’Arts Escèniques de Salt N'és el principal impulsor Salvador Sunyer i Bover i ha rebut un important suport financer de la Unió Europea La seu fou inaugurada el 10 d’octubre de 2011 Projectada pels arquitectes Jean Nouvel i Brigitte Métra, és compost per sis edificis i té l’emplaçament a la riba dreta de la Tet, entre els ponts…

El poble de Pira és situat a la riba dreta del riu d’Anguera, al límit oriental del terme Aquest indret, senyorejat des del segle XI fins a la darreria del XII pels Puigverd, passà posteriorment als templers, els quals el 1248 compraren el domini total sobre Pira a Guillem de Montclús Amb l’extinció de l’orde del Temple, la dominicatura de Pira entrà a formar part del domini dels hospitalers, els quals mantingueren la senyoria fins a la desamortització del segle XIX La primitiva església parroquial dedicada a sant Salvador —de la qual resten alguns vestigis a la part més alta de la població—…