Resultats de la cerca

Desenvolupà la carrera acadèmica i científica a l’Australian National University de Canberra, on es doctorà el 1961 i exercí la docència del 1964 al 1995 Fou cap del Health Transition Centre de la mateixa universitat, i del 1994 al 2002 fou president de la Unió Internacional per a l’Estudi Científic de la Població IUSSP Analista de les poblacions africanes i de la teoria demogràfica, desenvolupà tasques de recerca en nombrosos països Una de les seves contribucions més destacades és Mass Education as a Determinant of the Timing of the Fertility Decline 1980, obra en què elabora la…

Fill de Santiago Dexeus i Font , es llicencià en medicina el 1947 i es doctorà el 1956 S'especialitzà a la Maternitat de Barcelona Fou maternòleg de l’Estat, director de la Maternitat Municipal de Barcelona i secretari de la comissió espanyola de qualificació i docència en obstetrícia i ginecologia 1978-1985  El 1973, amb el seu germà Santiago Dexeus i Trias de Bes fundà l' Institut Universitari Dexeus , del qual fou director mèdic del 1973 al 1990  Fou també president de la Sociedad Española de Ginecología i Obstetricia en 1979-1988 i delegat d’Espanya a la Federació Internacional de…

Doctorat per la Universitat de Madrid 1944, des del 1947 exercí la docència i fou investigador a la Universitat de València El 1952 anà becat a la Universitat de Basilea, on estudià amb Tadeusz Reichstein El 1964 obtingué la càtedra de bioquímica i química agrícola de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Agrònoms de València, de la qual des del 1987 fou professor emèrit Fou fundador 1957 i director de l’Institut d’Agroquímica i Tecnologia d’Aliments de València IATA, president de l’Instituto Nacional de Ciencia y Tecnología de los Alimentos 1970-74 i president del Consell Superior d’…

Graduada a la Brown University 1967, es doctorà a la Universitat de Harvard 1971, on fou professora assistent fins l’any 1976 Després d’un any com a economista a la Reserva Federal 1977-78, impartí la docència durant dos anys a la London School of Economics i, posteriorment, a la Universitat de Califòrnia, Berkeley 1980-94 Membre del consell de governadors de la Reserva Federal 1994-97, en 1997-99 presidí el consell d’assessors econòmics de la Casa Blanca i en 2004-10 el banc de la Reserva Federal de San Francisco Aquest any fou nomenada vicepresidenta de la Reserva Federal , i a l’octubre…

Estudià magisteri a la Normal de Girona, es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat Barcelona 1967 i el 1975 es doctorà en pedagogia a la mateixa universitat amb la tesi Anàlisi i sistemes en organització escolar Exercí la docència a l’Escola Sant Gregori amb Jordi Galí i fundà i dirigí l’Escola Gregal, un centre cooperatiu de Sant Adrià de Besòs, i el 1968 promogué i organitzà la filial de l’Institut Joan d’Àustria a Barcelona Des del 1967 fou professor de Pedagogia a la Universitat de Barcelona, durant tres dècades fins a la seva jubilació i també fou el primer cap d…

El 1957 obtingué la llicenciatura en dret per la Universidad Autónoma de México UNAM i el 1965 un màster en administració pública a la Universitat de Harvard Treballà posteriorment al Banco Nacional de México i al Banco Nacional de Comercio Exterior i, fins el 1968, exercí la docència a la UNAM Membre del Partido Revolucionario Institucional   PRI des del 1963, el 1965 fou nomenat secretari de finances, en el període 1970-72 fou subdirector de Petróleos Mexicanos , i el 1972 retornà al ministeri de finances com a director general del crèdit Secretari del pressupost en la presidència de José …

Graduat a la Universitat Tècnica de Budapest l’any 1959, des d’aquest any formà part de diversos equips d’arquitectes El 1981 cofundà l’estudi MAKONA, del qual n'esdevingué el cap a partir del 1991 Exercí també la docència a la Universitat Tècnica de Budapest des de l’any 1981 i fou fundador 1992 i president fins a la mort de l’Acadèmia de les Arts Hongaresa  Influït per l' antroposofia de Rudolf Steiner , l’obra de Frank Lloyd Wright i d' Antoni Gaudí , entre d’altres, i també per l’art popular hongarès, fou un destacat exponent de l’arquitectura orgànica Els seus edificis són notables per…

Germà d’ Eugeni Nadal i Gaya i Santiago Nadal i Gaya , es llicencià en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, especialitzat en romàniques L’any 1956 s’incorporà a la redacció de La Vanguardia , diari per al qual escriví regularment articles sobre política internacional, i del qual fou redactor en cap d’aquesta secció des de la mort del seu germà Santiago 1974, a més de responsable de la secció d’opinió Escriví en aquest diari fins a la mort, i des del 1976 hi tingué una columna dedicada, Week-end político mundial Compàgina el periodisme amb la docència com a professor de Llengua…

Doctor en filosofia per la Universitat de Barcelona 1990, exerceix la docència a la mateixa universitat i és director de l’Institut de Tecnoètica de la Fundació Epson Els seus àmbits d’estudi són la filosofia política, la filosofia contemporània d’orientació fenomenològica i l’ètica i les implicacions socials de la ciència i la tecnologia, als quals posteriorment ha incorporat el llenguatge i la vida quotidians Ha publicat els assaigs Raó i fonament 1988, Responsabilitat i món de la vida Estudi sobre la fenomenologia husserliana 1992, D'Europa als homes  1994, Tres ensayos de filosofía…

Quan encara era un infant, la seva família s’exilià fugint de la Revolució Russa i s’establí a Bucarest, on començà les lliçons de ballet El descobriment de les seves aptituds excepcionals comportà el seu trasllat a París vers el 1930, on amplià la seva formació El 1932, juntament amb Tamara Tamara Toumanova i Tatiana Riaboučinska, fou seleccionada per George Balanchine per a formar part de la seva nova companyia, Les Ballets Russes de Monte Carlo, successora dels Ballets Russes de Serge de Diaghilev , en la qual romangué fins el 1939 a desgrat dels canvis de nom i de directors El 1933…