Resultats de la cerca

Vida Estudià ciències empresarials i a vint anys entrà al Nou Grup de Teatre Universitari NGTU, on rodà uns primers curts A continuació fundà i dirigí el Cineclub Esade, i rodà el llarg documental La Festa del Pi 1973, amb Josep Anton Salgot i Joan Reig Juntament amb Josep Rigol i Enric Cusí crearen el Grup Obert de Disseny, amb el qual feren alguns curts fins el 1975, com ara Maquillatges 1973 i Sense Spacematic 1974, de tall experimental L’any següent constituí amb J A Salgot la productora IMATCO, Imatge Comunicacions, SA, per a la qual rodaren el curt Madison 1977 i el llarg…

Vida Autodidacte, estudià disseny gràfic i llenguatge audiovisual A partir del 1973 intervingué com a autor i collaborador en la realització de films en formats subestàndard i vídeos experimentals Impulsà i coordinà el llarg collectiu En la ciudad 1975-76 restauració i reedició en vídeo, 1997 Juntament amb Eugènia Balcells, Manuel Huerga o Juan Bufill constituí el grup Film Vídeo Informació, que edità la revista "Visual" 1997-78, dos núm Per a la televisió realitzà l’assaig Marcel Duchamp entre nosaltres retard en vídeo 1986-87, llargmetratge experimental i el fresc Lecturas de Cirlot 1997-…

Llicenciat 1984 en filologia russa i bielorussa per la Universitat Estatal de Gomel’ i doctorat 1989 per l’Acadèmia de Ciències de Bielorússia, ha treballat com a professor Al principi de la dècada de 1980 s’involucrà activament en diverses iniciatives a favor de la democràcia i formà part de l’anomenat Partit Clandestí Bielorús “Independència”, que tenia per objectiu promoure la segregació de Bielorússia de la Unió Soviètica i la formació d’un estat independent i democràtic Coorganitzà les primeres protestes antisoviètiques 1987-88 Participà en la fundació de l’associació de joves escriptors…

Fill de mare marroquina nacionalitzada espanyola i de pare espanyol, visqué a Espanya des de molt jove i el 1999 hi obtingué el permís de residència, que alternava amb estades al Marroc Entre el 2006 i el 2008 visqué a Vilanova i la Geltrú Garraf, on exercí com a segon imam de la mesquita Fou exonerat 2006 en l’anomenada “operació Xacal”, que condemnà part de la cúpula religiosa d’aquesta població com a responsable d’una xarxa de captació de terroristes L’any 2010 fou detingut a Ceuta per narcotràfic i condemnat a quatre anys de presó També es dictà una ordre d’expulsió, però aquesta ordre no…

Després de les eleccions legislatives del novembre del 2015 semblava que Croàcia encarava un nou curs polític marcat per l’estabilitat del Govern, dirigit per Tihomir Orešković, que deixava enrere quatre anys de govern socialdemòcrata de Zoran Milanović La fragmentació del Parlament croat, però, no va permetre garantir-la i, pocs mesos després, a mitjan mes de juny, la Unió Democràtica de Croàcia HDZ va presentar una moció de censura contra Orešković, que va aconseguir un ampli suport dins el Parlament –125 diputats a favor sobre 151– La pèrdua de la moció de confiança d’Orešković el va…

L’oposició frontal del Govern d’Orbán a les directives europees en matèria d’immigració i asil va continuar durant aquest any La gestió de l’anomenada crisi dels refugiats va marcar tot l’any polític, especialment arran de la convocatòria d’un referèndum al mes d’octubre perquè els hongaresos donessin la seva opinió sobre el sistema de quotes de reassentament d’uns 160000 refugiats entre tots els països de la UE en un termini de dos anys i que la Unió Europea va decidir el 2015 Aquesta consulta va ser impulsada pel primer ministre, Viktor Orbán, que es va oposar a l’aplicació d’aquest sistema…

Les eleccions generals del 6 de novembre van marcar l’agenda política i, en aquest context, la polarització entre el Govern i l’oposició va ser la pauta continuada durant tot l’any Després de les maniobres polítiques i jurídiques que el president Daniel Ortega havia fet per a guanyar el recurs d’empara que li permetés competir per a la reelecció, el 20 de març va presentar la seva candidatura amb el suport del Front Sandinista d’Alliberament Nacional FSLN Aquesta acció va ser molt criticada, tant pels dirigents de l’oposició com pels líders dissidents del sandinisme, i, durant tota la…

Bé que hom ha de considerar com els seus precedents directes Miquel Costa i Llobera i Joan Alcover, l’Escola Mallorquina seguí, de fet, una línia iniciada ja per Pons i Gallarza, la característica primordial de la qual seria la contenció, d’arrel clàssica, traduïda externament en el rigor acadèmic de la forma li interessà per damunt de tot l’art i la musicalitat com a recurs fonamental de la poesia, de la temàtica limitada i sovint paisatgista i del to expressiu volgudament mesurat, sense violències ni audàcies Aquesta perfecció formal dels versos i l’humanisme clàssic i mediterrani que hi ha…

Amb voluntat d’aplegar totes les capes socials del camp català, nasqué com a oposició als sindicats oficials, les Hermandades franquistes i la política de monopolis El seu òrgan d’informació, formació i debat és La Terra nom del butlletí de l’antiga Unió de Rabassaires , el primer número del qual aparegué al juliol del 1975 El 1976 l’organització es donà a conèixer públicament en l’assemblea celebrada al monestir de Poblet, i celebrà el primer congrés constituent a l’Espluga de Francolí Conca de Barberà Fou legalitzada pel maig del 1977 Fou membre de la Coordinadora de Organizaciones de…

Militant a la secció universitària del Front Obrer de Catalunya des del 1962, més tard a Convergència Socialista i per fi al PSC PSC-PSOE , després d’una etapa com a professor de teoria econòmica a la Universitat Autònoma de Barcelona 1972-77, ocupà la conselleria de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat provisional 1977-79 Aquest darrer any fou elegit alcalde de Barcelona amb els vots dels components del " Pacte del progrés” PSC, PSUC , CiU i ERC , càrrec que deixà l’any 1982 i en el qual fou substituït per Pasqual Maragall Entre els anys 1982 i 1991 fou ministre de…