Resultats de la cerca

Joan Guillemí era fill de Rafael Guillemí, ebenista Joan establí el taller al carrer d’Escudellers, on construí un bon nombre d’instruments Fabricà dos models de violins, un de mida petita, que es caracteritza per un disseny proper a l’escola napolitana, molt bombat, i un altre, de mida més gran, còpia del de Stradivari Com a fet especial cal remarcar que el cap, vist frontalment, és més curt i més ample del normal i les efes mostren un disseny molt personal i elegant El vernís que emprà és d’una qualitat extraordinària, com el dels bons mestres de l’escola napolitana A més de l’etiqueta on…

Destacà sobretot per la seva música operística Tingué un aprenentatge principalment religiós, molt probablement a càrrec del seu pare, Caspar Conrad, organista a la ciutat d’Öettingen, a Alemanya, i com a cantor al cor de la capella de la cort El 1671 fou nomenat director musical de la cort, per a la qual ja havia compost algunes obres escèniques per a ocasions especials, avui perdudes, i l’any 1683 obtingué el càrrec de mestre de capella del marcgravi Joan Frederic d’Ansbach El 1686, en morir aquest príncep, es dissolgué l’orquestra, i el 1687 fou contractat com a mestre de…

Rebé del seu pare les primeres nocions de violí De seguida mostrà una destresa excepcional i anà a estudiar a Valladolid amb J Ortega, el qual li suggerí que continués la seva formació a Madrid Ingressà al Conservatori de Madrid i, parallelament, començà a oferir concerts per la Península Ibèrica El 1844 actuà a Lleida L’any 1849 fou admès al Conservatori de Brusselles, on estudià violí amb ChA de Bériot i contrapunt amb FJ Fétis Violinista admirat arreu d’Europa, des del 1857 fou professor de violí del conservatori madrileny i violinista de la capella reial El 1863 creà, juntament amb JM…

Vida Inicià els estudis musicals amb un oncle seu Més tard fou deixeble del mestre de capella de la catedral de València J Pons i també de F Cabo A divuit anys fou nomenat organista a l’església de Sant Tomàs de València Després passà a exercir el mateix càrrec a Villena, que abandonà per la plaça d’organista a la seu valenciana Hom el considerà un dels darrers representants de l’escola clàssica castellana d’orgue S’ha dit que el mateix F Liszt, en una estada que feu a València el 1845, quedà impressionat en sentir-lo improvisar Com a compositor, es dedicà sobretot a la música…

Llicenciat en ciències químiques a la Universitat de Madrid 1878, es doctorà en ciències naturals, i el 1880 formà part d’una comissió científica enviada al Marroc per a estudiar la flora i la fauna d’aquell país Posteriorment, estudià a París un curs d’antropologia al Museu d’Història Natural i, el 1892, obtingué la càtedra d’antropologia a la Universitat de Madrid, la primera d’aquesta disciplina a l’Estat espanyol El 1895 fou nomenat secretari del Museu de Ciències Naturals, on creà la Secció d’Antropologia, i entre el 1896 i el 1898 impartí cursos sobre antropologia d’Espanya…

Vida i obra Expert epigrafista i numismàtic, fou l’únic que exercí la professió amb continuïtat a la ciutat romana de Tàrraco, i el primer a emprar el mètode estratigràfic en les excavacions El 1851 entrà a la Real Academia de la Historia, i el 1865 fou nomenat conservador director del Museu Arqueològic de Tarragona, del qual feu la primera ordenació, i en redactà el Catálogo del Museo de Tarragona 1894 El 1873 ingressà al cos facultatiu d’arxivers, bibliotecaris i antiquaris, i dos anys més tard, a la Comissió de Monuments de Tarragona Participà en la restauració del pont de les…

Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, feu estudis de postgrau a la London School of Economics És coautor, amb J Sardà, de la recerca publicada per l’Institut d’Investigacions Econòmiques Els problemes de la banca catalana 1933 Collaborà al despatx de F Cambó i al gabinet de J Tarradellas a la Conselleria de Finances, durant la Guerra Civil Espanyola També fou consultor del paquet de mesures conegut com a decrets de s’Agaró, al gener del 1937 El seu treball amb un vessant històric més important i escrit després de la guerra és Los seguros sociales 1945 En aquest estudi, hi ha una…

Vida i obra Estudià arqueologia paleocristiana al Pontificio Instituto di Archeologia Cristiana de Roma 1930-32, on es doctorà el 1933, i arqueologia i epigrafia romana becat per la Junta Superior de Ampliación de Estudios Fou director del Museu Diocesà de Tarragona i professor d’arqueologia i història de l’art del seminari des del 1933 L’any 1936 fou empresonat alliberat tot seguit, fou nomenat conservador del Museu Arqueològic de la Generalitat de Tarragona 1937 i salvà l’arxiu privat del cardenal Vidal i Barraquer Fou vicepresident de la Societat Arqueològica 1940, comissari…

Fill de Juan Porter, fiscal de l’Audiència de Saragossa, i germà de Pedro Porter, almirall explorador de la costa de Califòrnia, cursà jurisprudència a Salamanca i continuà els estudis a Saragossa, on tardanament obtingué la llicenciatura el 1657 i el doctorat l’any següent Fou juez de encuestas i mestre racional de Saragossa Posseïdor de l’hàbit de l’orde d’Alcántara, romangué vinculat al cercle d’erudits aragonesos reunits a Osca al voltant de l’humanista i mecenes Lastanosa El 1669, en jubilar-se el cronista del regne Francisco Diego de Sayas, Porter sollicità el càrrec a la Diputació Fou…

Era germà de l’escriptor i monjo cartoixà de Montalegre Ignasi Pontic i nebot del bisbe de Girona, Miquel Pontic Estudià teologia i obtingué el doctorat en filosofia Fou beneficiat de l’església parroquial de Camprodon i canonge diaconal de la catedral de Girona des del 1717 Nomenat arxiver de la seu gironina l’any 1720, durant la resta de la seva vida recollí notícies de ca-ràcter històric amb relació a la gestió i l’administració de la catedral, essent de gran ajut a la corporació capitular en qüestions de transcendència jurídica El seu estudi intensiu de milers de documents…