Resultats de la cerca

Al mateix temps que naixia i es desenvolupava el Regne d’Aragó es consolidaren els costums jurídics dels habitants del territori, i així aparegueren les primeres normes jurídiques autòctones aragoneses Més tard, a cada poble conquerit, el rei d’Aragó concedí el fur propi i entre aquests furs municipals, font principal del dret aragonès antic, destaquen, a part el discutit fur de Sobrarb, els de Jaca 1064, Barbastre 1100, Belchite 1116, Saragossa 1118-19 i Terol 1176 Instaurada ja a Aragó la dinastia catalana, les corts d’Osca del 1247, sota el rei Jaume I, promulgaren el primer fur general d’…

Els primers intents documentats d’aplicar l’energia del vapor d’aigua a la propulsió de vaixells se situa al 1690, quan el físic i inventor francès Denis Papin 1647-1714 proposà d’utilitzar la seva màquina d’èmbol màquina de vapor per a moure una embarcació mitjançant rodes de paletes Les proves foren efectuades el 1707 a Kassel, al riu Fulda, i, malgrat que els resultats no foren gens satisfactoris, els barquers de la localitat, tement l’aparició d’un competidor seriós, destruïren l’embarcació i intentaren de matar Papin, que hagué de fugir El 1736 el rellotger anglès Jonathan Hulls 1699-…

Les flors són exclusives i característiques de les fanerògames Des del punt de vista morfològic, la flor és considerada com un eix caulinar de creixement definit sobre el qual van inserits els òrgans de la reproducció estams i carpels i generalment òrgans accessoris pètals i sèpals, de funció protectora o per a atreure pollinitzadors Les peces florals van sobre un eixamplament caulinar receptacle o tàlem , disposades en verticils o cicles flor cíclica o en hèlix flor acíclica Normalment hi ha quatre verticils distints, que, de fora a dins, són el calze, format pels sèpals, d’aparença foliar…

Trajectòria científica La seva carrera científica està vinculada a l’Hospital Clínic de Barcelona, adscrit a la Universitat de Barcelona, on es llicencià l’any 1972 Després d’especialitzar-se en endocrinologia i nutrició 1976, es doctorà el 1982 Cursà un postgrau a la Universitat Lliure de Brusselles 1982-84, i aquest darrer any s’incorporà com a metge adjunt a l’Hospital Clínic, on ha estat cap de la Secció de Diabetis 1992-98, del Servei d'Endocrinologia 1998- 2003, membre 2003 i director des del 2008 de la Fundació Clínic per a la Recerca Biomèdica, de l'Institut d'Investigacions…

Vida i obra Germà dels també escriptors i erudits Daniel i Jesús Ernest Martínez , estudià dret i filosofia i lletres a la Universitat de València Seguidor del pensament de Prat de la Riba, fou un dels impulsors del ressorgiment del nacionalisme valencià en la segona dècada del segle XX, durant la qual tingué un gran protagonisme polític El 1908, juntament amb un sector radical del Centre Regionalista de València, fundà l’agrupació política Joventut Valencianista, primer grup declaradament nacionalista del País Valencià, del qual fou membre de la junta directiva el 1920 ocupant el càrrec de…

Obtingué el grau de mestre en Arts el 1693, i es graduà com a doctor en Sagrada Teologia per la Universitat de València el 1699 Fou elegit canonge de la catedral de València el 19 de maig de 1723 Persona d’activitats diverses, compaginà la canongia amb les tasques de qualificador del Sant Ofici i confessor dels seus presos, rector del Collegi dels Sants Reis, examinador sinodal de l' arquebisbat de València i superintendent de cerimònies i prevere beneficiat de l’església de Sant Pere Màrtir i Sant Nicolau Durant algun temps regentà una càtedra d’Escriptura a la Universitat de València Home…

Bé que Aviè situà en aquesta zona els gimnets, d’ençà dels segles III-II aC i durant l’Alt Imperi els contestans són ben documentats Limitaven al nord amb el Xúquer —puix que Saitabi Xàtiva els pertanyia, però Valentia València i Edeta Llíria eren ja dels edetans—, i al sud amb el riu Segura, més enllà del qual habitaven els mastiens bastetans Aquests límits són clars en els texts de Plini i de Ptolemeu, i el septentrional fou mantingut en la divisió romana de convents jurídics El territori al nord del Xúquer fou del de Tarraco Tarragona, i el del sud, del de Cartago Nova Cartagena A l’oest,…

A l’edat mitjana i el Renaixement hi ha manifestes influències foranes Pisa i Gènova foren presents a l’illa abans que els catalans Diversos temples sards denoten tendències toscanes, llombardes, etc Les abadies de Sacarja s XII i Sorres s XIII i les torres callereses de Sant Pancraç 1305 i de l’Elefant 1307 són excellents mostres sardopisanes La cultura catalana des del s XIV marcà un solc profund en l’art illenc Oristany conserva segona meitat del s XIV peces escultòriques bàsiques de l’illa El gòtic català és apreciable als temples de Càller i l’Alguer, en especial La contribució pictòrica…

Un dels vuit fills, Lluís Raluy Iglesias Carcassona, 11 de febrer de 1911 ‒ l’Aldea, Baix Ebre, 1984, destacà com a barrista i treballà en dues formacions catalanes de gran projecció internacional entre les dues guerres mundials Els Oliveras i Els Keystone En esclatar la Guerra Civil Espanyola, tornà al domicili familiar de Sant Adrià de Besòs i treballà en diversos circs Feijoo, Royal, Romero i Maravillas, entre d’altres Tingué quatre fills Lluís Raluy i Tomàs  Sant Adrià de Besòs, 25 de febrer del 1942 - València, 29 de desembre de 2021, Carles Raluy i Tomàs  Sant Adrià de…

En 1584-88 estigué al taller del manierista Simone Peterzano, a Milà, contra l’estètica del qual aviat reaccionà Es traslladà a Roma, on treballà inicialment amb Il Cavalier d’Arpino 1592-93 El 1606, acusat d’homicidi, fugí a Nàpols, i després a Malta 1607, on fou rebut dins l’orde de Sant Joan empresonat el 1608 per ofenses a un cavaller de l’orde, aconseguí de fugir a Sícilia i, d’allà, a Messina 1609 Tornà a Nàpols, on fou malferit per sicaris maltesos Amnistiat per Roma, embarcà cap a Port'Ercole, on fou detingut per error i on, ja alliberat, morí d’un accés de febre Els crítics del sis-…