Resultats de la cerca
Es mostren 1118 resultats
Tumor de testicle
Patologia humana
Definició És anomenat tumor de testicle el desenvolupament anòmal d’un conjunt de cèllules procedent dels teixits testiculars, les quals es reprodueixen més activament del que és normal i formen una massa Els tumors poden ésser benignes —si queden limitats i separats de la resta de teixit testicular sa— o bé malignes, i en aquest cas les cèllules que el formen, sense tractament adequat, s’infiltren per les estructures adjacents, es disseminen a altres òrgans del cos, i poden arribar a causar complicacions mortals Causes El desenvolupament dels tumors de testicle es produeix a conseqüència de…
Portades i claustre de Sant Vicenç de Roda (la Pobla de Roda)
Art romànic
Portada sud Portada principal oberta al mur de migdia de l’església, d’arcs de mig punt en degradació i arquivoltes motllurades ECSA - L Carabasa Al mur de migdia, sota un ampli porxo al qual s’accedeix mitjançant un llarg tram d’escales, s’obre la porta d’accés a l’església És emmarcada per diverses arquivoltes en gradació recolzades sobre un llarga línia d’impostes i tres columnes per banda amb capitells La decoració, esculpida en relleu de diversos tipus, es concentra en l’arc guardapols, la línia d’impostes i els capitells, tant els corresponents a les columnes adossades com els esculpits…
Mare de Déu de la Plana (el Pont de Claverol)
Art romànic
Situació Vista des de llevant d’aquesta església, de gran simplicitat i esveltesa ECSA - JA Adell L’església de la Mare de Déu de la Plana és situada al Peu dels cingles de Pessonada, a 1 km escàs al nord-oest del nucli urbà, en un indret on apareixen enterraments al costat de l’església, restes d’un antic cementiri que en la visita pastoral del 1758 ja no apareix documentat JAA Mapa 33-11252 Situació 31TCG363761 Història No s’han localitzat notícies d’aquesta església, que apareix documentada d’ençà el segle XVIII com a capella annexa de Santa Maria de Pessonada Santa Maria de la Plana havia…
Art 2012
Art
La incertesa creix i s’instaura el pessimisme Calendari d'exposicions 2012 No sols els indicadors econòmics van assenyalar la inestabilitat que viu el país En tots els àmbits de la societat i en la cultura d’una manera especial, la situació de crisi va dictar els programes i les accions Per primer cop en la història democràtica, la Generalitat de Catalunya no va poder complir els terminis de pagament de les subvencions que havia atorgat abans de l’estiu a través del Departament de Cultura, de manera que la majoria d’institucions culturals es van haver d’acollir a crèdits que no saben quan…
L’organització del treball en les obres catedralícies i civils
Art gòtic
Les administracions de la gestió les fàbriques Inscripció del mur exterior de la catedral de Barcelona que dona al carrer dels Comtes, a l’altura de les capelles de Sant Llorenç i Sant Dionís, en què es deixa constància de la represa de les obres de la catedral el 1329 Enciclopèdia Catalana – GSerra L’Església en general i l’episcopat en particular van ser els grans promotors dels segles del gòtic Se n’ha dit també l’època de les catedrals , pel protagonisme que van tenir aquests grans edificis en la societat del moment D’acord amb la coneguda cita de G Duby, “la catedral és l’església del…
Faringitis i amigdalitis
Patologia humana
Definició És anomenada faringitis la inflamació difusa de la mucosa de la faringe, sigui aguda o crònica, en general causada per una infecció o bé pels efectes nocius de factors irritants com el tabaquisme o l’abús d’alcohol Quan aquesta inflamació és localitzada i afecta les amígdales palatines, rep el nom d’ amigdalitis De fet, en el concepte de faringitis s’inclouen fonamentalment els casos en què s’afecta de manera difusa l’ orofaringe , o faringe mitjana, és a dir, la part de la faringe situada directament per darrere de la boca, per bé que en molts casos la inflamació es podria…
la Ribera Baixa

Comarca del País Valencià a la regió de València; cap de comarca, Sueca.
La geografia Comarca costanera, els seus límits només són precisos al S, on s’alça la serra de Corbera, últim contrafort del sistema ibèric i divisòria amb la Valldigna Safor Cap al N, la ratlla amb l’Horta és marcada per l’Albufera, bé que físicament el pas és imperceptible A l’E, marquen el límit amb la Ribera Alta la unió del riu Magre i el Xúquer La Ribera Baixa comprèn els dipòsits deltaics del curs baix del Xúquer, que formen un pla total que vers el N enllaça directament amb els dipòsits deltaics del Túria resta entre ambdós l’Albufera El terreny és format per argiles, graves i arenes…
Hugo Filipp Jakob Wolf
Música
Compositor austríac.
Vida Rebé les primeres classes de música del seu pare, Philipp Wolf, un bon músic aficionat descendent d’una família alemanya installada a Eslovènia, en aquell temps part de l’imperi austrohongarès El seu mestre a l’escola, Sebastian Weixler, li proporcionà les nocions bàsiques de teoria L’any 1868 pogué assistir per primera vegada a la representació d’una òpera, fet que el marcà profundament Els seus estudis secundaris a Graz acabaren en un fracàs acadèmic, del qual sols se salvà l’assignatura de música En 1871-73 aprengué orgue a l’abadia de Sankt Paul i del 1873 al 1875 fou alumne de l’…
Santa Cecília de Granera
Art romànic
Situació Capella romànica, modernament restaurada, al costat del cementiri actual de Granera M Anglada La capella es troba just a l’entrada del poble, al peu d’on acaba la carretera asfaltada de Castellterçol a Granera, al costat del cementiri Mapa L36-14363 Situació 31TDG222198 MAB Història La capella, documentada des del 1065, és erigida en un alou o propietat que pertanyia al monestir de Santa Cecilia de Montserrat des del 971 L’any 1187 el noble Arnau de Santa Cecília de Granera “ Arnaldi Sancte Cecilie de Granera ” és testimoni, amb Berenguer de Centelles, del testament del noble Guillem…
Creences populars i religió oficial. El culte a l'emperador
Retrat d'August procedent de Tàrraco, s I MFM / GS També pel que fa a l'àmbit religiós, com en tants d'altres aspectes capitals de la romanització, hi ha un abans i un després d'August Si hom s'atén a la documentació conservada, va ser a partir del regnat del primer emperador que es constatà la forta implantació de la religió romana a les ciutats, que, en la seva majoria, van estrenar status municipal en aquesta mateixa època Es tracta d'un fet coherent amb una política que tendia a convertir en dirigents municipals els aristòcrates locals que, ja amb noms llatins, practicaren des d'aquest…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina