Resultats de la cerca

Situació Vista de l’exterior de l’església de Sant Martí de Surroca des de llevant, amb l’absis, bellament ornamentat per un fris d’arcuacions cegues, distribuïdes a grups desiguals per bandes llombardes J Vigué L’església parroquial de Sant Martí de Surroca es troba situada al sector nord-oriental del terme municipal, al vessant de migjorn de la serra Cavallera, a 1 300 m d’altitud, a la capçalera de la riera de Malatosta i sota una cinglera de pedra que li ha donat el nom Su-roca o Sots-roca Mapa 256M781 Situació 31TDG413807 S’hi accedeix per la mateixa pista que surt de Surroca vegeu…

Situació i presentació Limita amb els municipis de la Vall d’en Bas S, Olot E i la Vall de Bianya N, amb els ripollesos de Sant Joan de les Abadesses N i Vallfogona de Ripollès W i amb l’osonenc de Vidrà S El terme es troba així a l’extrem occidental de la comarca, al límit amb Osona i el Ripollès, del qual el separa el muntanyam de la serra de Puig Estela o de Puigsestela, 1359 m, divisòria d’aigües entre el Fluvià i el Ter La serra de Puig Estela és continuada vers l’E per la serra de Sant Miquel del Mont, de 793 m, els vessants meridionals de la qual fan que el N del terme sigui accidentat…

Situació Una perspectiva de l’església des de llevant, enmig d’un paisatge totalment accidentat M Anglada L’església de Sant Julià de Cosp és una de les més ben situades de la comarca Es troba a l’apèndix nord-oriental del terme, entre uns cingles punxeguts i a la meitat de la costa d’una de les estribacions inferiors de la serra del Catllaràs, força enlairada respecte a la vall del Merdançol, que neix en aquestes contrades Mapa 255M781 Situació 31TDG163711 Hom hi pot accedir per la carretera de Borredà a Sant Jaume de Frontanyà Després del punt quilomètric 8, cal trencar a mà esquerra com si…

Situació Perspectiva aèria de l’edificides del costat sud-est J Todó-TAVISA L’església de Sant Martí de Toralles es troba al sector nord-occidental del terme, als vessants meridionals del Montpetit, a ponent de Montagut i al costat del casal del Mercer És a 600 m d’altitud, dintre la vall del Bac i no gaire lluny d’Oix, amb una bonica vista sobre la vall de Castellar Mapa 257M781 Situació 31TDG583789 Per arribar-hi hom pot agafar la carretera de Castellfollit de la Roca a Oix Al quilòmetre 7, al cim del petit coll de Camporiol, cal agafar, a mà esquerra, una pista de muntanya que segueix els…

Situació Una perspectiva de les ruines del castell J Bolòs Castell o casa forta situada al vessant de la muntanya, als boscs del mas Toralles, més amunt de l’església de Puigpardines Des de l’edifici hom pot albirar una part de la plana d’en Bas, que s’estén al seu dessota Mapa 294M781 Situació 31TDG523659 Si hom ve d’Olot pot agafar a carretera de Sant Privat d’en Bas Abans d’arribar al Mallol, cal girar a mà esquerra i seguir la carretera que mena a Joanetes Aproximadament 1 km més enllà, hom pot agafar o bé la carretera que porta a l’església de Puigpardines o bé, una mica abans, el camí…

Eduard Calvet i Pintó Cataluña Textil , 1911 Eduard Calvet i Pintó 1875-1917 és una figura que destaca més per la seva activitat representativa del sector cotoner català que per la seva indústria No és únic el cas de l’industrial que assumeix posicions de defensa dels interessos cotoners, al mateix temps que gestiona la seva empresa Joan Güell i Josep Ferrer i Vidal en podrien ser els exemples més representatius N’hi ha molts d’altres que fan compatible un càrrec polític amb el d’empresari Eduard Calvet es caracteritza pel fet que clou l’etapa de la industrialització catalana —morí el 1917—…

Situació i presentació El municipi de Palau de Santa Eulàlia és a l’extrem occidental de la plana de l’Alt Empordà, a l’esquerra del Fluvià, que fa de límit meridional i de divisòria amb el terme de Sant Mori, a migdia El Fluvià forma en aquest lloc uns pronunciats meandres Els altres termes veïns són Garrigàs, al sector de ponent i septentrional, Siurana al NE, i Torroella de Fluvià i Sant Miquel de Fluvià, a l’E El territori comprèn alguns sectors planers, sobretot al NE, però hi predominen els terrenys ondulats pels pujols i tossals de carenes arrodonides i de poca elevació, que formen la…

La determinació de la intensitat dels terratrèmols pot ésser feta per mitjà de dos procediments a partir de la descripció qualitativa dels efectes i danys produïts pel terratrèmol establint una escala, anomenada de Mercalli, que consta de 12 graus, o bé fent una escala prenent com a base el logaritme de l’amplitud de les ones sísmiques, que consta de 10 graus i és coneguda com a escala de Richter A nivell global, els terratrèmols es distribueixen, anàlogament al vulcanisme , a les zones tectònicament actives vores de placa Aproximadament el 80% dels terratrèmols tenen lloc al cinturó del…

Cal cercar-ne l’origen en els vescomtes d’Osona vescomtat d’Osona , posseïdors del castell de Cardona, els quals vers el 1062 prengueren la denominació de vescomtes de Cardona El nom de Cardona , però, no fou usat d’una manera sistemàtica i continuada com a cognom fins a mitjan segle XII, que s’introduí al vescomtat la nissaga dels Claramunt Malgrat això, hom acostuma a donar el cognom de Cardona als membres d’aquest llinatge que prengueren el títol de vescomtes de Cardona Armes dels Cardona El seu nom més característic fou el de Folc i, pel fet d’haver estat emprat com a segon nom gairebé…

Situació Una vista de l’exterior de l’església des de llevant, amb l’absis, de mur llis, bé que amb la seva part superior ressaltada per una seqüència d’arcuacions cegues, damunt les quals hi ha un fris de dents de serra F Tur L’església de Sant Martí és el temple parroquial del municipi de Maçanet de Cabrenys, situat a 370 m d’altitud, a la confluència de dues valls afluents al riu d’Arnera, que baixen del puig de les Salines i del roc de Frausa, les valls de les rieres d’Ardenya i de Frausa La vila era fortificada, i a la part més alta del nucli antic, a la rodalia de l’església, hi ha…