Resultats de la cerca

Frec a frec amb l’oceà Al medi intermareal, aquesta frontera llarga i estreta entre oceans i continents, s’intercalen ambients molt diferents, que es veuen afectats pel que passa a tots dos costats, tant a l’oceà com a la terra ferma, en grau diferent segons el tipus de costa En general l’impacte de l’oceà és més gran que el de terra ferma, i els seus efectes es fan sentir ininterrompudament per les oscillacions de les marees, el moviment de les ones, l’aspersió salina que produeixen les gotes diminutes que s’evaporen en trencar l’ona i els materials que remou En ocasió de tempestes i ciclons…

La geografia física El relleu i la geologia Hom hi pot distingir tres grans conjunts naturals a l’E i S, la gran massa dels Alps, que ocupen més de la meitat del territori al centre, la regió plana i vital del país, el Mittelland i a l’W, el Jura Els Alps, estretament units a la història de la Confederació, ocupen el 60% del país, i si bé no hi tenen les màximes altituds, sí que aquesta gran serralada hi presenta la major complexitat, i la seva topografia ha afavorit el desenvolupament de les particularitats suïsses Un dels trets més característics és la manca de separació clara entre els…

La geografia física La morfologia de les illes és complexa, a causa dels successius plegaments i les dislocacions i de la intensa activitat volcànica Profundes fosses marines les flanquegen Tuscarora, 10374 m Les muntanyes ocupen les tres quartes parts de l’àrea, amb 250 pics de més de 2000 m En formen el relleu una serralada que travessa les illes en sentit longitudinal i una altra que en direcció NE-SW s’estén pel Honshū central, ambdues tallades perpendicularment per la Fossa Magna Els moviments sísmics i eruptius són intensos hi existeixen 192 volcans, 58 dels quals en activitat Les…

El Baix Ebre i el Montsià Presentació geogràfica Mapa de les comarques del Baix Ebre i el Montsia amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació Les comarques del Baix Ebre i el Montsià constitueixen geogràficament una sola unitat fisiogràfica, si bé políticament i administrativa els seus 1693,44 km 2 es troben dividits en dues comarques, de 1035,96 km 2 i 657,48 km 2 respectivament Aquestes terres constitueixen el sector més meridional del Principat, i són articulades pel curs baix de l’Ebre, que al mateix temps hi fa de partió comarcal des de la Mediterrània fins al…

Grup, sd IEFC Al segle XIX les relacions entre homes i dones —anomenades de gènere— i el símbol de model femení es basaven en la identificació de la dona amb l’espai domèstic, amb la família i la llar Culturalment, la dona era representada com un “àngel de la llar”, una “perfecta casada” que tenia com a funció social principal la maternitat i la cura de l’espòs i la família L’ideari de la domesticitat i la maternitat fou l’eix que definí el paper social de les dones, l’horitzó de les quals es limitava per força a l’àmbit privat de la llar i la família La maternitat, la capacitat de…

Definició És anomenada insuficiència renal la disminució o pèrdua de la capacitat funcional dels ronyons Aquest trastorn, que pot ésser temporal o permanent, es caracteritza per una reducció notable de la filtració de la sang als glomèruls renals, la conseqüència de la qual és un augment dels nivells sanguinis d’urea i d’altres productes de rebuig Aquesta afecció pot ésser deguda a nombroses causes, i origina una fallada més o menys global de les funcions del ronyó, que ocasiona nombroses alteracions en tot l’organisme i, sense tractament adequat, pot constituir causa de mort En els casos més…

El període 1639-59 representa la crisi més forta que patí el cos polític català des de les reformes posteriors a la guerra civil del segle XV L’aixecament popular contra els tercios de la monarquia hispànica, el 1640, la revolució protagonitzada per les institucions catalanes que culminà, al gener del 1641, amb el traspàs de sobirania al monarca francès, i la definitiva segregació del territori català l’any 1659, foren fites prou importants per a poder parlar d’un abans i un després d’aquest període Mai, des del segle XV, el xoc entre el cos polític i social català i la pràctica absolutista d…

Les cultures del menjar Els orígens dels costums alimentaris s’han de buscar en diversos factors en les possibilitats de proveïment que ofereix l’ambient natural, en les exigències nutritives pròpies dels individus i dels grups, en les relacions entre població i recursos i en l’habilitat de l’espècie perquè el balanç entre el menjar obtingut i l’esforç físic consumit per a obtenir-lo resulti tan positiu com sigui possible A més d’aquests factors físics, l’evolució social i cultural ha acabat exercint, al seu torn, un paper central que ha fet de la nutrició un fenomen complex i extremament…

Què són les generacions Tothom sap que, en una societat, els individus s’agrupen, segons l’edat, en generacions Sabem que nosaltres pertanyem a una generació diferent de la dels nostres pares, i si tenim fills en parlem com a pertanyents a una generació nova respecte de la nostra Alhora, sabem que compartim amb els companys d’escola, o de feina que tenen més o menys la nostra edat, la pertinença a la mateixa generació Així, doncs, som conscients que en un mateix temps cronològic conviuen diverses generacions Mirem d’analitzar des d’aquest punt de vista un període concret en el temps, per…

L’aspecte extern dels turbellaris, la coloració del cos i les seves dimensions poden ésser molt variables De fet, segons les dimensions, hom distingeix entre els macroturbellaris i els microturbellaris Els coneixements sobre els turbellaris dels Països Catalans es fonamenten especialment en les espècies de bones dimensions que fan vida lliure en la mar o en les aigües dolces L’espècie de la fotografia, Pseudoceros maximus , viu en l’aigua marina, i té unes dimensions aproximades d’uns 3 o 4 cm La fotografia és presa a Cubelles, a 1 m de profunditat Manuel Ballesteros Els turbellaris són una…