Resultats de la cerca
Es mostren 961 resultats
serra de les Canals

Serra de les Canals (Oliana)
© Isidre Suñé
Serra
Alineació muntanyosa de direcció NE-SW que forma la paret oriental del grau d’Oliana, el punt més alt de la qual és el roc de les Tres Creus del (854 m).
Meranges

Meranges, a la capçalera de la Vall Tova
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Baixa Cerdanya.
Situació i presentació Ocupa l’alta Vall Tova, drenada pel Riu Duran En plena zona axial pirinenca, a la capçalera de la dita vall hi ha la conca lacustre dels Engorgs, sota la barrera de les serres de l’Esquella i de Puigpedrós, que a vegades reben el nom de serra de Campcardós i que limita el terme pel N, separant-lo de la vall de Campcardós, que és afluent del riu d’Aravó o de Querol Alta Cerdanya Puigpedrós, o puig de Campcardós, amb els seus 2914 m, no sols és el cim més alt del terme sinó també de tota la Cerdanya, i és a més el punt de trobada dels termes de Meranges, Ger i Guils de…
Igualada Hoquei Club

El primer equip de l’Igualada Hoquei Club de la temporada 1999-2000
© ENCICLOPÈDIA CATALANA
Hoquei sobre patins
Club d’hoquei sobre patins d’Igualada el 1950.
Fundat el 4 de maig de 1950 sota la presidència de Josep Morera, nasqué com una escissió del Club Patí Igualada, creat el 1949 i desaparegut uns quants anys després El seu primer terreny de joc fou la pista de ball del cinema Astòria, on el 20 de novembre de 1949 s’havia disputat el primer partit d’hoquei sobre patins a Igualada Jugà el primer partit oficial contra el CP Igualada, al qual guanyà per 3-11 en el Campionat de Catalunya de segona divisió La temporada següent 1951-52 obtingué el seu primer ascens i la de 1954-55 es proclamà campió d’Espanya de segona divisió preferent i ascendí a…
,
cec | cega
Medicina
Privat del sentit de la vista; orb.
A l’antiguitat la vida dels cecs fou sotmesa a condicions d’extrema opressió A partir del segle IV dC, i durant tota l’edat mitjana, aparegueren algunes institucions aïllades d’ajut als cecs, basades, però, més en un esperit caritatiu i de beneficència que en una voluntat de readaptació i promoció social Així, el 1260 Lluís IX de França fundà a París l’Hospice des Quinze-Vingts, que encara perdura La majoria dels cecs es dedicaven a captar, a la música o a recitar oracions oracioner a uns altres els eren permesos alguns oficis cistellers, venedors de romanços, etc Pere III de Catalunya-…
Francesc Ribalta
Pintura
Pintor.
El seu origen ha estat discutit fins al descobriment de la seva partida de naixement Hom creu que es formà a Barcelona, on no resta cap obra documentada Molt jove s’establí a Madrid La seva formació fou influïda pels pintors italians i castellans, aleshores actius a El Escorial, com Navarrete el Mut, Zuccaro i Tibaldi, tots ells dins el corrent manierista classicista Casat a Madrid amb Inés Pelayo, treballà per als convents de la cort D’aquesta època cal esmentar La Crucifixió 1582, Museu de l’Ermitage, Sant Petersburg La preponderància econòmica del País Valencià i un molt probable contracte…
Espill
Obra de Jaume Roig, redactada segurament entre el 1455 i el 1462 i coneguda també amb els títols Llibre de consells i Llibre de les dones.
Consta de 16359 versos apariats, de quatre síllabes, i és dividida en quatre parts o llibres, a més d’una consulta inicial adreçada a Joan Fabra i d’un prefaci on l’autor manifesta les seves intencions moralitzadores, i el dedica al seu nebot Baltasar Bou En el llibre primer, el narrador que cal no confondre amb l’autor conta en primera persona les suposades aventures viatgeres i la seva vida atzarosa, i a través de situacions realistes i grotesques presenta les dones com l’encarnació de totes les aberracions El segon és la narració dels successius matrimonis del protagonista amb una falsa…
,
Esglésies de l’Alta Ribagorça Oriental anteriors al 1300
Art romànic
Mapa de les esglésies de l’Alta Ribagorça anteriors al 1300 JE Zamora i J Boix Bonansa Santa Coloma de Bonansa Sant Aventí de Bonansa Sant Roc de Bonansa Sant Genís de Bibils Sant Salvador de Bibils Sant Cristòfol de Sirès Sant Bartomeu de Sirès Sant Miquel d’Espollà Sant Pere de Gavarret Sant Serni de Gavarret Sant Hilari de Buira Sant Climent de la Torre de Buira Mare de Déu de la Mola Montanui Sant Marc de Montanui Sant Esteve de Ginast Sant Martí de Vinyals Mare de Déu de Viuerri Sant Pere de Senyiu o de Vallsenyiu Sant Pere de la Quadra abans Sant Julià de Vallsenyiu Santa…
curses tradicionals

La Transsegre és una de les curses tradicionals més conegudes de Catalunya
Associació Cultural dels Raiers de la Noguera Pallaresa
Esport general
Curses populars organitzades normalment durant festivitats locals.
Se’n diferencien quatre grups les curses pedestres, les curses nàutiques, les curses amb animals i les curses d’interès institucional Aquestes últimes es poden desenvolupar en qualsevol de les tres modalitats anteriors Les curses pedestres han estat incloses històricament en molts dels programes de les festes majors de Catalunya Els recorreguts comencen normalment a la localitat organitzadora i acaben en una ermita propera, o bé recorren les rodalies de la població S’organitzen curses de caire competitiu i de caire festiu Les festives es corren sovint en diferents categories informals, com…
Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI)
Historiografia catalana
Institució creada el 16 de març de 1942 per la Diputació Provincial amb la finalitat de promoure la cultura i la investigació a les comarques lleidatanes, a iniciativa d’un grup de lleidatans addictes al franquisme, interessats i compromesos amb la cultura local i provincial.
Desenvolupament enciclopèdic La Diputació de Lleida li concedí l’edifici gòtic de l’antic hospital de Santa Maria per a ubicar-hi la seu social La primera junta la integraren Josep M de Porcioles president de la Diputació, com a president Josep Antoni Tarragó i Pleyan, com a secretari general, i Josep Sol i Ballespí, com a primer promotor En els estatuts fundacionals 1942, reformats el 1965, es definí com un centre promotor i impulsor de la investigació i l’estudi en el marc de la província de Lleida i les seves comarques que, buscava l’exaltació i l’increment dels valors espirituals,…
el Perapertusès
Comarca del Llenguadoc, Occitània, al límit amb la Fenolleda, de la qual és separada per la línia de crestes que forma la carena principal de les Corberes, a llevant del roc de Querbús.
Comprèn la capçalera de l’Aglí on es troba l’antic monestir de Santa Maria de Cubera, que penetra a la Fenolleda travessant les Corberes per les gorges de Galamús i el curs alt del Verdoble amb el seu afluent per l’esquerra, la riera de Torgau, que penetra al Narbonès històric, travessant el mont Tauch per les gorges de Padern De fet, però, encara que fora dels límits històrics, els termes de Passiols i de Tuixà són també considerats de la comarca, que té precisament Tuixà com a centre més important El centre de l’antic pagus o vescomtat del…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina