Resultats de la cerca

Situació Antic priorat canonical augustinià, amb l’església refeta al segle XVII o XVIII, aprofitant trossos de mur i tota la pedra de l’església romànica A Bramon Al poblet d’Olives, minúscul nucli agrupat al cim d’un serrat, a l’esquerra de la riera de la Farga destaca l’església de Santa Maria i, al costat, el casal de l’antic priorat Mapa L39-12296 Situació 31TDG895609 Venint de Barcelona i Girona per la N-II es troba a mà esquerra, prop dei punt quilomètric 740, la carretera local que porta a Sant Esteve de Guialbes, de la qual, fet 1,5 km, surt el camí asfaltat que porta a Olives, poble…

Situació Construcció massissa de l’angle sud-oest del clos murat del castell J Bolòs Les restes del castell són situades al costat de l’ermita de la Mare de Déu de Montornès Són al cim d’un turó, a gairebé 1 km de la Pobla de Montornès, des d’on hi ha una bona visió de les terres del voltant Mapa 34-17446 Situació 31TCF664593 Des de la Pobla de Montornès cal agafar el camí asfaltat que surt de darrere l’església i porta, tot passant per entremig d’uns marges, a l’ermita de la Mare de Déu, situada exactament al costat de la fortificació Història El lloc és esmentat l’any 1066 en una donació…

El primer document d’un arxiu parroquial havia de ser la dotalia sovint anomenada, menys apropiadament, acta de consagració Mitjançant aquest document, el bisbe, generalment en ocasió de dedicar el temple al culte, donava personalitat jurídica a una parròquia i n’assenyalava el districte o territori que havia d’incloure, corresponent al terme delmer La major part dels delmes, però, passaren a possessió de laics i d’institucions no parroquials, i per aquest motiu les parròquies es despreocuparen de reivindicar-los Els ingressos específics de les parròquies consistiren des d’aleshores en els…

Desenvolupament enciclopèdic Reconeguda com a font de dret 1470, l’obra fou incorporada a les compilacions de les Constitucions i altres drets de Catalunya El seu autor, Pere Albert 1233-1261, canonge de la seu de Barcelona, es formà en l’estudi del dret a Bolonya La seva activitat com a jutge fou molt intensa i ben apreciada per Jaume I i Ramon de Penyafort De fet, el monarca li confià casos difícils de dret feudal, tasca que li atorgà una notable experiència Fruit d’aquest esforç, Albert redactà el Tractactus de constuetudinibus Cathaloniae inter dominos et vassallos , que posteriorment fou…

Reproducció idealitzada d’un ingeni sucrer El conreu de la canyamel, importada a la Mediterrània des de l’Índia cap al segle VII, havia assolit una certa importància a les illes de la Mediterrània oriental, com Xipre, però el domini otomà entrebancava el comerç occidental i, des del segle XIV, varen aparèixer plantacions de canya de sucre a les vores occidentals d’aquesta mar, sobretot a Sicília i al País Valencià Malgrat que es tenen notícies del conreu de la canyamel i de l’elaboració de sucre a diverses comarques valencianes, com la Plana Castelló o el Baix Segura Oriola, allà on va…

Acte de fe Cerimònia instituïda pels tribunals de la Inquisició cap al final del segle XV Consistia en una missa, un àpat lleuger i una processó cap a la plaça pública, on els condemnats abjuraven de l’error de què havien estat acusats i eren rebuts de nou a l’Església, o bé, si no se’n retractaven, eren lliurats al braç secular i executats tot seguit Aixa, orde de l’ Orde d’origen llegendari, fundat –suposadament– per Ramon Berenguer IV a l’entorn de l’any 1150 per a honorar les dones tortosines comandades per Marina de Miravall que van salvar la ciutat –tot just conquerida– enfront d’una…

El 22 de juliol de l’any 1572, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Jaume Cerveró Tortosa ~1500 – 1585, ardiaca de Corbera i canonge de Tortosa diputat militar Enric Agullana, donzell de Barcelona diputat reial Joan Bolet, burgès honrat de Perpinyà oïdor eclesiàstic Joan Espuny, canonge de Barcelona diputat reial Galceran de Vallgornera i de Foixà, donzell de Perpinyà diputat reial Jaume Fortunyó, ciutadà honrat de Tortosa El diputat eclesiàstic Jaume Cerveró, tal vegada emparentat amb l’illustre oïdor militar del trienni del 1578 Onofre…

La vila de Santpedor sorgí entorn de l’església de Sant Pere d’Or, on a la segona meitat del segle XI es formà una sagrera, que es documenta el 1081 encara que en alguns documents de l’alou comtal de Sant Pere d’Or apareix el nom de vila, devia ésser amb el caire de conjunt d’explotació agrària important Per mitjà de tres donacions 1064, 1081 i 1113 els comtes cediren la propietat de l’alou de la vila i de l’església de Sant Pere d’Or al monestir de Sant Benet de Bages Però, amb tot, els comtes retingueren una sèrie de drets senyorials per haver estat els aprisionadors del lloc, la qual cosa…

Situació i presentació Limita, a tramuntana, amb el municipi d’Agramunt, a l’W amb el de Penelles Noguera, al S amb el d’Ivars d’Urgell Pla d’Urgell i l’enclavament del Tarròs del municipi de Tornabous, i a l’E també amb Tarròs El terme comprèn els pobles de la Fuliola, cap administratiu, i Boldú Travessa el poble de la Fuliola la carretera C-53, que va de Vilagrassa a Balaguer Del nucli surten diversos camins vers Barbens, Ivars i Agramunt La població i l’economia En el fogatjament de 1553 es comptabilitzaren 32 focs L’any 1718 el municipi de la Fuliola tenia 203 h, i el 1787…

De pares d’origen italià Es graduà com a tècnic químic el 1957 ingressà com a novici a la Companyia de Jesús  i el 1969 fou ordenat sacerdot Provincial en 1973-79, desenvolupà una intensa tasca pastoral i docent com a professor de teologia, i fou rector de la Facultat de Teologia i Filosofia de San Miguel de Tucumán 1980-86, on en 1967-70 havia estudiat teologia Completà els estudis a Alemanya, on es doctorà L’any 1992 fou nomenat bisbe d’Auca o Oca i bisbe auxiliar de Buenos Aires, fins el 1997, que passà a ser-ne bisbe coadjutor, i l’any següent arquebisbe Nomenat cardenal pel papa Joan Pau…