Resultats de la cerca
Es mostren 47193 resultats
Gran Teatre del Liceu

Façana del Gran Teatre del Liceu de Barcelona
© Antoni Bofill
Teatre d’òpera de la ciutat de Barcelona.
Els precedents Té l’origen en la Societat Dramàtica d’Aficionats, fundada el 1837 per membres de la Milícia Nacional, sota la iniciativa de Manuel Gibert, al convent de Montsió del Portal de l’Àngel Convertida en el Liceu Filharmonicodramàtic Barcelonès , la junta directiva encarregà a Joaquim de Gispert i Anglí la compra duta a terme el 1844 de l’antic convent dels trinitaris de la Rambla —desafectat com molts altres de la ciutat per les lleis desamortitzadores— per a acollir-ne les activitats docents i bastir-hi un nou i ambiciós teatre, digne de la importància…
,
Arqueologia funerària del llevant de la Laietània
Mapa del sector llevantí de l’antiga Laietània, amb la situació de les ciutats de Bètulo i lluro i les principals zones de necròpolis rurals A Fonollà A la zona de la Laietània compresa entre la serralada litoral, els rius Besòs i Tordera i el mar, és a dir, les actuals comarques del Maresme i el nord del Barcelonès, se situen dues ciutats romanes Bètulo Badalona i Iluro Mataró, fundades al segle I aC i qualificades per Plini com oppida civium romanorum Es desconeixen els límits territorials d’aquestes dues ciutats, encara que els accidents naturals, rieres, turons, etc, sens dubte els…
Cremada
Són anomenades cremades les lesions de la pell causades per un augment localitzat de temperatura, que destrueix part dels teixits que la formen Habitualment, el terme s’utilitza per a referir-se a les cremades tèrmiques , causades pel contacte amb una font de calor intens Tanmateix, aquest terme també es refereix a les cremades químiques , causades pel contacte amb productes químics càustics, és a dir, àcids o àlcalis potents Les cremades són molt freqüents, ja que es produeixen sovint com a conseqüència d’accidents domèstics, laborals i d’altres àmbits Les causes de les cremades tèrmiques…
L’escultura arquitectònica d’època preromànica
Malgrat la continuïtat d’estructures formals procedents de l’antiguitat tardana, l’art dels segles IX i X es feu sobretot ressò dels nous contextos socials i econòmics del país Era el moment de la formació de Catalunya i el període en què s’elaboraren les primeres tendències cap a la individualització d’un art català propi, d’origen local i amb inspiracions foranes L’escultura conservada d’aquesta etapa és essencialment arquitectònica, força discreta si es compara amb l’envergadura de l’ornamentació pictòrica Es basava en fórmules ornamentals que es desplegaven en impostes, cornises, bases,…
Els bitllets durant la Guerra Civil (1936-39)
L’esclat de la Guerra Civil espanyola ocasionà una situació econòmica adversa i una greu manca de moneda Aquesta situació s’intentà solucionar amb l’emissió de bitllets que, amb un valor fiduciari, es van convertir en els instruments més aptes per a les transaccions econòmiques quotidianes Molts municipis catalans, sota la responsabilitat dels governs locals, van iniciar la fabricació de bitllets que alleugeriren el problema de la falta de moneda petita A més d’ajuntaments, establiments o institucions, com ara botigues, sindicats,…
L’estatut del 2006
Josep Antoni Duran i Lleida, en nom de CiU proclama la necessitat d’avançar en l’autonomia dins el procés de creació del nou Estatut, Barcelona, 8-6-2006 G Manuilo-EFE La causa última i fonamental de l’inici del procés de reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 1979 que va portar a l’aprovació de l’Estatut del 2006, cal buscar-la en la percepció, compartida a bastament entre els partits polítics catalans quatre dels cinc partits o coalicions representats al Parlament i entre amplis sectors socials més del 75% dels enquestats en els sondeigs d’opinió, al final de la dècada dels anys…
L’homosexualitat: del gueto a la comunitat
Cartell del Front d’Alliberament Gai, sd Coll part / PV El pas de la transició a la consolidació de la democràcia parlamentària va suposar canvis importants per a la vida quotidiana de les persones homosexuals a l’Estat espanyol, canvis que van ser més palesos en les reformes legislatives i l’atenuació, que no desaparició, de la repressió policíaca De fet, el 1979 l’homosexualitat era exclosa de la Llei de perillositat social, un dels instruments legals del franquisme tardà més odiats i contra el qual es van constituir els primers grups de gais i lesbianes Encara, però, restava la figura de l…
La depressió de l’Empordà
La depressió de l’Empordà és determinada per falles d’edat neògena que la superposaren a l’edifici orogènic pirinenc, però la seva evolució és clarament relacionada amb la del marge oriental peninsular L’inici de l’activitat d’aquestes falles és difícil de precisar només és segura a partir del Miocè superior, quan s’enregistra, a l’entorn de la conca, la presència de successions sedimentàries importants i de formacions volcàniques El gruix de les successions neògenes encara no és conegut amb tota seguretat les dades de sondatges i de sísmica de reflexió indiquen que pot arribar als 1000 m Les…
La fossa de la Cerdanya
Vista general de la fossa de la Cerdanya, al NW de Naüja Alta Cerdanya La fossa de la Cerdanya és una cubeta neògena limitada al S i SE per la falla de la Tet En la fotografia, presa des de la falla de la Tet mirant cap al N, s’observa que els materials conglomeràtics i lutítics rojos del Miocè mitjà, que formen els turons aixaragallats, són recoberts discordantment per pocs metres de conglomerats subhoritzontals del Quaternari part plana del cim dels turons Aquests materials quaternaris, cap al N, donen lloc a les planes de la vall de la Cerdanya i es disposen, a l’igual que els materials…
Ses Salines d’Eivissa i Formentera
Ses Salines d’Eivissa i Formentera 13, entre els principals espais naturals de les Pitiüses Aspecte del reticle de cristallitzadors de Ses Salines d’Eivissa En primer terme, la platja d’Es Codolar, al fons, Sa Sal Rossa i Es Corb Marí Jordi Vidal Durant molts de segles, la principal fama de les illes Pitiüses han estat les seves salines, que molt probablement començaren a funcionar durant la dominació cartaginesa Les més grans són les eivissenques, situades al sud de l’illa, entre els turons del cap d’Es Falcó i Es Corbmarí De les tres grans installacions per a l’obtenció de sal Ses Salines,…