Resultats de la cerca
Es mostren 918 resultats
Ecologia 2008
Ecologia
Barcelona va ser l’escenari de diverses reunions internacionals relacionades amb la situació del medi ambient a escala mundial En totes es va posar en evidència la situació de degradació ambiental mundial i la necessitat d’actuar per corregir-ho La Declaració de Barcelona 2008 En el marc de les celebracions del 20è aniversari de la fundació del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals, es va convocar científics de renom mundial Josep Canadell, Meinrat Andreae, Lidia Brito, Kristie Ebi, Jane Lubchenco, Harold Mooney, Ian Noble, Carlos Nobre, Josep Peñuelas, Bob Scholes i Keith Weibe…
Geologia 2010
Geologia
L’activitat volcànica en la vida quotidiana L’any 2010 va posar de manifest la dinàmica de la Terra, i l’erupció de diversos volcans actius especialment la del volcà Eyjafjallajökull, de tipus estratovolcà, a Islàndia va tenir algunes conseqüències socioeconòmiques molt significatives L’erupció del volcà Eyjafjallajökull va emetre un núvol de cendres volcàniques de diversos quilòmetres de longitud © David Karnå L’activitat sísmica a la zona del volcà Eyjafjallajökull es va iniciar al final del 2009, i el 20 de març de 2010 se’n va produir la primera erupció volcànica, de tipus hawaiana i amb…
La diplomàcia: una ambaixada a París durant la guerra dels Segadors
El 1648 l’aliança de Catalunya amb França passava per dures proves L’exèrcit francès a Catalunya, abandonat i sense soldada a causa de la rebellió de la Fronda contra el primer ministre Giulio Mazzarino, provocava conflictes greus amb els pagesos Igualment, el lloctinent Charles de Schömberg pretenia controlar les bosses d’insaculacíó de Barcelona per expurgar sospitosos de desafectes a França Tot plegat va fer decidir la Generalitat i Barcelona d’enviar una ambaixada a la cort de París L’ambaixador Joan Baptista Montfar-Sorts i Cellers, doctor en dret i germà de l’historiador Dídac Montfar,…
Agronomia 2013
Agronomia
Les emissions de CO 2 Un 56% dels gasos d’efecte hivernacle van correspondre a la desforestació i a incendis forestals © Fototecacat / EyeWire S’estima que les emissions de carboni en forma de diòxid de carboni C-CO 2 v a causa de canvis d’usos del sòl principalment desforestació i d’incendis forestals van ser l’any 2013 d’unes 0,8 ± 0,5 gigatones 10 9 tones, un 8% del total provocat per l’activitat humana Els darrers vint anys s’ha observat una clara tendència cap a la disminució d’aquestes emissions, tot i la incidència puntual d’incendis forestals com, per exemple, els de la temporada 1997…
El sòl i el bioclima
L’ambient a la superfície terrestre, avui La biosfera que veiem, la biosfera del present, és el resultat d’un llarguíssim procés, tal com mostren els capítols anteriors Resultat que es manifesta i s’organitza, però, depenent de les condicions ambientals actuals La història, en efecte, permet de comprendre el passat, però no explica el present El present és el resultat de combinar les peces heretades del passat d’acord amb les possibilitats permeses per les condicions d’avui dia No és possible tenir una percepció mínimament correcta de la biosfera actual sense considerar els processos que han…
Sri Lanka

Estat
Illa
Estat insular de l’Àsia situat a l’oceà Índic, uns 80 km al SE de l’Índia; la capital administrativa és Colombo i la capital legislativa Sri Jayawardenapura (121.370 h [est. 2007]).
La geografia física El relleu Separada de l’Índia pel golf de Mannar i l’estret de Palk, l’illa de Sri Lanka resta, però, poc o molt enllaçada al continent mitjançant un rosari d’esculls i bancs de sorra anomenat Pont d’Adams L’estructura geològica de l’illa s’emparenta estretament amb la del continent proper el sòcol precambrià, constituït de quarsites, gneis, esquists i calcàries cristallines, és part integrant de l’escut araboindi i aflora per tota l’illa, amb l’excepció de la península de Jaffna, al N, on desapareix sota una cobertura sedimentària de calcàries miocèniques El sòcol dóna…
Nepal

Estat
Estat de l’Àsia meridional, situat a l’Himàlaia, entre la Xina al N i l’Índia a l’E, S i W; la capital és Katmandú.
La geografia física Nepal és un país essencialment muntanyós El N el Pahar comprèn la part més elevada de l’Himàlaia, amb unes grans altituds Everest 8848 m, Gangchhen-dsönga 8585 m, Dhaulāgiri 8168 m, Annapurna 8078 m Al S s’estenen les formacions de l’Himàlaia exterior, que, separades per estretes i profundes valls, a través de les quals corren impetuosos rius, que flueixen a la plana gangètica, assoleixen altituds menys elevades 3000 m, les quals descendeixen gradualment cap a l’extrem sud del país, on deixen lloc a una estreta franja plana el Terai, calorosa, humida i coberta de bosc…
Camerun

Estat
Estat de l’Àfrica equatorial, que limita amb Nigèria a l’W i N, amb el Txad al N, amb la República Centreafricana a l’E, amb la República del Congo al SE, amb Gabon i Guinea Equatorial al S i amb el golf de Guinea a l’W; la capital és Yaoundé.
La geografia física El sector costaner del país, que s’obre al golf de Biafra, és format per un conjunt de planes i regions aturonades, terciàries i quaternàries, drenades pels rius Wouri, Sanaga i Nyong, interrompudes, al NW, per l’imposant massís volcànic del mont Camerun 4070 m alt Vers l’interior hom troba una regió de transició amb petits altiplans escindits per valls profundes, que acaba, a l’E i al NE, amb una sèrie d’escarpaments que porten a la regió d’altiplans del Camerun central, la qual culmina en el massís de l’Adamaua 1500 m Al N d’aquest, l’àrea que s’estén fins al Txad és un…
El marc geogràfic del romànic del Capcir
Presentació geogràfica Mapa de les comarques del Capcir, amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació Amb 176, 95 km 2 , el Capcir, considerat per alguns autors com l’alta vall de la Cerdanya, correspon a la capçalera de l’Aude i és constituït per una extensa i suau clotada estesa entre els 1 400 i els 1 700 m d’altitud, voltada per importants massissos muntanyosos, que la converteixen en la comarca més alta de la Catalunya del Nord i si és entesa, com fan alguns autors, com un altiplà, aleshores, aquest seria el més alt dels Països Catalans Format per set municipis que…
Els ambients ruderals
Nitrificació dels riberals Les retingudes dels rius dipositen a la ribera nombroses restes orgàniques que produeixen, espontàniament, una nitrificació, raó per la qual hom troba en aquests indrets el fons florístic de les comunitats ruderals riu Llobregat, a Monistrol, Bages J Nuet i Badia El darrer d’aquesta sèrie d’ambients que hostatgen comunitats permanents és també el menys agraciat, i la vegetació que hi viu, la més desprestigiada Es tracta dels erms, runams, cledes i amorriadors del bestiar, vores de camins i llocs habitats, indrets, tots ells, on el factor ecològic decisiu és la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina