Resultats de la cerca

“Solidarídad Obrera”, Barcelona, 24-12-1914 Coll part La “Soli”, el popular diminutiu amb què els venedors solien anomenar a crits el periòdic Solidaridad Obrera pels carrers de Barcelona, va ser una de les capçaleres periodístiques més representatives del moviment obrer català Va sortir per primera vegada el 19 d’octubre de 1907, com a òrgan de les Societats Obreres adherides a la Federació Local de Societats de Resistència que duia el mateix nom Va veure la llum gràcies al suport econòmic de Francesc Ferrer i Guàrdia, i va ser un periòdic societari típic, és a dir, abocat a la vida sindical…

Calze conservat al monestir de Vallbona de les Monges Obrat a Tarragona a la primera meitat del segle XIV, és la manufactura més antiga que coneixem amb marca bipartida TARA/GONA, que apareix a l’anvers de la peanya Cedides pel monestir de Vallbona de les Monges Detall de l’esmalt de l’Anunciació del peu del calze conservat al monestir de Vallbona de les Monges Cedides pel monestir de Vallbona de les Monges El calze és símbol de la Passió de Crist i de l’exercici de la justícia de Déu Els evangelis Mt 26, 27 Mc 14, 23 Lc 22, 17 s’hi refereixen com el vas en què Jesús va fer la consagració del…

Estructurada en cinc llibres El siglo XVIII , El Alzamiento , Los prisioneros de Cabrera , Los refugiados i Liberales y serviles , abraça el període comprès entre els anys 1808 i 1814, marcat per la guerra d’Independència espanyola, o guerra del Francès, i les Corts de Cadis En el primer llibre, tal com indica el títol, s’analitzen els esdeveniments més importants del s XVIII amb relació a l’illa de Mallorca L’autor ofereix una visió del que suposà el decret de Nova Planta, que considera el fet històric més important dels darrers segles, per tal com l’Estat espanyol passà a ser governat d’una…

L’activitat cinegètica No es pot dir que els boscos monsònics tinguin una fauna pròpia Moltes de les espècies que en són exclusives són petites, amb mobilitat limitada i escassament valorades pels caçadors En aquest hàbitat, les espècies salvatges caçades per a la subsistència o bé pels caçadors professionals són una part d’aquelles mateixes explotades en les àrees de terra baixa dels boscos plujosos, principalment ocells grossos i mamífers que es mouen lliurement entre aquest i altres ambients La cacera a la Mesoamèrica monsònica El bosc estacional de l’Amèrica Central s’estén pel vessant…

La geografia física El límit amb Anglaterra és constituït per una línia que va des del firth Solway, a l’oest, fins a la vall del Tweed, a l’est, per la carena de les Cheviot Hills El país és format per una sèrie de blocs parallels allargats de SW a NE, separats per depressions, i que de nord a sud són els Highlands o altes terres del nord, el tall del Glen More, els Grampians, l’ampla depressió dels Lowlands i els Uplands, al sud Extern a aquests blocs es troba el que forma les illes Hèbrides, separades dels Highlands pel canal de Minch Els Highlands gairebé ocupen la meitat d’Escòcia i es…

Escut de la vila en el retaule major de la parròquia de Santa Maria ECSA – MCasanovas La vila Castilione s’emplaçava en els límits administratius i territorials de l’antic comtat de Peralada, just en la seva frontera meridional, a frec amb el comtat d’Empúries El topònim simple de Castilione , Kastilione , Castilion , villa de Castilio o Casteion apareix en els documents des del segle IX fins al XII, mentre que el genitiu Impuriarum no s’incorporà al nom fins més tard, quan la vila ja estava fermament consolidada com a capital del comtat emporità Els orígens de la vila romanen encara confusos…

La conca d’avantpaís dels Pirineus correspon a la part que actualment s’anomena Conca de l’Ebre Constitueix una zona relativament plana, amb una geometria triangular, situada entre els mantells dels Pirineus al N, les Serralades Costaneres catalanes al SE i la Cadena Ibèrica al SW La conca és reblerta de sediments eocens, oligocens i miocens en l’extrem W Aquests sediments només són deformats a la part occidental de la conca, en una estreta banda localitzada en els contactes amb les cadenes orogèniques esmentades, mentre que a la part oriental fan part d’un conjunt d’estructures plecs i…

Situada a la vora de la mar Adriàtica, sorgeix al mig d’una llacuna, sobre un arxipèlag de més d’un centenar d’illes petites, separades per una xarxa de canals, en part regulats per l’home, entre la llacuna viva i la llacuna morta, a 4 km de la terra ferma i a 2 km de la mar oberta, de la qual és separada per un cordó litoral Pellestrina, San Pietro in Volta, Alberoni, Lido Actualment, ocupa una àrea d’uns 7 km 2 , i el nucli urbà central comprèn 18 illes, entre les quals San Giorgio Maggiore i la de La Giudecca, amb 160 canals, les ribes dels quals són unides per prop de 400 ponts L’artèria…

La geografia L’illa, de forma allargada, té una longitud de 238 km i una amplada de 84 km A l’est hi ha la serralada de les Blue Mountains, amb un punt culminant de 2257 m a l’oest s’estén un planell calcari, que ocupa pràcticament tota l’illa És molt afectada pels ciclons La temperatura mitjana anual és de 27 °C, i la pluviositat anual, de 1980 mm L’economia és basada principalment en el sucre, la bauxita i el turisme L’agricultura ocupa el 18% de la població activa i proporciona el 7,8% del producte nacional brut Els conreus més destacats són la canya de sucre, les bananes, el cafè i el…

Cap de comarca, Ademús És un vell enclavament valencià separat de la resta del país i situat entre Castella i Aragó Correspon a una part de la vall alta del Túria forma l’extrem meridional de la llarga fossa de direcció NNE-SSW transversal al Sistema Ibèric i que permet al riu de travessar el sistema Formada la fossa en el Paleogen amb el sorgiment del Sistema Ibèric, al Miocè fou coberta de sediments i es formà la cubeta d’Ademús un afonament posterior facilità l’atracció d’aigües cap al Túria, que aquí rep el riu de Riodeva, l’Ebrón i el riu Boïlgues El rebliment de la fossa…