Resultats de la cerca

Marquès de La Pezuela 1852 i comte de Xest 1864 Es distingí a la primera guerra Carlina, fou diputat pel partit moderat 1843, ministre de marina 1846 i capità general de Madrid 1848, Puerto Rico 1849 i Cuba 1853 Home de confiança d’Isabel II, fou capità general de Catalunya 1867-69 En iniciar-se la Revolució de Setembre 1868, publicà un ban en castellà i català traduït per Frederic Soler per convèncer els catalans que la revolució no triomfaria Després de la restauració borbònica fou president de l’Academia Española 1875-1907 Deixà diverses obres literàries i traduccions

Fou diputat, ministre i primer ministre 1892, 1903-05, 1906-09 i 1911-14 representant del sentit pràctic de la burgesia piemontesa, menà una política moderada basant-se en les dretes i les esquerres Promulgà una legislació laboral progressista equilibrà, a més, el pressupost nacional, protegí la indústria, afavorí l’emigració del sud per a disminuir-hi la desocupació forçosa, implantà el sufragi universal i començà la collaboració amb els catòlics 1913 En política exterior declarà la guerra a Turquia 1911 i ocupà Tripolitània 1912 Tornà a la presidència del consell 1920-21, però…

Adscrit a la FAI, assolí notorietat en fer la crítica sindical de Tierra y Libertad a partir de l’octubre del 1931 Fou elegit secretari general de la Confederació Regional del Treball de Catalunya abril del 1932 — maig del 1933 i intentà un cert acord amb els trentistes, malgrat que pel setembre del 1932 dictés l’expulsió de la Federació Local de Sabadell allegant que retenia el segell confederal Durant la guerra civil, com a cronista de Solidaridad Obrera , acompanyà la columna d’Alberto Bayo que anà a les Balears agost-setembre del 1936 Collaborà posteriorment a Catalunya 1937-…

Milità en el partit socialdemòcrata i participà en la revolució del 1905 Fou condemnat a treballs forçats, i més tard fou desterrat a Sibèria 1914, però en fugí el 1915 i s’uní als bolxevics de Petrograd Des del 1916 organitzà les forces bolxevics del front occidental, i participà en la revolució de 1917 a Moscou Derrotà les forces tsaristes 1918-20 al front oriental Turquestan i al front meridional Ucraïna i Crimea Ocupà alts càrrecs al buró polític i a l’exèrcit i fou nomenat comissari de guerra 1924-25 Escriví diverses obres de caràcter militar

Fill de l’arxiduc Carles Lluís i nebot de l’emperador Francesc Josep I Intentà de salvar l’estat austrohongarès mitjançant una organització “trialista” que, tot associant Croàcia, Bòsnia, Dalmàcia i Eslovènia, vinculés el nou estat iugoslau a Àustria-Hongria i reforcés l’autoritat de la monarquia i de l’Església Més tard planejà una divisió federalista segons les fronteres lingüístiques, però tornà novament al dualisme Quan el 1914 anà a Bòsnia per dirigir unes maniobres militars, fou assassinat per un estudiant serbi 28 de juny, incident que preludià l’esclat de la Primera Guerra…

Fou un dels fundadors de la revista “Presença”, que inicià el moviments d’avantguarda de la literatura portuguesa La seva obra lírica —en la qual usava sovint el pseudònim d’António Madeira— és recollida a Poemas 1925 i Mar Coalhaldo ‘Mar quallada’, 1932 El seus contes són més importants Caminhos Magnéticos 1938 i Rio Turvo e Outros Contos 1945, on és inclosa la novella curta O Barão ‘El Baró’, obra mestra de la literatura portuguesa i Bandeira preta 1956 Conreà la novella Porta de Minerva , 1947 Mar Santo , 1952 i la literatura dramàtica Posição de Guerra , 1928

Estudià medicina a la Saint Mary's Medical School de Londres, on es graduà el 1908 El 1945 rebé, amb EB Chain i HW Florey, el premi Nobel de medicina i fisiologia com a descobridor de les propietats bactericides del fong Penicillium notatum i per la sintetització de la penicillina 1921, que, començada a experimentar el 1929, fou d’una gran utilitat durant la Segona Guerra Mundial Pot ésser considerat com el descobridor dels antibiòtics i l’iniciador de l’època d’aquests medicaments, que han tingut un paper decisiu en la immunització i la profilaxi de les malalties provocades per…

Inicià els estudis de dret a la Universitat de Cervera Participà en la primera guerra Carlina i s’exilià el 1840 Es doctorà en dret civil i canònic a la Universitat de Bolonya i residí a Montpeller, on exercí d’advocat, i a Nàpols, on fou conseller del pretendent carlí Carles VI Com a membre del consell privat del pretendent Carles VII, assistí a l’assemblea de Vevey 1870 Fou un partidari exaltat del legitimisme, tema sobre el qual publicà nombrosos opuscles, entre els quals Le droit legitime au trône de Saint-Ferdinand 1845 i Oh Roma feliz 1860

Durant el regnat d’Enric IV de Castella fou arrendador major d’imposts Decidit partidari de la causa de la princesa Isabel, intervingué 1473 en la reconciliació d’aquesta amb el rei i l’ajudà en la presa de Segòvia 1374 Detingué durant molts anys el càrrec d’arrendador major dels imposts de la corona de Castella i finançà, juntament amb Iṣḥaq Abravanel, la guerra de Granada Fou batejat solemnement a Guadalupe amb diversos membres de la seva família i apadrinat pels reis Isabel i Ferran, dels quals rebé una hidalguía i un regiment a Segòvia

La seva família emigrà a Buenos Aires, on inicià la seva formació i es relacionà amb Pompeu Audivert i altres artistes catalans El 1926 tornà a l’Estat espanyol i s’establí novament a Galícia També feu estades a Madrid i a Barcelona Arran de la Guerra Civil s’exilià, primer a l’Amèrica del Sud i després a París, on s’establí el 1952 Allí es relacionà amb els membres de l’escola espanyola de París La seva obra se centra entorn de la figura femenina i del tema rural gallec, del qual és considerat un dels principals intèrprets