Resultats de la cerca
Es mostren 5816 resultats
Torre de Ferragut (Estaràs)
Art romànic
Situació Restes d’una torre de planta circular, la part més ben conservada d’aquesta antiga fortalesa ECSA-J Bolòs Fortificació situada a l’extrem del Pla de Claret, damunt d’una vall lateral del Sió, davant dels pobles de Gàver i d’Estaràs Sota seu hi ha les restes abandonades del poble, que fou habitat fins a una època moderna Mapa 34-14 361 Situació 31TCG653163 Si seguim la carretera que va d’Estaràs a Gàver, a mig camí d’aquestes dues poblacions, on hi ha una gran bassa d’un molí, surt una pista a mà dreta que travessa el Sió i, després de deixar un camí carreter a mà…
Orationale sive collectanum ad usum sedis Vicensis
Foli 71v, en el qual hi ha una lletra capital “D”, dibuixada en vermell i amb una acusada simplicitat de traç Museu Episcopal de Vic Manuscrit conservat al Museu Episcopal de Vic Ms 99 de 136 folis, les mides del qual són 18,5×13 cm, escrit en lletra semigòtica i amb tinta vermella i negra El còdex pertangué a l’església de Vic, com consta a l’ofici del Diumenge de Rams, en el qual hom parla del trasllat que es feia de la processó capitular a l’església de Santa Maria, més coneguda amb el nom de “La Rodona” * A l’inventari del segle XIV, hom parla de collectaris petits antichs…
Sant Pere de Vilarnadal (Masarac)
Art romànic
Situació Bloc de pedra esculpit que hi ha en una cantonada del mur exterior de llevant de la sagristia actual F Tur L’església de Sant Pere és la del poble de Vilarnadal, situat al sud-oest del cap del municipi, al vessant meridional i al peu del turó de l’Altrera, vora la riera de Vilarnadal, a la vall i prop d’unes fonts Mapa 220M781 Situació 31TDG962880 Hom hi pot arribar per la carretera local de Pont de Molins, que s’agafa a la carretera N-II, a Masarac JBH-JVV Història L’església de Sant Pere de Villarnatallo apareix esmentada l’any 1362 com a sufragània de la parròquia de Sant Martí de…
El Castellot de la Barquera (Olèrdola)
Art romànic
Situació Ruïnes que emmarquen un edifici de planta rectangular, amb una possible torre circular al costat de ponent ECSA - J Bolòs Restes d’un castell situat al cim d’un turó, a llevant del terme municipal d’Olèrdola Des del castell s’albirava part de la plana del Penedès Mapa 35-16499 Situació 31TCF921769 Del costat de l’església de Sant Pere Molanta, surt el camí que porta al veïnat de Can Torres de la Font Tallada Des d’aquí, un camí de terra una mica més dolent mena al mas isolat de la Barquera, des d’on, per un corriol, ens enfilarem sense gaire dificultat fins al castell, situat al turó…
assaig de reconeixement de penetració estàndard
Construcció i obres públiques
En mecànica de sòls, assaig que s’utilitza en el reconeixement geotècnic dels sòls mitjançant sondeigs.
Consisteix en l’obtenció del nombre N de cops necessaris d’una massa de 63,5 kg amb una caiguda lliure des de 76 cm a fi que un cilindre buit de dimensions normalitzades penetri 30 cm en el terreny del fons d’un sondeig L’SPT proporciona una informació quantitativa de la capacitat portant del terreny, especialment quan es tracta de terrenys granulars com ara sorres i graves En el cas de terrenys cohesius, com ara argiles i llims, cal relacionar els valors obtinguts amb el resultat d’altres assaigs més específics per a aquests sòls Resultat de l’experiència acumulada…
berbena
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes herbàcies o poc lignificades, de la família de les verbenàcies, de fulles oposades i flors de coloracions diverses, procedents sobretot d’Amèrica.
Moltes espècies són conreades en jardineria, especialment les culti-vars híbrides, i les berbenes híbrides , de fulles ovalades i flors d’1 cm de diàmetre, molt oloroses, monocromes o bigarrades La berbena per excellència V officinalis és una planta herbàcia perenne, de tija quadrangular, pilosa, de 60 a 80 cm d’alçada, fulles de contorn oblong triangular, molt dividides, i flors petites, liloses, lleugerament bilabiades, agrupades en llargues espigues terminals Es fa en herbassars ruderals i vores de camins una mica humides Conté un glucòsid, la verbenalina, i hom…
Església del Secà de Sant Pere (Lleida)
Art romànic
Aquesta església era situada al peu de l’actual Secà o Secanet de Sant Pere, barri perifèric al nord de la ciutat de Lleida Segurament estigué dedicada a sant Pere Fins fa uns vint anys, en l’encreuament de la carretera que puja al Secà amb la d’Albesa hi havia les restes d’una estructura murària de forma cúbica, constituïda per cinc filades de carreus horitzontals que arribaven als 180 cm d’alçada, i que podria ser la cantonada sud-occidental de l’església El seu tipus d’aparell, carreus de 30 cm d’alçada falcats amb còdols, és l’habitual a la zona durant el segle XII i XIII Cal afegir que…
Castell de Montpalau (Argelaguer)
Situació Un aspecte de la façana de llevant, amb la porta situada a uns 6 m del nivell del sòl J M Melció Les restes del castell de Montpalau es troben damunt un petit pla que hi ha al cim d’un turó que s’aixeca uns 150 m per damunt de la plana dels rius Fluvià i Llierca Mapa 257M781 Situació 31TDG678729 De Sant Jaume de Llierca surt una pista que porta fins a la Miana i deixa molt a prop del castell Aquesta carretera de terra surt del poble mateix venint d’Olot, seguint l’antiga carretera, cal agafar un carrer a mà dreta A la sortida de Sant Jaume, cal seguir el camí de l’esquerra, que…
tritó

Tritó
© Fototeca.cat-Corel
Herpetologia
Nom donat a qualsevol espècie d’amfibis urodels pertanyents a la família dels tritònids
.
Els tritons europeus pertanyen als gèneres Triturus i Euproctus El gènere Triturus , amb la morfologia típica de la família, inclou les espècies Talpestris tritó alpí , Tboscai tritó boscà , Thelveticus tritó suís o palmat , Tmarmoratus tritó marbrat i Pleurodeles waltl tritó meridional , úniques existents a la península Ibèrica, de les quals només el tritó palmat, el marbrat i el meridional viuen als Països Catalans El tritó palmat només ateny 8 cm, i presenta diverses estries longitudinals sota el cap, una de les quals li travessa l’ull la gola és de color clar, sense…
serpentó
Serpentó
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent-metall, habitualment considerat el baix de la família de la corneta.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna del tipus trompeta amb forats El nom prové de la forma ondulada, en forma d’essa o de serp reptant, que, per la seva longitud, adopta el tub de l’instrument De secció longitudinal cònica i sense pavelló, aquest tub sol fer quatre corbes i s’eixampla des d’1,5 cm fins a 10 cm Desplegat i comptant-hi el tudell, sol fer uns 245 cm El so és generat per la vibració dels llavis de l’instrumentista, que és recollida per un broquet metàllic, d’ivori, d’os o de fusta, en forma de copa, que s’uneix al cos…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina