Resultats de la cerca
Es mostren 715 resultats
Santa Cristina d’Aro
Art romànic
Porta d’entrada, oberta al mur de migjorn Té tres arcs en gradació, tot i que, segons la seva estructura, sembla que fou projectada perquè tingués una arquivolta més F Baltà Situació L’església de Santa Cristina que estudiem aquí és el temple parroquial del municipi de Santa Cristina d’Aro, situat a mà esquerra del Ridaura, enlairat en un pujol al peu dels vessants de les Gavarres Mapa 366M781 Situació 31TEG005298 Per arribar-hi cal agafar la carretera comarcal C-263, de Palamós a Santa Coloma de Farners, la qual enllaça amb la N-II venint d’aquesta N-II, Santa Cristina d’Aro es troba abans…
Joana Massissa, companya de Serrallonga
Historia de la vida y hechos de DJuan de Serrallonga , Barcelona, segle XIX AHC / RM Els dramaturgs castellans del Siglo de Oro cultivaren assíduament el gènere de la serrana o dona bandolera Aquestes serranas encarnaven un tipus prou peculiar de bandolerisme, és a dir, el que es dedicava a la depredació d’homes El desencadenant d’una conducta tan antisocial era sempre el mateix es tractava, en general, de dones enganyades o ultratjades per un galant falsari, i que, per despit, i fins i tot nimfomania declarada en alguns casos, no dubtaven de posar-se a l’aguait per camins i fondalades, a fi…
Cronologia comparada 1882-1940
Cronologia comparada Any Lluís Companys Catalunya Espanya Món 1882 25 d'agost Neix al Tarròs Urgell 26 d'agost És batejat a la parròquia del poble Juny A Barcelona, se celebra el Primer Congrés Catalanista i es funda el Centre Català 1884 Març Nou govern conservador de Cánovas del Castillo, que subtitueix el liberal presidit per Práxedes Mateo Sagasta S'inicia la conferència de Berlín, arran de la qual les diverses potències colonials es reparteixen el continent africà 1885 Campanya del catalanisme en defensa del dret civil català 25 de novembre Mor Alfons XII, rei d'Espanya Maria…
literatura mexicana
Literatura
Literatura conreada a Mèxic, principalment en llengua castellana.
Hom la sol dividir en tres etapes La primera, anomenada època colonial, va des de la descoberta fins a la primera meitat del s XIX i les obres que s’hi inclouen tenen un caràcter essencialment castellà, encara que hi ha senyals aborígens en obres d’historiadors indígenes, com ara la Historia chichimeca de Fernando de Alva Ixtilxóchitil 1568-1648, escriptor d’estirp reial hom hi inclou també la producció, més aviat castellana, que parla de la descoberta i conquesta de Mèxic, des d’Hernán Cortés a Bartolomé de Las Casas En aquesta època, Mèxic donà escriptors prou valuosos com ara Juan Ruiz de…
Castell de la Maçana o de la Figuereta (Camarasa)
Art romànic
Situació Torre de planta quadrada que s’alça al centre del sector est del recinte J Giralt El castell de la Maçana és situat al terme homònim, a l’esquerra de la Noguera Pallaresa La fortificació es dreça dalt d’un cim prop del poble vell de la Maçana, conegut popularment com “el Vilot” Mapa 33-13328 Situació 31TCG249443 Per a accedir-hi cal prendre la carretera C-147 de Balaguer-Camarasa-Tremp, més coneguda com a carretera del Doll, i a 10, 6 km del nucli de Camarasa, havent passat la presa de l’embassament, hi ha la desviació a mà dreta senyalitzada amb el rètol “La Maçana” Per aquesta…
Castell de Castelló de Meià (Artesa de Segre)
Art romànic
Situació Vista del conjunt de les ruïnes d’aquest important castell que controlava el pas que unia la vall d’Ariet amb la vall de Meià ECSA - J Bolòs Castell situat al cim d’una penya, a la carena que separa la vall de Meià de la vall d’Ariet S’hi controlava el pas que unia aquestes dues valls i bona part de la conca de Meià Mapa 33-13328 Situació 31TCG329502 Per a anar-hi des d’Artesa de Segre cal prendre la carretera d’Alòs de Balaguer i, en arribar a Baldomar, agafar la pista, senyalitzada “Clua”, que porta a la vall d’Ariet Per aquesta pista s’arriba a l’església de Sant Bartomeu, on es…
El Tancament de Caixes
Caricatura de l’actitud dels gremis barcelonins durant el Tancament de Caixes, 1899 GS El Tancament de Caixes va generar un gran nombre de comentaris a Catalunya, que, en general, elogiaren l’actitud dels comerciants i els industrials que es negaven a fer efectiu el recàrrec impositiu Hi hagué, però, importants veus discrepants, que la consideraven una actuació més atenta a la defensa d’interessos materials oposició de contribuir a palliar el dèficit generat per la guerra cubana, que no pas a la reivindicació idealista dels principis comunitaris catalans Un dels textos més ideològics, de més…
premis Narcís Monturiol
Distincions que atorga la Generalitat de Catalunya a fi de guardonar persones i entitats que contribueixen de manera destacada al progrés científic i tecnològic de Catalunya.
Instaurats l’any 1982 per l’aleshores departament d’universitats, recerca i societat de la informació DURSI, equivalent a l’actual departament d’innovació, universitats i empresa, s’atorguen anualment en dues modalitats, les medalles, per a distingir persones físiques, i les plaques, per a persones jurídiques La concessió d’ambdues condecoracions és feta per decret a proposta del president o d’un conseller i per acord del consell executiu Any Guardonats MEDALLES 1982 Oriol de Bolòs, Manuel Cardona i Castro, Ramon Margalef i Joan Oró 1983 Albert Barella i Miró, Lluís Bel i Díaz, Pere Bohigas,…
periodisme esportiu

Periodistes a l’Estadi de Montjuïc durant el combat entre Uzcudun i Carnera del 1930
IMBH
Periodisme
Esport general
Gènere específic del periodisme que tracta de la transmissió d’informació i opinió sobre l’activitat esportiva en qualsevol de les plataformes d’expressió.
El periodisme esportiu és inherent a l’esport modern, ja que esport i premsa són dos elements de la societat moderna, i l’esport no s’entendria si no fos divulgat A la Gran Bretanya, bressol de l’esport modern, la primera publicació esportiva fou Sporting Life 1821 i a França, Le Sport 1854, encara que no sempre la utilització del mot esport es feia en el sentit actual, ja que en ocasions es referia de manera genèrica a formes de vida moderna Tot amb tot, l’existència d’aquestes capçaleres certificava el paper central que tenia la fixació de la nova activitat a través de la premsa En aquest…
documentació musical
Música
La documentació musical en el seu vessant escrit està lligada, en els seus orígens, al naixement de la notació musical, primerament manuscrita i, a partir del segle XV, també impresa.
Des de l’aparició dels primers manuscrits -que a partir del segle V incloïen neumes- fins avui, l’acumulació de materials musicals escrits a Europa ha anat despertant un gran interès per recollir noves melodies, comparar-les, estudiar-les, interpretar-les i emmagatzemar-les Els diferents documents musicals s’han estudiat atenent múltiples factors, com ara la data, els gèneres o formes als quals pertany la música que s’hi descriu música litúrgica, profana, cambrística, instrumental , els compositors, la procedència geogràfica, el suport sobre el qual s’anoten, el format i la presentació, o bé…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina