Resultats de la cerca
Es mostren 886 resultats
sintetitzador
Sintetitzador
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Aparell de generació electrònica de sons sintètics.
Des d’èpoques immemorials s’ha intentat mecanitzar la música, sintetitzant els sons de la natura i dels instruments musicals que s’han creat al llarg del temps Un bon exemple de sintetitzador és l’orgue, que imita flautes, veus, trompetes, oboès, etc Amb l’aparició de l’electricitat, es crearen instruments més o menys complexos, com ara el Dinamophone o Tellharmonium , de Thaddeus Cahill Washington DC, 1900, l’ Sphaerophon , de Joerg Mager Berlín, 1924, les ones Martenot, de Maurice Martenot París, 1928, el Trautonium , de Friedrich Trautwein Berlín, 1930, el Variophone , de Jevgenij Šolpo…
tren d’alta velocitat

Tren d’alta velocitat del trajecte Barcelona-Madrid
© RENFE
Transports
Tren que circula a velocitats mitjanes superiors a 200 km/h per línies d’alta velocitat.
Actualment, tant el material mòbil com les línies més modernes permeten que el ferrocarril d’alta velocitat arribi fins a 350 o 400 km/h amb gran seguretat Les infraestructures per on han de circular aquests trens han de tenir uns paràmetres de qualitat estrictes, com són amplis radis de corba situats entre 4000 i 7000 metres, rampes màximes que no superin 12,5 millèsimes, túnels de gran secció per a reduir els efectes aerodinàmics, gran separació entre les vies entrevia de 4,7 a 5 metres i construcció estanca de les caixes del vehicle per a evitar molèsties als viatgers a causa…
l
Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Dotzena lletra de l’alfabet català, anomenada ela [pl eles].
Com altres lletres de l’alfabet llatí, prové del fenici a través del grec occidental, i dels itàlics La L romana consta d’un pal vertical i d’un traç horitzontal que surt del seu extrem inferior i va cap a la dreta És freqüent que aquest segon traç tendeixi a baixar en diagonal Gairebé sempre té un reforç al damunt del pal vertical La velocitat ràpida féu que ben aviat els dos traços s’executessin junts, sense alçar la ploma, de manera que el segon es redueix de mides i es corba, de vegades, cap amunt Aquest traç corbat s’uneix sovint amb la lletra següent, sobretot amb la i La…
Sant Esteve de la Costa (Fogars de Montclús)
Art romànic
Situació Vista de la part de ponent amb l’arc de pujada al campanar i el seu típic comunidor M Anglada Aquesta església parroquial queda dins d’un entorn rural on hi ha una concentració de masos sobre la vall de la Tordera, al vessant de ponent del massís del turó de l’Home, a una cota de 650 m sobre el nivell de la mar Mapa L37-14364 Situació 31TDG517219 Per arribar-hi cal prendre una pista asfaltada, però molt estreta i perillosa, que va de Sant Celoni a Fontmartina passant per Mosqueroles El trencall és a prop del quilòmetre 7 MAB Història La parròquia de Sant Esteve de la Costa consta…
Casa forta de l’Espluga dels Moros (la Baronia de Rialb)
Art romànic
Situació Aspecte del mur de la casa forta que tancava l’espluga ECSA - V Roca Construcció situada en una espluga o balma al vessant est del turó del mas Barrat, damunt del Rialb Davant seu hi ha diverses feixes abandonades, on encara s’hi poden trobar, però, oliveres molt velles Damunt del cingle de l’espluga hi ha els camps abandonats del mas Barrat Mapa 34-12291 Situació 31TCG486596 Per a anar-hi, cal agafar des de la piscifactoria del Molí Nou la pista que segueix la riba dreta del Rialb i a uns 4 km del Molí Nou, sota el turó del mas Barrat, deixar l’automòbil Un camí fa la volta per la…
Exploració vaginal
Patologia humana
L’ exploració vaginal , consistent en la inspecció i la palpació de la vagina, és el mètode d’exploració més senzill i un dels que aporten més informació en la diagnosi de les malalties de l’aparell genital femení Aquest mètode permet d’observar directament les alteracions que es localitzen a la vagina i la part més externa del coll uterí, que es troba al conducte vaginal, i també determinar altres trastorns dels òrgans genitals interns Una part de l’exploració vaginal és el tacte vaginal , consistent en la introducció dels dits de l’explorador en la vagina de la dona examinada per tal de…
mapa

Mapa d’Europa al segle XIV a l’Atles Català, del cartògraf Abraham Cresques
Cartografia
Representació gràfica plana (en paper, plàstic, teixit, cartó o altre material) de la superfície de la Terra, o d’una porció d’ella, segons una escala i una projecció donades.
L’elaboració dels mapes és objecte de la cartografia, i la seva utilització, de primer especialitzada per a la geografia o per a la navegació marina o aèria carta , cada dia és més estesa en la illustració de tot allò que té una base espacial Amb el coneixement progressiu de l’Univers hom comença també a fer mapes d’altres astres, sobretot de la Lluna A causa de la complexitat de la realitat a representar, tot mapa comporta sempre una simplificació de les dades, mitjançant la selecció de la informació i la utilització de signes convencionals La simplificació, lògicament, és més gran com més…
Yinshan
Serralada
Conjunt de muntanyes de la Mongòlia Interior (Xina), situades entre el desert de Gobi, al N, i la corba del Huang He, al S, que les separa del desert dels Ordos.
Comprèn, d’W a E, els monts Daqing Shan, Sheiten Ula, Wulashan i Langshan Els cims més alts de 2000 a 2500 m són al SE dels Daqing Shan
oval

oval
Matemàtiques
Corba amb segona derivada contínua, plana i tancada, en la qual el vector de curvatura és dirigit, en tots els punts, cap a l’interior i, per tant, és completament convexa.
Els punts en què la curvatura passa per màxims i mínims relatius són anomenats vèrtexs de l’oval, i hom demostra que tot oval en té quatre o més Exemples d’oval són les ellipses i el perfil dels ous de gallina
el·lipse

El·lipse de semieixos a i b; D és la directriu associada al focus F
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Corba tancada que resulta de la intersecció d’una superfície cònica amb un pla que no és paral·lel a cap generatriu ni a l’eix d’aquella; és doncs, una cònica
.
La seva equació en coordenades cartesianes referides als seus dos eixos perpendiculars de simetria és x 2 / a 2 + y 2 / b 2 =1, a essent el semieix major i b el semieix menor L’ellipse és el lloc geomètric dels punts P del pla tals que la suma de llurs distàncies a dos punts fixos F i F ´, anomenats focus , és una quantitat constant, independent del punt P concret, igual al doble del semieix major, PF + PF ´=2 a és també el lloc geomètric dels punts P tals que el quocient de llurs distàncies a un punt fix, un dels focus, i a una recta fixa D , anomenada directriu , és una quantitat…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina