Resultats de la cerca

Vida A dinou anys era ja un consumat violinista i ballarí Formà part dels ballarins de l’Òpera de Lió, juntament amb Marie-Rose Casthanié, amb qui es casà el 1716 A Rouen treballà sota la protecció de Madame Mezangère El 1722 anà a Torí a fer de professor de dansa i també rebé classes de violí de GB Somis De retorn a França anà a París 1723, on gaudí del patrocini de Joseph Bonnier i on fou imprès el seu Premier livre de sonates , per a violí i baix continu Assolí grans èxits al Concert Spirituel, i el seu prestigi com a virtuós del violí feu que la cort francesa el sollicités…

De molt jove s’involucrà en política i fou cofundador de la Christlich-Demokratische Union  CDU de Renània-Palatinat 1947, que més tard presidí 1966-1974 Inicià estudis de dret 1950, que canvià pels d’història i ciències polítiques a la Universitat de Heidelberg, on es doctorà l’any 1958 Fou diputat des del 1959 al Parlament del  land  1969-76 de Renània-Palatinat, el govern del qual presidí del 1969 al 1976 President de la CDU 1973-98, el 1976 fou elegit per primer cop diputat al Bundestag Després de la moció de censura que feu caure el govern socialista d’ Helmut Schmidt , el 1982…

Consta de 16359 versos apariats, de quatre síllabes, i és dividida en quatre parts o llibres, a més d’una consulta inicial adreçada a Joan Fabra i d’un prefaci on l’autor manifesta les seves intencions moralitzadores, i el dedica al seu nebot Baltasar Bou En el llibre primer, el narrador que cal no confondre amb l’autor conta en primera persona les suposades aventures viatgeres i la seva vida atzarosa, i a través de situacions realistes i grotesques presenta les dones com l’encarnació de totes les aberracions El segon és la narració dels successius matrimonis del protagonista amb una falsa…

Situació Una vista del conjunt amb l’església A desgrat de la construcció moderna, encara és possible de veure alguns fragments de mur d’època alt-medieval F Tur El castell de Vilarig, juntament amb l’església i algunes masies, s’alça al cim d’un tossal allargat Vilarig és situat a l’extrem septentrional del terme de Cistella Mapa 258M781 Situació 31TDG863819 Per anar-hi, cal agafar la carretera que va d’Avinyonet de Puigventós fins a Terrades Pocs quilòmetres després de Cistella, surt, a mà esquerra, una carretera asfaltada que s’enfila fins atènyer el nucli del poble, que és…

Situació Les restes de l’església es troben a l’interior de la masia del Simon Gros, que es troba a 800 m de la carretera C153 de Vic a Olot, damunt un petit altiplà que hi ha a la part ponentina del terme Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 294-M781 x 46,2 —y 52,6 31 tdg 462526 El trencall es troba al punt quilomètric 13,3 davant la casa de les Palanques, que hi ha a mà dreta, vers el costat de migjorn MAB Història Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Cabrera No degué passar d’ésser…

Situació Restes del castell de Cervià, situades al cim del turó que hi ha al sud del poble Mapa 39-19296 Situació 31TDG928580 Hi podem arribar des del poble pel carreró anomenat primera Travessia de la Muralla, que surt del costat de la Torre de les Hores, edifici de la baixa edat mitjana, o bé per una pista que hi passa pel costat JBM Història La primera referència escrita que tenim del castell de Cervià és de l’any 922, data en què el comte Borrell el vengué per 5 unces d’argent a Sunyer Llobet El succeïren Llobet de Cervià i el seu fill Silvi Llobet, fundador amb la seva muller Adalès del…

Per a tenir notícies del castell o fortalesa de Cambrils cal esperar fins al 3 de setembre de 1152, en què el comte Ramon Berenguer IV feu donació a Ponç de Regomir del lloc de Cambrils, al territori de Tarragona, per tal que hi bastís una torre o fortalesa allà on considerés oportú i la tingués de manera lliure i franca També li cedí la meitat del terme en alou perquè el repoblés i es reservà l’altra meitat Aquesta donació tenia l’aprovació del príncep Robert, Guillem d’Aguiló i de l’arquebisbe Bernat Tort El mateix comte el 1155 concedí als habitants de Cambrils una carta de poblament en la…

La vinculació del territori del pla de Corts al monestir de Gerri, que es documenta des de l’any 834, és plenament confirmada l’any 1076, en què el comte Artau I donà al monestir de Gerri el castell de Montcortès i les parròquies del pla de Corts, que malauradament no apareixen relacionades en el document Tedball de Vallferrera, pel seu testament datat l’any 1120, deixava una gran part del seu patrimoni a Santa Maria de la Seu d’Urgell, menys els castells de Montcortès i Peramea El 1128 s’ampliaren les possessions de Gerri a Monte Cortetano , amb la donació d’un mas que deixà en el seu…

El lloc i l’església de Sant Pere de Gavet consten entre els béns suposadament donats a l’abat Ató de Gerri pel comte Isarn i la seva muller, l’any 930, i ratificats en el testament del comte del 953 Els documents que contenen aquestes informacions són els falsos VI i VIII de Gerri , redactats en realitat al final del segle XI El primer esment segur del topònim de Gaveth , situat al terme de Llimiana, és de l’any 1012, en una donació de terres a Llimiana feta pels comtes de Pallars Jussà al monestir de Gerri La comtessa Valença, muller de Ramon V, en data desconeguda féu donació al monestir…

Aquest castell s’aixecava vora la riera de Llanera, afluent del Llobregós, al sector oriental del municipi de Llanera Les primeres notícies històriques que en tenim són del 7 de març de l’any 1002, en una donació d’un alou en el “ castro Lenera ” a “ Brizole ” L’historiador Joan Serra i Vilaró fa referència al testament del bisbe de Vic Arnulf, del 29 de juliol de 1010, en el qual dóna a Sant Pere de la Seu de Vic el “ castrum de Lanaria ”, juntament amb la seva parròquia i tot el seu terme El 13 de juliol del 1035, Guifré ven a Ponç unes vinyes “ in castro Lanera ” Del mateix…