Resultats de la cerca
Es mostren 16139 resultats
Júlia
Literatura catalana
Novel·la d’Isabel-Clara Simó publicada el 1983.
Desenvolupament enciclopèdic Presenta el desenvolupament d’una relació sentimental entre una obrera i el propietari de la fàbrica on aquesta treballa, en un context social de crisi, en els anys posteriors a la revolució del Petroli a l’Alcoi del final del s XIX L’obra es basa en tres temes diferents la revolució la política, la indústria l’economia i l’amor entre els dos protagonistes Amb relació al primer tema, es fan explícits, entre d’altres, els moviments obrers de base anarquista que desencadenaren a Alcoi els fets de la revolució del Petroli, que provocaren l’assassinat de l’alcalde…
La Glòria del doctor Larén
Literatura catalana
Novel·la de Pere Calders publicada el 1936.
Desenvolupament enciclopèdic Constitueix la primera incursió de l’autor en el gènere novellístic, quan encara no era conegut com a contista Se situa en la línia de les innovacions narratives d’autors com Francesc Trabal, a mig camí entre l’experimentació i la paròdia a partir del model de la novella psicològica El doctor Larén, un filantrop que —com a bon metge— desitja tenir cura d’algú, es casa amb Glòria, una de les seves pacients i una dona especialment fràgil i sensible Duen una vida absolutament monòtona al camp, enmig de la «promiscuïtat paradisíaca» De cop i volta arriben…
Misteri de dolor
Literatura catalana
Obra de teatre d’Adrià Gual, estrenada i publicada el 1904.
Desenvolupament enciclopèdic El dramaturg, ja sense els plantejaments radicals d’obres anteriors, hi intenta una assimilació entre els principis del teatre simbolista i la tradició d’un teatre rural de ressò guimeranià Així, l’autor vol fer un drama intens i despullat, en el qual «cal fugir de la comoditat dessaborida de fer pagesos de teatre», segons diu ell mateix en la presentació Al llarg dels tres actes, es dona a conèixer la història del triangle amorós entre Mariagna, Silvestre el seu segon marit, un home molt més jove i Mariagneta la filla d’ella En el primer es posa de…
Fanny
Literatura catalana
Novel·la de Carles Soldevila publicada el 1929.
L’obra, de caràcter psicològic i eminentment ciutadana, narra a través de la ment de la protagonista la seva primera experiència amorosa Fanny és una noia antiromàntica i antisentimental, provinent de la burgesia barcelonina, convertida en ballarina del Parallel, arran de la fallida econòmica de la seva família Soldevila utilitza la tècnica del monòleg interior, més inspirat en La senyoreta Elsa de Schnitzler que no pas en Joyce, i una protagonista jove, elements que aposten per la modernitat i la renovació novellística La influència de Gide és evocada per la presència d’una protagonista jove…
Vladimir I. Vernadski: la biosfera i el cosmos
A la seva obra “ La biosfera ”, Vernadski s’expressa amb un lirisme i una precisió científica remarcables La seva concepció de la biosfera com a mecanisme “alhora còsmic i terrestre” demostra una amplitud de visió poc comuna Per primera vegada en la història de les idees es pren en consideració de manera completa i rigorosa l’“energètica de la vida, emmarcada en el Cosmos” —segons l’havia formulat uns anys abans 1924 en la seva obra “ La biogeoquímica ”— no hi ha cap ombra de misticisme eteri en aquesta termodinàmica planetària que obrí camí a l’ecologia global contemporània “De fet la…
Gonzalo Fernández de Oviedo: la unitat del món
Gonzalo Fernández de Oviedo ha estat considerat el primer historiador del Nou Món, tot i que el seu contemporani Bartolomé de las Casas 1474-1566, el frare dominicà defensor dels indis, hagi dit de les seves obres que contenien tantes falsedats com planes, un judici aplicable, tanmateix, a la major part de les descripcions naturalistes i relats de viatges d’aquella època El passatge seleccionat expressa la idea que les lleis de la natura són uniformes al planeta sencer, fins i tot en aquelles regions de faunes i flores tan sorprenents com les americanes fins al punt que l’autor anomena…
Unió Esportiva Olot

Jugadors de la Unió Esportiva Olot celebrant un gol durant la fase d’ascens a segona B la temporada 2012-13
UE OLOT / MARTÍ ALBESA
Futbol
Club de futbol d’Olot.
Els seus precedents es troben a l’Olot Deportivo i l’Sport Club Olotí, ambdós fundats el 1912 i dissolts tres anys més tard El 1919 es jugà un partit entre l’Sporting Club i el Renaixement Esportiu, la fusió dels quals donà pas a l’Agrupació Sport Olot El 14 de maig de 1922 es fundà l’Olot Futbol Club, que fins a la Guerra Civil havia participat en el campionat provincial S’entrenava al camp de l’Estació Després de la guerra passà a anomenar-se Unión Deportiva Olot i jugà a la categoria territorial fins que en l’edició de 1956-57, gràcies a una reestructuració de categories, competí per…
Joventut Atlètica Sabadell

L’atleta Josep Molins (davant), del Joventut Atlètica Sabadell, al cros de Sant Sebastià del 1969
Joventut Atlètica Sabadell
Atletisme
Club d’atletisme de Sabadell.
Fou fundat el 1921 per un colla de joves excursionistes com a Joventut Excursionista Pensament, tot i que no s’oficialitzà fins el 1924 El 1927 se’n creà la secció atlètica, que el 1929 organitzà la Volta a Sabadell El 1946 es modificaren els estatuts i el nom de l’entitat, que passà a ser ja exclusivament un club d’atletisme Joventut Atlètica Pensament El 1950 adoptà finalment el nom actual Josep Molins, a qui anys després es dedicà la pista d’atletisme de la capital vallesana, en fou el primer atleta olímpic Roma, 1960 L’any següent s’inaugurà la pista d’atletisme municipal, de cendra, que…
Antoni de Capmany de Montpalau i Surís
Historiografia
Lingüística i sociolingüística
Política
Historiador, filòleg i polític.
Vida i obra Era membre d’una noble família originària de Girona El seu cognom matern era Surís, però utilitzà el familiar de Montpalau El seu besavi, Jeroni de Capmany i Montpalau, investit cavaller el 1671, fou professor de dret a l’Estudi General de Girona, jurat de la ciutat el 1678 i el 1682 i autor del pròleg en el manuscrit gironí de la Crònica siscentista de Jeroni de Real, editada per Joan Busquets El seu avi defensà la causa austriacista i, en conseqüència, patí l’exili i la confiscació dels béns després de la guerra de Successió 1700-14 En tornar del desterrament, la família s’…
, ,
Sant Victorià d’Assan
Monestir
Monestir i antiga quadra del municipi d’El Pueyo de Araguás, a la Fova de Terrantona, al sector de Sobrarb a l’esquerra del Cinca, vinculat al comtat de Ribagorça i, fins al començament del s XIV, a Catalunya.
Fou fundat al principi del s XI El nou cenobi pretengué ésser el continuador del vell de Sant Martí d’Assan Sota Ramir I 1035-63 esdevingué monestir de propietat reial — capella regis —, i augmentà ràpidament el seu patrimoni Amb Sanç Ramires i Pere I 1063-1104 esdevingué el més important monestir de Sobrarb i Ribagorça se li uniren les cases d’Ovarra, Taverna, Santa Justa, Sant Just i Pastor d’Orema, Barbastre i Graus Celestí III 1192-98 el supedità al bisbat de Lleida i el monestir maldà, creant diversos documents falsos que entorpeixen la seva història, per alliberar-se'n,…