Resultats de la cerca

Situació Vista del conjunt de l’església des del costat de llevant, amb la capçalera a primer terme Rambol L’església de Sant Jaume de Fonollet, és situada al costat de migjorn del terme municipal de Sant Bartomeu del Grau Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 29,5 —y 49,2 31 tdg 295492 Per anar-hi cal prendre la carretera que des de Sant Bartomeu va en direcció a Perafita i després de recórrer uns 1 500 m, hi ha un camí a mà esquerra el primer camí a mà esquerra que es troba després del rètol “Mas…

L’artrosi és una malaltia crònica, de causa desconeguda, caracteritzada per un procés degeneratiu del cartílag articular, que és el teixit que cobreix els extrems ossis que componen les articulacions mòbils amb la funció d’esmorteir les pressions originades pel pes corporal, i pel fregament que els moviments provoquen Al llarg dels anys, el cartílag articular perd l’estructura normal, disminueix progressivament de volum i, finalment, desapareix i deixa els extrems ossis sense la protecció adequada Segons dades estadístiques, l’artrosi és la malaltia articular més freqüent i la incidència és…

Les vibracions sonores es produeixen, principalment, a les vores o boca de la campana Antigament també era anomenada nola, cloca o seny En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de percussió directa Generalment és de bronze, però també pot ser de ferro o d’altres metalls, per exemple d’argent, o d’altres materials com ara fusta o terra cuita La qualitat i el gruix del metall o material del qual està feta, així com la seva forma i mides, són determinants en la seva afinació i en la producció dels sons harmònics Bàsicament, la campana es pot fer sonar de dues maneres balancejant-la de…

Situació Vista parcial de l’absis central sobrealçat i fortificat, únic element visible des de l’exterior d’aquest important edifici romànic Arxiu Gavín La capella de Sant Cebrià i Sant Corneli queda incorporada dins l’edifici del castell de Fluvià, situat fora del nucli urbà de Sant Esteve de Palautordera, a la falda de la serra de Valmanya, a la riba dreta de la Tordera Mapa L37-14364 Situació 31TDG5114194 S’hi accedeix per un torrent que hi ha a mà esquerra, al quilòmetre 7,8 de la carretera que porta a Collformic des de la C-251 El camí de sorra que s’agafa condueix…

Característiques generals Els escafòpodes formen un petit grup de molluscs marins, conegut des del Devonià inferior hi ha qui considera que havien aparegut abans, a l’Ordovicià la troballa més antiga als Països Catalans correspon al Triàsic de Caldes de Montbui Vallès Occidental Són organismes totalment marins, que no ocupen les zones d’estuari ni les d’aigües fredes Tots els seus representants tenen un mode de vida infaunal i per enterrar-se en el sediment fan servir el peu com una pala, d’una manera semblant als bivalves precisament el nom del grup peu en forma de pala es refereix a aquesta…

El procés històric de la protecció de les zones litorals La protecció de les zones humides i d’altres espais litorals, promoguda als seus inicis per la preocupació sorgida arran del reconeixement de la destrucció d’hàbitats com a principal causa de l’enrariment i de l’extinció d’algunes espècies, té una història tan llarga com la d’altres ambients naturals Un dels espais protegits més antics d’Europa, per exemple, és probablement el de les illes Farne, a la costa de Northumberland, al nord d’Anglaterra, la protecció de la fauna de les quals sembla que data del segle VII, quan sant Cutbert s’…

Una característica sobresortint dels làbrids és la vistositat dels seus colors i alhora la varietat de coloracions que poden adquirir, en relació amb el dimorfisme sexual dins cada espècie i amb les etapes del seu cicle vital hermafrodites, passen per una primera etapa femenina i, amb l’edat, acaben esdevenint mascles, que poden mostrar una lliurea nupcial inicial mascles no dominants i una lliurea nupcial terminal mascles dominants En el dibuix s’ha representat el tord ver o xuclà Labrus bimaculatus , femella 1a i mascle 1b Juan A Moreno La família dels làbrids agrupa espècies marines…

Les aigües dels deserts càlids Certament, el tret més definitori dels deserts és l’escassesa de cursos d’aigua Tanmateix, això no vol dir que l’aigua als deserts es trobi en volums massa petits perquè siguin biològicament poc significatius, o que les seves aigües no presentin una varietat ni un interès científic ben al contrari Tots els deserts, per àrids que siguin, reben pluges de tant en tant Després de les precipitacions, de vegades intenses, les aigües poden ser prou abundants a la superfície del desert, i persistir-hi al llarg de períodes prolongats, de fins a un any o més, per a…

Els orígens i la diversitat de la flora dels deserts i els subdeserts càlids Hom pot demanar-se si existeix, a escala global, una flora específica dels deserts i els subdeserts, i si hi ha uns determinats grups taxonòmics de plantes limitats a aquests ambients, però la realitat és que no La flora dels deserts i els subdeserts és formada per elements certament especialitzats, però procedents de les grans regions florístiques on es troben La multiplicitat dels orígens La flora mediterrània dóna el fonamental del poblament vegetal dels deserts i els subdeserts ‘mediterranis’ Sàhara septentrional…

Generalment, s’estenen de forma parallela a la costa, adoptant configuracions variades alfac, cordó litoral, fletxa litoral, restinga, tómbol Permanents o migratòries, són un enuig i un perill per a la navegació